Gabriel Oliver, president de l'Audiència Provincial de Balears: “Volem normalitzar l'ús del català en la Justícia”

Discret, reflexiu i de to serè, Gabriel Oliver Koppen (Palma, 1968) va prendre, el passat 17 de setembre, possessió del seu càrrec com a president de l'Audiència Provincial de les Balears després de més de tres dècades de carrera judicial i una reconeguda especialització en dret civil balear, camp en el qual ha contribuït a preservar la singularitat jurídica de l'arxipèlag. La seva trajectòria professional ha estat vinculada especialment a les Illes, territori del qual és originària la seva família i en el qual resideix des de la seva infància. L'òrgan que ara presideix és la destinació en la qual ha romàs durant més temps.

El 2022 va participar en l'elaboració de la Guia de Bones Pràctiques del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB), un document destinat a unificar criteris i facilitar la feina de jutges i advocats als tribunals, que ara aspira a aplicar en la seva nova etapa al capdavant de l'Audiència.

En una entrevista concedida a elDiario.es, Oliver, conscient de la sobrecàrrega que suporten els òrgans judicials -un de cada sis ciutadans a les illes espera una resolució, segons dades del TSJIB-, confia que la implantació dels jutjats d'instància i la digitalització del sistema contribueixin a alleujar els retards. Així mateix, defensa la necessitat d'incorporar la intel·ligència artificial com a eina de suport, no com a substitut del criteri humà “en els casos concrets que afecten ciutadans en particular”. El magistrat subratlla la importància de normalitzar l'ús del català a la Justícia i reivindica la plena vigència del dret civil balear en matèries com les successions i el règim econòmic matrimonial.

Sobre l'actuació dels jutges en les causes de més ressò mediàtic, assenyala que, “lògicament, les resolucions judicials estan subjectes a la crítica legítima”, encara que apel·la a “la independència i la imparcialitat” que els magistrats “intentem defensar cada dia amb la nostra actuació”.

El 2022 va participar en el grup que va elaborar la Guia de Bones Pràctiques del TSJIB. Quins són aquests exemples? Hi ha alguna cosa d'aquesta guia que pensi aplicar des del seu nou càrrec?

La Guia es va elaborar en col·laboració amb advocats, procuradors i altres professionals i la finalitat era unificar els criteris d'actuació als tribunals per la raó que una cosa és el que diu la llei i després estan les pràctiques diàries del tribunal. Buscàvem facilitar als professionals el poder treballar i que els jutjats poguessin fer-ho a través d'unes normes orientatives. La guia conté un elenc de recomanacions sobre, per exemple, l'extensió dels escrits, el tipus de lletra, la forma de presentació de les proves en els judicis i aquest tipus de qüestions diàries, a més d'altres que es poden dur a terme en els judicis per facilitar la tasca dels jutges. En les vistes, cada tribunal té instaurades unes pràctiques diferents.

En el seu discurs de presa de possessió va esmentar l'excessiva càrrega de feina que sostenen els tribunals, un fet que provoca, a més, que un de cada sis ciutadans a les Balears es trobi a l'espera d'una resolució judicial, tal com va donar a conèixer el passat mes de maig el president del TSJIB, Carlos Gómez. Quines mesures concretes considera més urgents per reduir els retards judicials?

És difícil parlar de mesures concretes perquè la realitat és que el retard en la tramitació i la falta de mitjans personals i materials és un tema recurrent en l'administració de Justícia. I és cert que hem arribat a un moment en què aquest retard és acusat en matèria civil pel cúmul d'assumptes que van arribant, amb recursos d'apel·lació que fan que les seccions civils estiguin tensionades. I en matèria penal, per la dificultat de senyalament dels judicis i per la complexitat dels casos degut al nombre de parts. Això ocupa temps en els tribunals. I no només l'Audiència, sinó també els Jutjats, estan saturats de feina. Llavors és una mica difícil. Fa un mes que sóc president de l'Audiència Provincial i el que estic fent és prendre consciència de quina és la situació per veure què és el que es pot fer.

El retard en la tramitació i la falta de mitjans personals i materials és un tema recurrent en l'administració de Justícia. Ha arribat un moment en què aquest retard és acusat en matèria civil pel cúmul d'assumptes que van arribant. Fa un mes que sóc president de l'Audiència Provincial i estic prenent consciència de la situació per veure què es pot fer

Seria viable ampliar plantilla judicial a les Balears?

