La 'macrogranja dels horrors' investigada per maltractament continua venent els seus ous amb el segell de benestar animal

Un mes després que AENOR suspengués el segell Welfair a Avícola Ballester —que opera sota diverses societats, una d’elles és Avícola Son Perot S.A.—, la marca de la ‘macrogranja dels horrors’ continua venent ous de ‘gallines camperes’ amb el segell de benestar animal en supermercats de Mallorca, segons ha pogut comprovar elDiario.es. A més, continua figurant com a empresa certificada a la web de Welfair.

AENOR, l’entitat privada que gestiona el segell Welfair, va suspendre el certificat de benestar animal l’1 de juliol passat, tal com va informar aquest diari. Almenys això és el que van afirmar fonts de l’empresa a través d’un comunicat. Cal assenyalar que l’explotació avícola de Llucmajor ha estat durant els últims mesos al focus informatiu arran de les imatges publicades en primícia per aquest diari el 26 de maig passat, que es van fer virals per les condicions extremes de manca d’higiene i brutícia al seu interior. A més, de les imatges es desprenia una situació de presumpte maltractament animal cap a les gallines, denunciat per entitats animalistes.

La versió de Welfair, però, és una altra. Fonts de l’entitat assenyalen a elDiario.es que la granja de Llucmajor té suspès el segell de benestar animal fins al 31 de desembre de 2025, a l’espera que es presentin mesures correctores. Aquestes fonts indiquen que la suspensió es va fer efectiva l’1 de juliol passat. “No es poden comercialitzar al mercat ous de tipus camper amb el segell Welfair procedents d’aquesta granja”, asseguren, i afegeixen que Avícola Son Perot té certificada una altra granja, ubicada a Manacor, amb gallines de tipus 2, a terra. “Com va comunicar l’entitat certificadora, aquesta granja manté la certificació Welfair vigent”, afirmen.

Per recuperar el segell de benestar animal per als ous de gallines camperoles, a més de presentar un pla de mesures correctores, han de passar una nova auditoria anual, ja a partir del 2026. D’altra banda, fonts d’Avícola Son Perot també han negat, per telèfon, que continuïn venent ous de gallines camperoles amb el segell de benestar animal.

Les imatges verificades per elDiario.es mostren caixes d’ous de gallines camperoles amb el segell de benestar animal Welfair i el codi sanitari ES 14.003332/IB, que indica la traçabilitat del producte. Quan s’introdueix aquest número de registre a través del cercador de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, dependent del Ministeri de Consum, es comprova que els ous provenen de l’explotació de Llucmajor, coneguda com la “macrogranja dels horrors”, que és la que està en el punt de mira de les autoritats.

Les irregularitats detectades

Els fets denunciats en el primer reportatge suposaven, entre altres irregularitats, l'incompliment d’alguns articles del reial decret de normes bàsiques d’ordenació de les granges avícoles, tal com va ser acreditat en l’informe de conclusions de la inspecció. Va ser el resultat d’una visita feta a la granja de Llucmajor durant el matí posterior a la publicació de les imatges —facilitades per les entitats de protecció mediambiental i animal ARDE i Satya Animal— i en la qual figuraven dos agents de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural —dependent de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural—, així com agents del Seprona de la Guàrdia Civil.

En aquell primer reportatge, va quedar acreditat també com les gallines camperoles no havien tingut accés a l’exterior de les instal·lacions entre els dies 24 i 29 d’abril, malgrat que és obligatori per llei. D’altra banda, les imatges mostraven que els animals es trobaven en condicions penoses. En aquella gravació de més de tres hores, les gallines vives conviuen amb desenes de cadàvers en diferents estats de descomposició, fins i tot amb esquelets i altres animals, com rates (vives o enverinades) i eriçons. Per aquest motiu, les organitzacions van alertar que la presència d’altres espècies a la granja pot comportar un “risc de transmissió de malalties als humans”, com la salmonel·la (intoxicació alimentària) o la leptospirosi (infecció de la sang), entre d’altres.

