Els habitatges públics d'un municipi d'Eivissa que veten els treballadors del turisme: “Les rendes no són suficients”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Isabel i Lorena van néixer, van créixer i es van enamorar a Santa Eulària des Riu. Des del pont de Tots Sants viuen a Requena, València. La mudança la van fer a la tardor, quan n’Isabel va acabar la seua temporada com a cambrera de pis en un hotel. Lorena va demanar la baixa voluntària al supermercat on treballava. Tenien ganes de marxar a la península. La il·lusió de començar una vida sense por al 31 de cada mes. Però, en contraposició a les expectatives, sentien pena. Molta pena. No se'n anaven per gust. Les expulsava de la seua llar la llei del mercat immobiliari. A Santa Eulària és implacable: és un dels municipis més cars d'Espanya. Allà, el metre quadrat té un valor mitjà de 8.000 euros, segons un estudi recent d'Idealista.
Des de fa més d'una dècada, comprar és molt complicat per gairebé qualsevol persona que visqui del seu salari. Quan la nòmina és baixa i de temporada, és biològicament impossible viure els anys suficients per guanyar els centenars de milers d'euros que costa un títol de propietat. L'alternativa és ser llogater, però els lloguers estan cada vegada més inflats. Si no hi ha herència, trobar un sostre serà una odissea.
Fins a l'octubre, Isabel i Lorena deixaven 300 euros al mes per cap per compartir un pis amb dos persones més. El contracte –1.600 euros al mes– l'havien firmat abans de la pandèmia. Ara, a Requena, aquesta parella paga 230 euros mensuals d'hipoteca. Van comprar una casa antiga, que aniran reformant a poc a poc; els va costar 43.000 euros. La diferència de preus era tan gran que no els va fer falta submergir-se en el nínxol de l'habitatge públic d'aquesta petita ciutat (o poble gran) enganxada a l'autovia que uneix València amb Madrid.
Tres lloguers socials en un municipi de 41.000 persones
Aquest nínxol és minúscul a Eivissa. Amb l'excepció de la capital, l'habitatge públic és un animal mitològic a l'illa. A Santa Eulària només hi ha tres lloguers socials dins d'un municipi on viuen 41.000 persones. El 0,13% dels habitatges que gestiona a l'arxipèlag l'Institut Balear d'Habitatge (Ibavi) per donar servei al 3,29% de la població balear. Els següents no arribaran, com a mínim, fins al 2027.
Serà una promoció d'entre setanta i cent vivendes (després està previst que es facin dos-centes més) que acaba d'aprovar el ple municipal, governat, majoria absoluta rere majoria absoluta, pel Partit Popular: des de 1979, la vara de comandament se l'han repartit entre dos alcaldes i l'alcaldessa actual.
I, tanmateix, encara que no s'haguessin marxat de l'illa, Isabel i Lorena no podrien llogar-les tot i complir tots els requisits mínims –ser residents fiscals a Espanya, no tenir cap habitatge en propietat al país, dur empadronades a Santa Eulària almenys deu dels últims vint anys– i sumar la condició que més punts addicionals aporta: tenir entre 25 i 40 anys. Seria la seua declaració de la Renda la que les eliminaria del procés de selecció. Per ser massa pobres. Les normes que ha establert l'ajuntament exigeixen un mínim de 27.000 euros bruts anuals –o de 48.000 si es vol viure en parella– en 50 metres quadrats, l'apartament més petit d'aquest projecte.
La figura: Habitatge de Preu Limitat (HPL)
Quina és la raó d'aquest criteri que deixa fora de joc qualsevol treballador de la indústria turística que tingui un contracte de fix-discontinu i, també, a molts que, tot i treballant tot l'any, no arriben a aquestes quantitats segons els convenis laborals que fixen els seus sous? La fórmula que ha escollit l'Ajuntament de Santa Eulària per construir i gestionar aquests habitatges. Ni els aixecarà l'Ibavi ni formaran part del seu parc d'habitatges (2.375 a Balears, gairebé 175 a Eivissa, només tres a Santa Eulària). És un nou sistema: al maig de l'any passat, naixia, de la mà del Govern balear (PP), l'Habitatge de Preu Limitat (HPL) dins de la Llei de mesures urgents en matèria d'habitatge (3/2024).
Era un tema clau, però no es va aconseguir consens. Tampoc va haver-hi un gran acord, per majoria absoluta. El PP (27 escons) va votar a favor, VOX (set) es va abstenir i l'oposició (25) va votar en contra.
