L’activista espanyola Reyes Rigo torna a casa després de dos setmanes empresonada per Israel: “Ha valgut la pena i hi tornarem”

Les activistes mallorquines que es van embarcar el 31 d’agost a la Global Sumud Flotilla ja són a casa. Lucía Muñoz, Alejandra Martínez i Reyes Rigo han aterrat a l’aeroport de Palma cap a les 13.30 hores. Malgrat el fort aiguat que ha caigut sobre la capital balear, mig centenar de persones, que havien respost a la crida d’una convocatòria llançada per diverses plataformes civils, les han rebut a Son Sant Joan.

Davant la porta d’arribades de la terminal, han exhibit pancartes que demanaven “la fi del genocidi” i lluïen samarretes amb una xíndria estampada al pit, fruita que simbolitza la resistència dels musulmans que viuen a Terra Santa per un doble motiu: forma part de la dieta diària d’un poble que a Gaza ha hagut d’afrontar la fam provocada pel setge i, a més, conté els colors de la bandera palestina. Al vestíbul de la terminal, s’han onejat també senyeres negres, blanques i verdes, amb un triangle rogenc a l’extrem esquerre.

“Aquest matí m’ha telefonat na Reyes i l’he sentida amb una veu molt emocionada. Estava contenta i ja m’ha parlat de la vaga [general] del dia 15, que és necessari continuar amb la lluita. (...) Aquests dies han aparegut notícies falses en alguns mitjans que ens han causat angoixa. Fins que no hem sabut que la Reyes era fora d’Israel, perquè ens havien comentat que la sentència era una cosa molt fràgil, no hem estat del tot tranquil·les”, comentava Xisca Puig, integrant de Global Movement to Gaza Mallorca, minuts abans que apareguessin les activistes.

“Ara aquí hi ha molta alegria, però també moltíssim agraïment per l’exemple d’aquestes dones que han contribuït a enfortir un moviment global: han donat una mostra de compromís amb la Humanitat. No hem de deixar de lluitar perquè el poble palestí pugui escapar d’aquesta situació i s’aturi de veritat el genocidi”, apunta, per la seva banda, Stefan Armborst, membre de Mallorca per Palestina.

Arribada a Madrid

Després d’una setmana d’angoixa, l’abraçada de Muñoz i Martínez amb la seua companya s’ha produït hores abans a Barajas. Aquest matí, Dolores Rigo arribava a Madrid i, allà, també l’esperaven el seu pare i altres familiars. Així ha acabat l’odissea de l’última tripulant espanyola de la flotilla que va salpar cap a la Franja de Gaza carregada d’ajuda humanitària. Rigo es trobava detinguda per l’Administració Netanyahu des de l’1 d’octubre. Aquest cap de setmana, l’Estat d’Israel la va deportar, via Jordània, fins a Qatar.

“Ha valgut la pena. Hi tornarem. Hem de denunciar l’Estat genocida israelià que ens ha segrestat en aigües internacionals, ens ha portat a un presidi per a presos, bé, per a terroristes”, ha declarat Rigo davant els mitjans de comunicació que s’havien reunit a l’Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas.

L’activista ha instat el Govern a presentar una denúncia davant la justícia internacional i a reclamar per “aquest segrest i empresonament”, alhora que celebrava la tasca d’unes flotilles que “han remogut d’alguna manera el món” i que, segons les seues paraules, intentaran arribar a Gaza fins que “Palestina sigui lliure”. Rigo també ha fet una crida als treballadors a participar en la vaga general convocada per al 15 d’octubre en solidaritat amb el poble palestí. La manifestació convocada a nivell estatal el diumenge 5 d’octubre va treure al carrer a Palma unes 4.000 persones.