A lo que estem ara assistint és al naixement dels tribunals d'instància, que a les Balears han començat a arrencar a Manacor i a partir de gener començaran a Palma, a Eivissa i a Menorca. I també afectarà l'Audiència Provincial. Potser aquesta sigui l'oportunitat, atès que es deslliga la creació d'una plaça judicial al fet de crear Jutjats, és a dir, assignar un nombre de funcionaris a la tramitació dels assumptes que porta un jutge. Potser això permeti ser més optimistes en la creació de places judicials.

Com influeix l'augment poblacional a les illes en aquesta càrrega de feina? S'han fet previsions per adaptar-se a aquests canvis demogràfics?

No hi ha un estudi concret sobre això, però sí que és una qüestió que crec que és rellevant. L'augment de la població a les Balears és important i això té un reflex en l'increment dels assumptes que arriben als Jutjats.

No hi ha un estudi concret sobre com influeix l'increment demogràfic en la nostra càrrega de feina, però sí que és una qüestió rellevant. L'augment de la població a les Balears és important i això té un reflex en l'increment dels assumptes que arriben als Jutjats

Quina paper creu que poden jugar la digitalització, l'eficiència processal i l'organització judicial per alleujar aquests dèficits? Hi ha projectes concrets en marxa?

La digitalització ja és un fet en els processos civils, on els Jutjats estan plenament digitalitzats, i crec que és una realitat a la qual la Justícia no pot ser aliena. No obstant això, en matèria penal és una mica més complexa l'ordenació, sobretot en instrucció, encara que crec que funciona d'una forma raonablement bé i els operadors jurídics hem hagut d'anar habituant-nos. Els advocats, per exemple, ja no presenten els seus escrits en paper. Als Jutjats, la tramitació ja és plenament digital.

El maig de 2024 va organitzar, juntament amb el president del TSJIB, la jornada 'Intel·ligència artificial i decisió judicial', en què es va abordar l'impacte de la IA en la funció jurisdiccional. Quins són els reptes que afronta la Justícia en aquest sentit?

El repte és que la Justícia no pot ser aliena a aquesta realitat. La intel·ligència artificial ja està sent utilitzada pels despatxos d'advocats i la Justícia també ha d'incorporar-se a aquesta modernització. La qüestió és que encara estem a l'inici de veure com pot afectar la nostra feina i com podem aprofitar aquest instrument, que certament tindrà un reflex en la tramitació, agilització i resolució dels procediments. Existeixen algunes experiències pilot a Espanya, però a les Balears encara no.

De quina forma podrà la Justícia aprofitar els recursos de la IA?

Jo crec que la intel·ligència artificial servirà, sobretot, per ajudar en la gestió documental, donat que ens ajudarà potser a resumir els textos i a trobar de forma més fàcil la legislació i la jurisprudència. Això pot ser útil. Sí que existeix en aquests moments la tramitació del procediment monitori per via electrònica i això agilitza i automatitza els tràmits.

Arribarà la IA a substituir determinats operadors jurídics?

Penso que no. La intel·ligència artificial l'hem de veure com un assistent, sense eliminar l'element personal, que és molt important sobretot en la Justícia, en què resolem casos concrets que afecten ciutadans en particular.

En matèria de drets lingüístics, quines millores considera necessàries perquè es garanteixi l'ús del català en jutjats i tribunals a les Balears, no només com a dret formal sinó efectiu?

Una de les propostes que hi ha, i crec que molt seriosa, és aconseguir que la tramitació pugui realitzar-se als Jutjats tant en castellà com en català, i per això és necessari un esforç i que les aplicacions que s'utilitzen per tramitar puguin permetre que els documents estiguin redactats en ambdós idiomes. Seria un element important per poder normalitzar l'ús del català a la Justícia. La realitat és que no ho està i això es veu en el dia a dia.

Una de les propostes que hi ha, i crec que molt seriosa, és aconseguir que la tramitació pugui realitzar-se als Jutjats tant en castellà com en català. Seria un element important per poder normalitzar l'ús del català a la Justícia. La realitat és que no ho està i això es veu en el dia a dia

Vostè està especialitzat en dret civil balear, ordenament jurídic propi que regula, entre altres, qüestions com els pactes successoris i les figures tradicionals de transmissió patrimonial. Creu que aquestes institucions segueixen tenint sentit en la realitat econòmica actual?

