Fondejos il·legals i patrons 'pirata' destrossen les prades submarines d'una llacuna de Formentera

L'activitat en s'Estany des Peix, un dels paratges naturals la conservació dels quals genera més polèmica a Formentera, és incessant si es té en compte la seva categoria d'espai protegit i la necessitat que no hi hagi en ell cap mena d'activitat perjudicial per al medi ambient. La venda il·legal de begudes i les activitats nàutiques sense llicència són les nèmesis de la salut ambiental de la llacuna, que pertany al Parc Natural de Ses Salines, inclòs des de 2006 en la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i Zona Especial de Protecció d'Ocells (ZEPA).

El Consell Insular ha realitzat en les últimes setmanes 75 inspeccions a embarcacions fondejades que, en el cas de les barques no autoritzades, podrien acabar en expedients sancionadors. Durant el control, la institució ha aixecat sis actes i obert els corresponents expedients sancionadors a vaixells que usaven una boia o un punt del pantalà sense estar autoritzades. A aquests controls en la zona d'alt valor ecològic s'han sumat a més, en l'última setmana, una inspecció de la Guàrdia Civil —que es va saldar amb altres vuit expedients sancionadors— i una altra del Govern.

Les multes, no obstant això, no es podran aplicar fins que el Reglament de s’Estany des Peix aprovat en 2022 —que estableix que només un màxim de 285 embarcacions tenen permès amarrar en l'espai natural— s'aprovi definitivament, segons ha explicat la consellera insular i vicepresidenta primera del Consell de Formentera, Verónica Castelló. La representant ha criticat que, des que es va aprovar la normativa (es va aprovar inicialment, però encara no és definitiva), no hi ha hagut “accions contundents” contra els infractors i ha detallat, en declaracions a Ràdio Illa, que a partir d'ara s'intentarà sancionar aplicant altres normatives del Consell. Castelló, amb qui ha intentat posar-se en contacte sense èxit elDiario.es, també ha recordat que l'ús de morts il·legals en la llacuna no sols suposa una infracció, sinó també un “perill per a la biodiversitat marina”.

S'Estany des Peix ha estat durant anys l'epicentre d'un pols continu entre administracions, empreses i usuaris pel control del fondeig i les activitats nàutiques. Dos anys més tard que s'aprovés el reglament, a l'agost de 2024, el fondeig en aquest àmbit natural va passar de “lliure condicionat” a “regulat”, després d'un acord entre el Consell de Formentera i la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural per a modificar el Pla Rector d'Ús i Gestió (PRUG). Un canvi que, no obstant això, encara no s'ha concretat.

Abans, l'any 2020, s'havia creat la Comissió de Seguiment de l'estany per a ordenar i regular el fondeig en l'espai natural. Arran d'aquest conveni, el Consell va passar a ser l'encarregat de la regulació de fondejos i va elaborar, en col·laboració amb els usuaris recreatius de la llacuna, l'actual reglament d'ús, que entre altres coses estableix els requisits mínims per a accedir a un amarrament.

Per part seva, la Conselleria de Medi Ambient va assumir el seguiment i el control dels efectes de les instal·lacions en la flora i la fauna i l'entorn mediambiental en general de la zona. Així com, en el cas que fos necessari, l'execució de projectes de recuperació i conservació dels hàbitats vinculats a s’Estany, va informar en el seu moment el Govern.

Focus d'activitats nàutiques il·legals

Aquestes mesures per part de l'administració han perseguit, des de la seva posada en marxa, l'eliminació de qualsevol possibilitat de dur a terme serveis no regulats a s’Estany. Una cosa que fins ara no s'ha aconseguit. Els agents de Medi Ambient van aixecar el juliol passat nou actes de denúncia contra operadors de xàrter nàutic que duen a terme els seus serveis sense l'autorització de Costes necessària per a operar en l'espai natural, com va publicar Ràdio Illa.

No era la primera vegada que alguns d'ells eren sancionats, sinó que a principis d'estiu ja s'havien enfrontat a altres multes per les seves actuacions il·legals, amb les quals han continuat al llarg de la temporada turística. Pel que sembla, el seu modus operandi és citar els clients en la rampa d'accés a la mar, on una embarcació recull a les persones que tenen la reserva i les trasllada a un altre vaixell fondejat una mica més lluny i que és el que realment ha llogat l'usuari. D'aquesta manera, continuen amb les activitats econòmiques a l'entorn del parc natural, que en teoria està estrictament protegit.

