“Hem de fer filigranes”: la sobrecàrrega laboral i la crisi de l'habitatge posen al límit la plantilla de psiquiatria d'Eivissa

La salut mental de milers de pacients d’Eivissa i Formentera depèn aquests dies d’una plantilla reduïda al límit. La baixa de set facultatius ha posat contra les cordes el servei de psiquiatria de l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera (ASEF), que ja arrossegava anys de sobrecàrrega assistencial i dificultats per cobrir places a causa de la greu crisi d’habitatge de l’illa. El nombre de baixes suposa la inoperativitat de mitja plantilla, amb les deficiències que això comporta, com ara les complicacions a l’hora d’atendre intents autolítics —conductes dirigides contra un mateix amb la intenció de causar-se dany.

La setmana passada, al centre sanitari des Viver —un dels centres de salut de la capital eivissenca— només quedava un psiquiatre operatiu per assumir una activitat que habitualment requereix almenys quatre especialistes, tal com han denunciat a elDiario.es facultatius de Can Misses —l’hospital de referència i l’únic públic de l’illa—. La situació s’agreuja per la combinació de manca de personal, esgotament i problemes organitzatius, que ha acabat esclatant en una de les unitats més sensibles del sistema sanitari pitiús. “Hem de fer filigranes per atendre”, han criticat les mateixes fonts sanitàries.

El servei, format per psiquiatres, psicòlegs clínics, infermers i auxiliars d’infermeria, engloba tant l’hospital públic de Can Misses com els centres de salut des Viver i l’infantojuvenil del centre de salut de Vila. Des de l’Àrea de Salut pitiüsa han reconegut que l’àmbit de la salut mental a Eivissa i Formentera afronta, “des de fa temps”, una elevada pressió assistencial i organitzativa que exigeix una adaptació contínua dels recursos —sobretot de personal— per garantir una atenció adequada als pacients. Fonts de SIMEBAL (el sindicat mèdic balear) precisen a aquest diari que aquest assumpte “està en vies de resolució”, per la qual cosa prefereixen no fer valoracions de moment.

Set psiquiatres de baixa

Aquest escenari crític, però, ha empitjorat considerablement a causa de la baixa laboral de set dels professionals, fet que va conduir una desena d’ells a signar un escrit de denúncia davant la Direcció General de Salut Mental, la Direcció Mèdica, el Servei de Prevenció de Riscs Laborals, la Unitat de Seguretat del Pacient i els sindicats corresponents, tal com va avançar Diario de Ibiza. En el document traslladen la seva “creixent preocupació” per la situació que travessa la unitat. Els facultatius també atribueixen diverses complicacions a una comunicació deficient amb l’actual cap de servei, que “no facilita les gestions per millorar una atenció que ja de per si és difícil de prestar”.

La Direcció explica a elDiario.es que és coneixedora de les “inquietuds” dels professionals de la Unitat de Salut Mental en relació amb l’organització i el funcionament del servei. Per això —asseguren des de la gerència— mantenen el contacte amb els sanitaris implicats i treballen en l’anàlisi de les diferents qüestions plantejades. “Volem afavorir el funcionament adequat del servei, preservar la qualitat assistencial i mantenir un entorn de treball adequat per als equips”, afirmen. També han activat mesures de suport organitzatiu i de coordinació assistencial amb altres dispositius sanitaris per “garantir la cobertura i la continuïtat de l’atenció”, tot i que no han especificat quines.

Un problema “endèmic”

Es tracta, denuncien els facultatius, d’un problema “endèmic” de l’Àrea de Salut pitiüsa. “La demanda és molt més alta que el nombre de professionals. Hi ha manca de metges i cal fer una lectura sobre per què passa això. Fonamentalment, pel cost de la vida i pels lloguers”, expressa amb contundència una de les treballadores: “Passa el mateix que a la resta de serveis: falta personal”.

Pel que fa a la possibilitat de declarar places de “difícil cobertura” —fet que va associat a un complement econòmic, com es va fer a la unitat d’Oncologia—, aquesta professional explica que es tracta d’un “greuge comparatiu”. “Hi ha professionals que fan la mateixa feina i no cobren aquest complement”, lamenta la metgessa. És un problema —expressa— molt difícil de gestionar.