Jo crec que té un ple sentit ja que a les Balears, per exemple, regula una cosa tan important com el règim econòmic del matrimoni o les successions. De fet, té plena aplicació en aquestes últimes. Respecte al règim econòmic matrimonial hi ha menys supòsits.

Creu que podria ampliar-se a altres àmbits?

Aquesta és una decisió que hauran d'adoptar les persones a les quals els correspon. En altres Comunitats el dret civil propi ha tingut una visió més expansiva i aquí s'estan fent esforços per regular-lo i adaptar-lo a la realitat actual.

Tornant a la càrrega de feina que acumulen els òrgans judicials a les Balears, està previst que es revisin els procediments o temps per assegurar una resposta més ràpida i efectiva a les víctimes de violència masclista o abusos sexuals?

El que és cert és que tots aquests procediments tan importants també s'estan veient afectats per la situació de retard en els senyalaments. I és cert que haurem d'analitzar i buscar alguna solució per evitar aquests llargs retards en processos que afecten temes tan sensibles com aquests.

Tots aquests procediments tan importants [de violència masclista i abusos sexuals] també s'estan veient afectats per la situació de retard en els senyalaments. Haurem d'analitzar i buscar alguna solució per evitar aquests llargs retards en processos que afecten temes tan sensibles com aquests

Respecte a la vaga de jutges i fiscals contra la reforma del Govern d'Espanya en l'accés a ambdues carreres per l'accés a la carrera judicial i fiscal, creu que s'ha de modificar el model d'exàmens?

L'accés a la carrera judicial està basat en un sistema d'un examen purament memorístic. No és descartable que pugui revisar-se aquest model per adaptar-lo al que és una nova realitat, en què potser, amb els mitjans dels quals disposem, la memòria no té tanta importància en la formació que reben els alumnes de les facultats de Dret. Ara bé, també penso que és un material molt sensible que ha de ser objecte d'un estudi pormenoritzat.

Depenent del sentit de les seves resolucions, els partits polítics acusen els tribunals, de vegades fins i tot obertament, d'estar mediatitzats. Ho considera un exercici de democràcia, en tant que demostra el respecte a la llibertat d'expressió, o, per contra, creu que suposa un atac a la democràcia i a l'actuació dels jutges?

Si bé jo sempre defenso el caràcter institucional dels càrrecs, crec que lògicament les resolucions judicials estan subjectes a la crítica legítima. I això no s'ha de discutir, està clar. A les Balears, segons la memòria de l'any 2024, es van resoldre gairebé 200.000 assumptes. No sé quants d'ells són rellevants. Però penso que el que no pot posar-se en dubte és la independència i la imparcialitat dels jutges que intentem defensar cada dia amb la nostra actuació.

Si bé jo sempre defenso el caràcter institucional dels càrrecs, crec que lògicament les resolucions judicials estan subjectes a la crítica legítima. I això no s'ha de discutir, està clar. Però penso que el que no es posa en dubte és la independència i la imparcialitat dels jutges que intentem defensar cada dia amb la nostra actuació

A les Balears està garantida la independència judicial front a pressions externes polítiques o mediàtiques?

[Riure] Penso que sí.

Fa diversos anys l'allau de casos de corrupció era contínua a les illes, què ha canviat?

Jo no estic gaire en disposició de donar una contestació molt clara a aquesta pregunta. El cert és que ara existeixen menys casos de corrupció als Jutjats. Hi ha temporades cícliques, tant en matèria civil com en matèria penal. Hi va haver una època en què hi va haver una acumulació de casos de corrupció i ara hi ha un altre tipus de temàtiques. Potser l'experiència de l'etapa dels casos de corrupció ha ajudat a millorar la situació en aquest àmbit.

Ha de ser condemnat el president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), per trencar la fotografia de tres víctimes del franquisme?

Comprendrà que aquesta pregunta no la puc respondre. És un cas el judici del qual està pendent de senyalament i la meva única funció com a president de l'Audiència serà posar-me a disposició de la Secció perquè disposi dels mitjans necessaris per celebrar aquest judici.

En una entrevista concedida a elDiario.es, el president del TSJIB, Carlos Gómez, va considerar que les Balears, amb la seva resposta judicial als nombrosos casos de corrupció destapats, han sabut posar de manifest que la Justícia “tracta igual les persones independentment de la seva condició”. Opina igual?

Jo ho crec així.