Els infractors citen als clients en la rampa d'accés a la mar, on una embarcació els recull i els trasllada a un altre banc fondejat més lluny, que és el que realment han llogat. Això està prohibit perquè és un parc natural

D'altra banda, l'excusa dels encarregats de llogar aquests charters enfront de les inspeccions de les autoritats és que els clients són amics o coneguts seus. Utilitzen, a més, algunes de les rampes de la llacuna —actualment hi ha dues i està prevista una tercera— per a carregar i descarregar equipament nàutic destinat a practicar esports aquàtics, com a moto aquàtica o paddle surf, a bord de les embarcacions que es lloguen, fondejades a unes quantes milles de la costa. És a dir, que les infraestructures, situades en el Domini Públic Marítim-Terrestre, s'usen amb ànim de lucre sense comptar amb l'autorització corresponent, segons han assegurat els agents de Medi Ambient del Govern en diverses ocasions.

També hi ha venedors ambulants en alta mar, l'activitat dels quals ha proliferat durant aquesta temporada turística a les Pitiüses, que utilitzen s’Estany com a punt d'amarrament, segons han denunciat públicament alguns empresaris que sí que paguen el servei complint amb la permanència mínima anual de nou mesos establerta en la regulació.

També hi ha venedors ambulants en alta mar, l'activitat dels quals ha proliferat durant aquesta temporada turística a les Pitiüses, que utilitzen s’Estany com a punt d'amarrament

Fer complir el reglament

Els usuaris de s’Estany des Peix han lamentat que desenes d'embarcacions sense autorització naveguin a pler per la llacuna i han reclamat a les institucions que facin complir el reglament aprovat pel Consell. També han criticat que hi hagi amarraments desaprofitats i que encara no s'hagi efectuat l'assignació definitiva de les 285 places en les 207 boies de baix impacte i en els 78 pantalans, com ha publicat aquests dies Ràdio Illa.

Els usuaris recreatius de l'espai natural, que s'unificaven abans en el Club de Pescadors de s’Estany (fundat l'any 1996), van decidir el març passat reprendre la seva activitat després d'anys de paralització. Una de les decisions que van prendre va ser canviar el nom del col·lectiu a Associació d’Usuaris Recreatius de s’Estany des Peix per a representar millor el seu àmbit d'actuació, que s'estén també a les causes que involucren al Port de la Savina.

D'altra banda, en el passat ple d'abril, el partit en l'oposició Gent x Formentera ja va instar el Govern balear i al Consell de Formentera a fer complir el reglament i a impedir la impunitat dels quals treuen rèdit a activitats econòmiques il·legals. A més, l'oposició va sol·licitar al Consell que demanés un informe tècnic a la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua del Govern en relació amb la capacitat de càrrega de la llacuna.

El mateix partit polític va mostrar fa un any el seu “total rebuig” a licitar la gestió dels amarraments en l'espai natural, una proposta feta pel llavors president Llorenç Córdoba. Contradient la iniciativa de Còrdova, GxF va defensar que la millor opció per a la conservació de s’Estany i garantir l'accés a la mar als 285 autoritzats era “mantenir la gestió pública”.

Reforçar la vigilància

Xisco Sobrado, representant de l'àrea marina del GEN-GOB, ha recordat que la regulació en s’Estany es va fer per a protegir les plantes marines sobre les quals, tant l'ancora com les cadenes de les embarcacions, tenen un impacte molt “evident”, ha recalcat el portaveu mediambiental. Encara que no hi ha una gran presència de Posidonia oceanica, l'espècie més protegida de Balears i la més sensible als fondejos, sí que hi ha unes altres, com la Cymodocea nodosa, que malgrat tenir una capacitat de regeneració molt més ràpida que la Posidonia, es veu igualment afectada.

Sobre aquesta espècie, el Decret 132/2005, del 23 de desembre, mitjançant el qual s'aprova el PRUG del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera, estableix que les ancores i les cadenes “no han de fixar-se mai”. Tampoc sobre les comunitats de Caulerpa prolifera ni Zostera noltii. El mateix decret contempla que, a causa del grau de “singularitat, raresa i vulnerabilitat” d'aquestes prades submarines, fa falta delimitar el sector sud de la llacuna amb la finalitat d'evitar el fondeig. A més, la norma jurídica inclou la protecció de les formacions superficials de Posidonia oceanica en la boca de s’Estany.

“Evidentment, si existeix una activitat sense control, les espècies sofreixen i el fons marí s'espatlla. Hauria d'existir vigilància perquè aquestes pràctiques no succeïssin”, determina el representant mediambiental. Des del GEN-GOB han impulsat últimament diferents campanyes per a prevenir el mal a les plantes marines i, per part seva, el Parc Natural està en contacte amb altres organitzacions mediambientals per a donar veu d'alerta sempre que es duguin a terme actuacions irresponsables. Sobrado afegeix, finalment, que el tema de la vigilància “és molt important” i reivindica la incorporació de més agents mediambientals a les Pitiüses per a poder fer-la efectiva i es puguin sancionar aquestes infraccions.