El funcionament dels HPL sembla senzill. O bé s'hi empra un edifici existent per crear habitatges a preu taxat o bé un ajuntament aprova un projecte de nova planta en sòl públic que reuneixi les condicions per urbanitzar-se. Com acaba de passar a Santa Eulària, es convoca un concurs per triar la promotora. L'empresa guanyadora aixecarà els habitatges, assumirà tots els costos i, després, cobrarà els lloguers. També s'encarregarà de seleccionar els inquilins. Una “comissió mixta” vetllarà perquè es respectin els criteris establerts per l'ajuntament, però aquests criteris seran diferents als de l'Ibavi, que el 2021 va sol·licitar uns ingressos mínims de només 313 euros al mes a cada família que va aconseguir un dels últims lloguers socials que s'han repartit a l'illa.
El preu: entre 578 i 1.078 euros al mes
Els preus dels HPL seran més alts que els que tradicionalment ha cobrat l'Ibavi. Es mouran entre els 578 i els 1.078 euros al mes; quantitats, però, que resulten barates a Eivissa. Per trobar una altra diferència cal tornar als ingressos dels inquilins. Els HPL no només exigiran més nivell de renda per aconseguir un parell de claus. El sostre també s'eleva: si l'Ibavi exigia 37.000 euros bruts a cada sol·licitant, Santa Eulària fixa un màxim de 56.000 (un adult) o 96.000 (dos) en el cas dels pisos més grans que es construiran (106 m2). Una gestió concertada.
Carmen Ferrer Torres es posa al telèfon minuts després d'haver aprovat en el ple el projecte dels HPL. La votació va ser plàcida. Té majoria absoluta. Però han estat mesos de molta paperassa i feina tècnica per a l'alcaldessa i el seu equip d'Urbanisme. El 16 de maig, just després que sortís endavant la nova llei autonòmica, l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu va presentar un programa específic d'accés a l'habitatge a través del model build to rent: construir per llogar serà una de les mesures estrella del segon mandat de Carmen Ferrer.
Era divendres i aquella setmana va acabar amb l'emissió de La Ventana, el programa vespertí més escoltat de la ràdio espanyola, des d'un teatre de Santa Eulària. Carles Francino va entrevistar Carmen Ferrer i l'alcaldessa va insistir que els HPL permetrien a molts jóvens quedar-se o tornar al municipi. Tenir un futur a casa. Nou mesos més tard, futur segueix sent un terme fetitxe en la conversa que manté amb elDiario.es.
El 16 de maig, just després que tirés endavant la nova llei autonòmica, l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu va presentar un programa específic d'accés a l'habitatge a través del model build to rent: construir per llogar serà una de les mesures estrella del segon mandat de Carmen Ferrer
–Alcaldessa, quins avantatges representen els HPL respecte a haver cedit aquestes parcel·les a l'Ibavi?
–Una cosa no treu l'altra. Cal obrir canals i tots són vàlids. Que haguem fet aquesta proposta d'habitatges de lloguer limitat, no vol dir que no es busquin espais per a l'Ibavi, igual que hem ofert un espai de 8.000 metres quadrats al Ministeri de Defensa, [per construir habitatges] per a la Guàrdia Civil. Ens van respondre que necessitaven més espai i els hem contestat que estem en condicions d'oferir-ho. S'estan buscant espais per a l'Ibavi, però necessitem que tinguin la condició de sòl urbà i, a més, es busquen llocs que estiguin dins dels centres urbans (on hi hagi escoles, autobusos...), no els pots posar a sobre de la muntanya. Estem treballant en això. Es treballa en diversos fronts.
–S'ha estimat el benefici que podria obtenir l'empresa que guanyi el concurs, construeixi els HPL i gestioni el seu lloguer durant setanta-cinc anys?
–Són marges ajustats. Hi ha empreses especialitzades en aquests treballs. Tenim alguns dades, però tots els exemples que tenim de la península. Per això, s'ha ampliat [el marge], admetent que hi ha un cost extra de materials.
Privatització de la gestió
–Què guanya l'ajuntament amb la privatització de la gestió d'aquests habitatges? Rapidesa per treure'ls al mercat?
–I flexibilitat, i especialització. En aquests moments, l'ajuntament no té la capacitat de recursos per construir i gestionar els HPL, per això es buscarà gent especialitzada. L'objectiu és que sigui àgil i tingui impacte com més aviat millor al mercat.
–Confia que rebaixin els altíssims preus del mercat immobiliari?
–L'oferta d'habitatge privat ha estat molt enfocada a segones residències i això ens ha encarit molt l'habitatge. Però també és cert que ha crescut molt la població. Ja sigui des de la institució pública o en col·laboració amb una empresa privada, s'ha de fomentar molt aquest tipus de construcció [de lloguer limitat]. Les solucions que donem, tanmateix, són poques per al problema que tenim. Per això cal incentivar que molta gent que té habitatge tancat el tregui al mercat. Hi ha inseguretat jurídica per cobrar o alliberar l'habitatge quan es necessiti. L'atractiu de l'illa fa que hi hagi molta oferta turística no reglada, irregular. [El lloguer turístic] en [edificis] plurifamiliars al centre dels pobles fa molt de mal perquè allà haurien de viure els residents. Tots estem per la labor de lluitar contra l'intrusisme. La sobreocupació de carreteres o platges és conseqüència d'aquesta oferta no reglada.