El llarg camí de tornada a casa

Des de l’aeroport de Doha, Reyes Rigo ha pres un vol comercial d’Iberia juntament amb altres cinc activistes espanyols, integrants de la Freedom Flotilla, el segon contingent que pretenia lliurar ajuda humanitària als habitants de Gaza, una població atrapada entre la Mediterrània i les bombes de l’Exèrcit israelià en un setge que ha matat, com a mínim, 67.000 persones i n’ha ferit unes 170.000, en dos anys. Els seus companys han estat retenguts durant una setmana, però ella ha passat dotze dies sota arrest. L’operació ha estat coordinada pel Ministeri d’Afers Exteriors i l’Ambaixada espanyola a Tel-Aviv, que ha aconseguit el retorn de 57 ciutadans.

Muñoz –regidora d’Unides Podem a l’Ajuntament de Palma– i Martínez –jurista i comunicadora– van tornar el 6 d’octubre a Espanya, via Atenes, amb una altra vintena d’activistes després d’haver passat diversos dies al penal de Saharonim, una macropresó situada a l’entrada de la península del Sinaí, just a la frontera amb Egipte.

Des de l’1 d’octubre, quan la Marina israeliana va interceptar l’Adara a només 70 milles nàutiques de la Franja de Gaza (Muñoz i Martínez navegaven en un altra nau, l’Huga), Rigo ha estat engarjolada en dos presons de l’Estat d’Israel. Per aconseguir el seu alliberament, la mallorquina va haver d’arribar a un acord amb la Fiscalia, acceptar una condemna de deu dies de presó –ja complerta– i pagar una multa de 2.650 euros per rebaixar els càrrecs que se li havien imputat. Va passar divendres, quan Rigo es va declarar culpable del delicte d’“assaltament agreujat” i d’haver fer-li mal físic a una funcionària de la presó de Ktzi’ot, annexa a la de Saharonim i la més gran de l’Estat d’Israel (400.000 metres quadrats distribuïts en vint-i-vuit mòduls).

“Estem totes aquí”

“Ja esteim totes aquí”, ha exclamat Reyes Rigo abans de començar a respondre les preguntes de l’eixam de mòbils, micròfons, càmeres de fotos i televisió que cercaven el millor angle per captar els sons i les imatges del retorn a Palma. Després d’abraçar i deixar-se abraçar, l’activista alliberada ha reiterat les idees que, hores abans, havia expressat a l’aeroport madrileny. Un parell de minuts de compareixença i un discret mutis agafada del braç del seu pare.

Liberto Rigo –fill d’un soldat que va participar en el desembarcament que va reconquerir breument Mallorca per a la República l’estiu del 36 i que, l’hivern del 39, va marxar a l’exili a través dels Pirineus amb la família: el pare de la Reyes era tot just un infant– sap què és passar una temporada a l’ombra: el 1966 fou empresonat juntament amb la seua esposa, Encarnación Cervilla, per haver rebut formació a l’escola militar de la República Democràtica Alemanya, com recordava un reportatge publicat fa ja vint-i-cinc anys al Diari de Balears.

El vell comunista era, per tant, la persona més emocionada en un aeroport on es van corejar càntics (“del riu fins a la mar, Palestina llibertat” o “Netanyahu, genocida”), i es va intentar, tímidament i sense gaire èxit, entonar el Bella Ciao. En paral·lel, sortien turistes –alemanys, suïssos i austríacs en la seua majoria– amb cara de sorpresa en trobar-se una concentració política plantada molt a prop de les portes automàtiques, que s’obrien i tancaven a l’espera de les tres activistes.

Les proclames propalestines van intentar tallar-les dos espontanis. Davant la mirada de la Policia Nacional, un cridà un “¡Viva Israel!”, contestat amb un “Genocida!”. D’una altra gola masculina en va sortir un “¡Viva España!”, que no va tenir resposta per part de les persones que havien anat a rebre les tres mallorquines retornades. Tot va succeir només unes hores després que, entre les runes de Gaza, el grup terrorista Hamàs lliuràs a la Creu Roja els vint hostatges hebreus que continuaven vius (n’hi havia hagut quaranta-vuit) després de més de dos anys de bombardejos i bloqueig militar israelià sota l’excusa d’alliberar-los.