Psiquiatria és un servei que ha col·lapsat perquè el nombre de professionals no és suficient per atendre la demanda existent. A més, a l’hospital els corresponen unes funcions i als ambulatoris —ara anomenats centres de salut— unes altres. Tot i això, lamenten que s’han desmantellat unitats dins de Psiquiatria que eren necessàries. Entre aquestes, la que atenia persones amb problemes d’addiccions.

Un dels especialistes que actualment està de baixa va patir, abans d’agafar-la, una crisi d’ansietat durant un torn. Aquest metge ja havia lamentat que la situació del servei era “insostenible”. I un altre especialista que tenia previst marxar a Mallorca finalment hi va renunciar per cobrir-lo. D’altra banda, a aquesta combinació de factors de càrrega laboral i estrès cal afegir-hi que els psiquiatres també s’han de desplaçar a l’Hospital de Formentera per atendre els més de 6.000 usuaris que hi ha a l’illa.

La situació de càrrega laboral també afecta altres serveis, com l’Atenció Primària, on els cupos per metge de família arriben als 1.900 pacients, tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que no superin els 1.500. “Hem de fer filigranes” per oferir la millor atenció, destaca aquesta professional. La sanitària fa més de tres dècades que treballa a l’Àrea de Salut i assegura que “mai” havia vist l’hospital en una situació semblant. La població, recorda, s’ha duplicat des de llavors.

El municipi on treballa —Santa Eulària— ha experimentat el mateix creixement poblacional desmesurat. “Allà, a més, tenim el problema que no hi ha espai”. L’Ajuntament ha cedit un terreny per construir un altre centre però “jo em jubilaré i ja no treballaré en aquest centre”, diu. “Per població i necessitat hauríem de disposar de molts més recursos dels que tenim”. “Per exemple, per atendre els desplaçats també hem de fer Tetris i ens hem quedat sense unitat d’Atenció a la Dona —que a Sant Antoni sí que funciona— per manca d’espai”, assegura. A més, pel mateix motiu, també s’han quedat sense l’equip de raigs X.

Nova fornada de sanitaris residents

L’hospital Can Misses és, d’altra banda, centre docent des de 1991. Els sanitaris lamenten que en altres comunitats autònomes els residents que es formen en un territori determinat s’hi queden després. Segons consideren, això no passa a les Illes Balears, i encara menys a les Pitiüses. “No es volen quedar, i aquí es formen en medicina interna, UCI, pediatria, psiquiatria...”, lamenten. Al principi, l’hospital públic només formava metges de família, però l’oferta d’especialitats ha anat creixent amb el temps.

Aquesta setmana, precisament, s’han incorporat 24 nous residents de la nova promoció: 14 metges interns residents (MIR), nou infermeres internes residents (EIR) i una farmacèutica interna resident (FIR). Entre les especialitats —detallen des de Salut— hi ha vuit places de Medicina Familiar i Comunitària, dues de Medicina Interna, una de Psiquiatria, una de Pediatria, una de Ginecologia i Obstetrícia i una de Medicina Intensiva.

Pel que fa a l’àrea d’Infermeria, s’hi han incorporat cinc residents d’Atenció Familiar i Comunitària, tres comares i una especialista en Pediatria i Neonatologia. Les incorporacions cobreixen 24 de les 26 places ofertes per a formació especialitzada. Sumant les promocions actualment en formació, l’Àrea de Salut comptarà amb 60 especialistes residents durant el 2026, detallen les mateixes fonts.

Tanmateix, l’àrea de Salut Mental continua desabastida i no hi ha expectatives de millora a l’horitzó. Els residents que romanen a Eivissa són casos particulars amb vincles familiars a l’illa o persones originàries que en el seu moment van marxar i que ara, per motius personals, tenen interès a tornar, valoren les fonts sanitàries consultades per aquest diari. “Però en la resta de casos és molt difícil atreure personal sanitari. No se’ls fan ofertes interessants; aquest any ha estat el primer que s’han ofert contractes de tres anys a professionals”, lamenten.