Hi ha inseguretat jurídica per cobrar o alliberar l'habitatge quan es necessiti. L'atractiu de l'illa fa que hi hagi molta oferta turística no reglada, irregular. [El lloguer turístic] a [edificis] plurifamiliars al centre dels pobles fa molt de mal perquè allà haurien de viure els residents
L'alcaldessa: “És un tema d'oferta i de demanda”
–Una dada que ofereix un estudi recent d'Idealista sobre el seu municipi: 100 metres quadrats van a 800.000 euros. Quina és la situació d'accés a l'habitatge a Santa Eulària, llavors?
–Hi ha ciutats a Espanya on el problema més gran és l'habitatge. És un tema d'oferta i demanda. Per una qüestió turística o perquè hi ha molta gent que veu el lloc com a atractiu per traslladar-se i desenvolupar-se professionalment des d'allí. És possible que en aquests llocs no s'hagi fet una política adequada d'habitatge. No crec que sigui una qüestió únicament de Santa Eulària: Balears, i altres llocs d'Espanya, sofreixen igual per no haver tingut planificació. Els ajuntaments intentem alleujar la situació, encara que sigui una competència que no ens correspon perquè hi ha un Ministeri d'Habitatge i uns governs autonòmics.
–Alcaldessa, la majoria dels treballadors del turisme, el sector econòmic que més pes té a Santa Eulària, no guanyen els 27.000 euros bruts que es sol·liciten per accedir a un HPL.
–[Els HPL] estan orientats a un brut anual i no es planteja per a les persones que només venen de temporada sinó per a gent que pot desenvolupar tot l'any una activitat.
–Sí, em referia a una persona que estigui empadronada a Santa Eulària, però que no arribi a aquesta quantitat d'ingressos per ser fix-discontinu. O en una persona que, tot i tenir contracte indefinit, tampoc arribi al mínim que exigeixen els HPL. Per exemple, molts dels periodistes que treballen a l'illa.
–S’ha de tenir en compte que també es contempla la possibilitat de la parella, no es tracta només dels diners que guanyi una sola persona. Tècnicament, s'ha mirat la mitjana d'ingressos en funció de l'IPREM [Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples]. Però pot ser, com dius, que hi hagi observacions o al·legacions quan es publiquin les bases. I es revisarà. Aquest projecte d'habitatges està pensat també per a col·lectius que no es consideren vulnerables com per anar a un habitatge protegit. Persones entre 25 i 40 anys, o majors de 75, que tenen una renda, però a les que l'augment del cost de lloguer les desplaça. O bé s'han marxat de l'illa o bé es plantegen no continuar perquè veuen molt complicat fer un projecte de vida amb nosaltres. Aquest esforç va enfocat cap a aquest tipus de possibles demandants.
Cal tenir en compte que també es contempla la possibilitat de la parella, no es tracta només dels diners que guanyin una sola persona. Tècnicament, s'ha mirat la mitjana d'ingressos segons l'IPREM. Però pot ser que hi hagi observacions o al·legacions quan es publiquin les bases. I es revisarà. Aquest projecte d'habitatges està pensat també per a col·lectius que no es consideren vulnerables per anar a un habitatge protegit
Consuelo López Melero és la primera dona que dirigeix un sindicat a Eivissa. Veterana de Comissions Obreres, la secretària general es troba aquestes setmanes negociant el nou conveni d'hostaleria (l'actual caduca el 31 de març). Ha seguit molt de prop l'aprovació dels HPL de Santa Eulària. Per a ella, ambdós assumptes estan connectats: “Hi ha molt pocs treballadors [del sector turístic] que guanyin 27.000 euros bruts. Si agafes les taules salarials de les sis categories professionals que reconeix el conveni, molt pocs arriben a aquesta quantitat anual. Ni tan sols als hotels de cinc estrelles”.
I continua: “Perquè parlam de catorze pagues; és a dir, treballant tot l'any. Ara és veritat que s'obre i es tanca una mica abans i una mica més tard, però la temporada s'estira un mes. La mitjana són set mesos. Amb els sous actuals a l'hostaleria, els treballadors queden força exclosos; les seues rendes no arriben per optar a aquestes promocions de preu limitat”.
La sindicalista obre un document on apareixen els sous del conveni vigent i comença a enumerar. “Categoria I, caps de departament: recepció, cuina, bar, gobernantas. 2.095 euros al mes per catorze pagues, 29.330 euros. Categoria II, segons caps: 1.942 per catorze, 27.188”. Són els únics que, solters, podrien accedir a un dels HPL més barats de Santa Eulària.