En el aeropuerto de Palma salían turistas –alemanes, suizos y austríacos– con cara de sorpresa por encontrarse una concentración política plantada muy cerca de las puertas automáticas, que se abrían y cerraban a la espera de las tres activistas

“Vull denunciar la inacció de les institucions de les Illes Balears: ni la presidenta del Govern, Marga Prohens, ni el batle [de Palma], Jaime Martínez, ni el senyor Llorenç Galmés [president del Consell de Mallorca] no han fet absolutament res quan podien haver fet moltes coses per a l’alliberament de les companyes. Les crítiques que s’han abocat cap a la meva feina diuen més del que són i de com entenen la manera de fer política”, ha explicat davant dels mitjans Lucía Muñoz (Podem Palma), responent, sense que hi hagués una pregunta directa, als atacs que ha rebut els darrers dies per part del PP i Vox.

Quin va ser el motiu de les crítiques de la dreta i l’ultradreta? Que Muñoz hagi estat fora de la ciutat on exerceix com a regidora a l’oposició durant un mes sencer. Podem va arribar a tenir cinc regidors fa deu anys a l’Ajuntament de Palma, on governà en coalició amb els socialistes i Més per Mallorca. Un poder municipal que, tanmateix, ha minvat de manera considerable. Des del 2023, els morats només conserven un escó al ple: el de l’activista enrolada a la flotilla.

Culpable per rebaixar els càrrecs

Per la seua banda, davant del tribunal, segons informa la premsa israeliana, Reyes Rigo, professional de l’acupuntura —té un negoci al barri de Son Espanyolet— i col·laboradora de diferents ONG, va dir: “Ens van colpejar, ens van empènyer i el cinquè dia van atacar la meva amiga i vaig intentar protegir-la. (...) Em van agafar pel cap i em van caure les ulleres”. També va afegir que la van tenir amuntegada amb altres tretze dones en una cel·la amb capacitat per a cinc recluses, sense aigua i rebent menjar “podrit”.

Els càrrecs que es van presentar contra ella inicialment l’acusaven d’haver mossegat una mà a una guarda i d’haver-se negat a entrar a la seva cel·la. Després de l’acord, l’acusació es va rectificar. El jutjat de Beer Sheva (ciutat situada a una vintena de quilòmetres de la frontera de Gaza, a la vora del desert del Nègueb) va acceptar les al·legacions de Rigo: en comptes d’amollar una queixalada, es va declarar culpable d’haver clavat les ungles a la funcionària com a mecanisme de resistència.

“Ens hem passat tota la setmana fent tota la pressió possible, en contacte amb el Ministeri d’Afers Exteriors, per coordinar la defensa de la Reyes: moltes de les que vam ser testimoni del que li va passar vam voler quedar-nos per testificar al judici i no va ser possible”, ha explicat Alejandra Martínez. El relat que ha fet l’activista a elDiario.es sobre la suposada agressió que hauria comès la seua companya mentre compartien aquella cel·la –segons expliquen, triplicava la seva capacitat (“Greta Thunberg també hi era”)– és minuciós. Martínez sosté que la informació que ha aparegut durant la darrera setmana en diversos mitjans és “propaganda sionista”. Considera que “l’objectiu era donar una lliçó” al col·lectiu “aïllant una sola persona”: “Per criminalitzar-la”.

–Com recorda tot el que va passar?

–Na Reyes va intentar defensar una companya a qui se li van tirar a sobre una vintena de guàrdies per intentar rescatar uns matalassos d’una altra cel·la d’on ens havien tret en un exercici de privació del son. Hi havia dones força majors; una, malalta crònica de càncer, i no teníem accés a menjar, beure ni medicació.

La narració de Martínez continua així: “Vam dir que marxàvem juntes i tornaríem juntes: esteim molt contentes d’haver-ho pogut aconseguir. Li recordam a tothom que demà passat té dret a la vaga general. El que hem passat, com diu na Reyes, és la meitat de la meitat de la meitat del que viu el poble palestí des de fa seixanta anys. Encara no hem anat al psicòleg perquè ens han dit que hem de processar-ho abans de començar a deixar-ho anar”. L’activista diu que la primera seqüela del seu captiveri és ser incapaç de dormir “més d’una hora i mitja seguida”.