Des d’un primer moment —abans dels informes de les autoritats—, les associacions ARDE i Satya Animal ja lamentaven les irregularitats en què operava l’empresa. “Es tracta d’una activitat il·legal que va ser sancionada i que és investigada actualment”, van afirmar fonts d’ARDE a aquest diari. Es referien al fet que els propietaris de la granja de gallines ponedores havien rebut una sanció del Govern de 150.000 euros per no disposar de l’autorització ambiental integrada. Això contravé el que estableix el Reial decret legislatiu 1/2016, que delimita els requisits que s’han de tenir en compte en aquests casos per regular la contaminació. La multa la van rebre per part de la Comissió Balear de Medi Ambient, un òrgan depenent de la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat.

La granja va negar la informació

L’empresa, en canvi, va negar en tot moment la informació que traslladava aquest diari. “Avícola Son Perot reafirma el seu compromís amb el benestar animal i la legalitat de les seves instal·lacions”, asseguraven en un comunicat. “Totes les nostres granges, inclosa la de Llucmajor, estan sotmeses a rigorosos controls interns i externs. En particular, comptam amb la certificació en Benestar Animal Welfair, atorgada per AENOR, un dels organismes d’avaluació més reconeguts en l’àmbit europeu”, indicaven.

Així mateix, asseguraven que el departament jurídic de l’empresa romandria “atent a qualsevol possible publicació sobre aquest assumpte” i que “actuarà en conseqüència si es considera que es vulneren els drets i interessos legítims de l’empresa”. Finalment, afegien que les seves granges havien superat l’auditoria de benestar animal per part d’AENOR, l’empresa certificadora, el 20 de maig, sis dies abans de la publicació de les imatges. “Va ser positiva, a falta de completar documentació”, assenyalaven les mateixes fonts.

Mentre diverses associacions i entitats reaccionaven demanant el “tancament immediat” de la granja, el Govern de Marga Prohens (PP) assegurava que no procediria al tancament temporal. En lloc d’això, va fer públiques les mesures cautelars que estaven en vigor i que eren conseqüència d’haver detectat incompliments greus anteriorment. Joan Simonet (PP), conseller d’Agricultura, recordava que la normativa establia com a límit un màxim de 40.000 gallines ponedores, mentre que les instal·lacions avícoles tenien una autorització de fins a 130.000, però que corresponia a la llei anterior. “Mentrestant, aquestes gallines, el que nosaltres hem dit és que si en tenen 130.000 i han de ser 40.000, no en matarem 90.000 en un dia. Llavors, es proposa a l’empresa que elabori un pla de desescalada”, ha subratllat. Aquest pla és el que la companyia ja ha presentat i que, en principi, hauria de complir abans que acabi aquest any, ha insistit.

Queixes veïnals per “olors insuportables”

La Nati, que viu a la urbanització de Tolleric —a un quilòmetre de la granja—, va comprar la casa on viu l’any 2003. Aleshores, segons explica, ja arribaven olors de la granja, però en cap cas com ara. “Quan es va tornar insuportable va ser a partir del 2019: vam passar d’olors puntuals a una situació insostenible”, va declarar a elDiario.es. “Hem de tancar portes i finestres perquè els gasos fètids, possiblement tòxics, no entrin dins les cases”, hi va afegir. En Pep, que viu a escassos 500 metres de la granja, afirma a aquest diari que no pot “menjar a fora ni tampoc a la cuina”.

Són alguns dels testimonis de veïns dels voltants que denuncien que es desperten amb la pudor i se’n van al llit entre mosques i olor d’excrements. Quan pugen les temperatures, com passa durant aquesta època de l’any, la situació empitjora per als veïns i veïnes d’aquestes urbanitzacions, ja que han d’intensificar el consum elèctric per climatitzar l’ambient —amb les despeses addicionals corresponents— per intentar reduir les males olors.

Pocs dies després de la publicació del primer reportatge va arribar el primer informe del Govern, que desgranava algunes de les primeres conclusions. En primer lloc, es verifica que les imatges publicades són certes. Així, es detecten set infraccions greus i una de lleu, per la qual cosa es proposa una sanció de fins a 420.000 euros. A més, es considera que l’estat d’una de les sis naus és greu, motiu pel qual es procedeix al seu tancament. Aquesta conseqüència implicarà també el sacrifici de gairebé 20.000 gallines.