“Però és que”, diu Consuelo López, “la majoria de professionals es situen a les categories més baixes del conveni. A la III estan els recepcionistes i els empleats de l'economat, per exemple. I després va baixant fins a la VI: ajudants de..., oficials de manteniment, cuiners, cambreres de pis. És una tragèdia que posin els requisits tan alts. Entenc que hi ha bona voluntat, i que fa falta començar a fer coses, les que siguin [per facilitar l'accés a l'habitatge], però als treballadors ens costarà un món aconseguir un pis d'aquest tipus”.
–El conveni d'hostaleria balear és un dels millors d'Espanya. És a dir, a l'illa hi ha sous molt més baixos.
–És clar que es pot tirar per baix: els que guanyen el salari mínim interprofessional: dones que ajuden a domicili o que netegen una escola o una escoleta. A més, la inflació ha inflat tant els preus en els últims anys que, a les persones amb aquestes rendes tan baixes, no els ha deixat espai per als estalvis. Des de Comissions Obreres, insistim –ho hem dit mil vegades públicament–, allò que cal fer són habitatges de protecció oficial.
Per crear els habitatges públics que reclama Comissions Obreres, l'Ibavi necessita sòl. Actualment, a la Conselleria d'Habitatge no es tramita la cessió de cap parcel·la amb l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu. Sí que ha aconseguit terrenys al municipi d'Eivissa que és, tanmateix, catorze vegades més petit que el de Santa Eulària (que té 151 km²) i, tot i així, és el terme amb més densitat de població de les Illes Balears (53.000 habitants en només 11 km²). Tant l'Ajuntament de Vila, que també està apostant pel model build to rent, com el Consell Insular han cedit quatre solars per construir 135 habitatges. Gairebé la mateixa quantitat que gestiona actualment l'Ibavi. A la seua llista d'espera hi havia 1.370 sol·licitants eivissencs. Des del Govern, no precisen quants són de Santa Eulària.
El 2018, 711 santaeulariencs es van inscriure a una altra llista que va portar cua. Una cooperativa mallorquina –S’Illa Blanca, amb seu al Carrer General Riera de Palma– estava construint un centenar d'habitatges que es vendrien a preu taxat. Gairebé un centenar de metres quadrats a canvi de 270.000 euros. El metre quadrat estava a Santa Eulària a un terç del seu valor actual, i ja era dels més cars d'Espanya. En aquell moment, aqueixa promoció ja era una gran oportunitat. Avui seria una ganga impensable.
L'adjudicació es va haver de paralitzar i reiniciar. Per què? Alguns dels interessats a comprar un dels pisos van detectar que l'ajuntament i la promotora no estaven respectant els criteris per contactar amb els sol·licitants. Segons la Llei d'Habitatge balear, aprovada el 2018, era indispensable seguir el registre de l'Ibavi. “No permetrem que hi hagi clientelisme”, va dir el llavors conseller d'Habitatge, Marc Pons. Aleshores, el color polític al Consolat de Mar ia l'Ajuntament de Santa Eulària era diferent. La comunitat autònoma la governava, en coalició, el centre esquerre. El municipi eivissenc tenia l'actual president insular, Vicent Marí, com a alcalde. Carmen Ferrer era la regidora de Turisme i la seva mà dreta.
Va costar, però aquells pisos van sortir endavant. Són as Puig d'en Valls. Unes finques que es van convertir en barriada, d'allau, quan els eivissencs que vivien a les valls més aïllades de l'illa van migrar als voltants de la capital durant les primeres dècades del boom turístic. Després, la població es va establir i es Puig d'en Valls va començar a semblar-se a un poble on conviuen casetes unifamiliars amb edificis més moderns.
És en aquesta zona, urbanitzada més recentment, on es construiran uns HPL que no acaben de agradar a tots els veïns. S'han presentat al·legacions a l'ajuntament perquè algunes veus consideren que la parcel·la on es plantarà la primera promoció –3.000 metres quadrats– és massa petita. Creuen que afegir més habitants saturarà s'Olivera, el nom del barri. Abans que sortís endavant el projecte, el terreny estava destinat a equipaments municipals. Des del consistori creuen el contrari. Els HPL estaran ben connectats amb carreteres principals, hi ha escoles i instituts devora, grans superfícies comercials, un antic molí i un jaciment arqueològic (púnic, romà, àrab). El costat més dur de la especulació immobiliària que pateix Eivissa tampoc queda massa lluny.
Els HPL estaran ben connectats amb carreteres principals, hi ha col·legis i instituts a prop, grans superfícies comercials, un antic molí i un jaciment arqueològic (púnic, romà, àrab). El costat més cru de l'especulació immobiliària que pateix Eivissa tampoc no queda gaire lluny. Els HPL de Santa Eulària es construiran a menys de mil metres de distància del campament barraquista de Cas Bunets.
0