Finalment, es va fixar la multa en 200.100 euros per set infraccions greus i una de lleu, segons constava a l’expedient sancionador. Aquesta sanció es podria haver reduït en un 20%, és a dir, fins als 160.080 euros, en cas que l’explotació hagi fet el pagament voluntari abans de la finalització de la resolució del procediment administratiu.

“Ens sembla una sanció irrisòria, una mostra de la impunitat amb què ha operat la granja durant els darrers anys”, va denunciar a aquest diari Julia Elizalde, portaveu de l’entitat de protecció mediambiental i animal ARDE, una de les difusores de les esgarrifoses imatges que denuncien l’estat de les gallines. “Per a una empresa que factura prop de 30 milions d’euros anualment, 200.000 euros, igual que quan els en van posar una anterior de 150.000, no suposa cap mesura dissuasiva real per evitar que tornin a incomplir la llei, com han fet des del començament de la seva activitat”, va lamentar. Així, Elizalde va considerar que la Conselleria d’Agricultura és “còmplice i responsable” que aquesta granja il·legal “continuï en funcionament”. “El tancament total és l’única solució per posar fi al perjudici que aquesta empresa causa als animals, als veïns i potencialment als consumidors”, va concloure.

D’altra banda, el Jutjat d’Instrucció número 11 de Palma va obrir diligències penals el passat 3 de juny per la presumpta comissió d’un delicte de maltractament animal contra l’empresa avícola, tal com va informar elDiario.es. En una resolució a la qual va tenir accés aquest mitjà, la jutgessa va sol·licitar al Seprona de la Guàrdia Civil que dugui a terme les investigacions necessàries per aclarir els fets, així com els informes complets de totes les actuacions efectuades al voltant de l’explotació avícola. La querella per un possible delicte de maltractament animal va ser interposada per Lorenzo Peñas Roldán, advocat expert en dret penal i administratiu, en representació de la plataforma Stop Macrogranja Llucmajor.

Cal assenyalar que, mentre en el primer reportatge es denunciava la situació de les naus de gallines en terra i camperes, en una segona entrega es van mostrar imatges inèdites de l’interior de les naus de gallines en gàbia, enregistrades durant el mateix període (entre el 21 i el 29 d’abril). Pel que fa a les similituds, les naus de gallines en gàbia (2 i 5) presentaven un estat de brutícia extrem. Les gallines, completament amuntegades i amuntegades, convivien en un espai la superfície del qual estava majoritàriament coberta de pols i teranyines, des del terra fins al sostre, passant per les gàbies. Les aus presentaven un aspecte pitjor que les gallines de les naus camperes (3, 6, 7 —aquesta darrera ja tancada—) pel que fa al plomatge, les crestes caigudes i la pal·lidesa. Algunes d’elles estaven completament desplomades, amb àcars damunt la pell.

En una de les imatges més impactants es veia com una gallina que era a terra, completament desplomada i sola, tenia al seu voltant una closca d’ou trencada, així com restes de plomes i d’altres gallines. En altres, s’hi podia observar ous deformats o danyats, cosa que, segons la veterinària María González Sola, és una “clara simptomatologia d’afeccions a l’aparell reproductor” d’algunes aus. Com en el cas de les naus destinades a les camperes, les gallines convivien amb altres de mortes i fins i tot amb cadàvers en diferents estats de descomposició i putrefacció. Entre les diferències amb les imatges anteriors, en aquesta ocasió no hi havia rates ni altres animals, com eriçons.

Cal recordar que la macrogranja disposava de sis naus —ara cinc— amb una capacitat màxima autoritzada de 135.696 gallines i un femer de 4.835 metres quadrats, segons consta en el projecte presentat al Govern. D’aquestes, 54.672 estarien allotjades en gàbies; 63.024 sota la categoria de camperes i 18.000 en producció d’aviari. La nau 1 està destinada a les gallines en terra; la 2 i la 5, a les aus en gàbia; i la 3, 6 i 7 a les camperes, malgrat que aquesta darrera va ser clausurada per les condicions greus de l'interior.

Cal destacar també que la granja de Llucmajor va rebre fons europeus per valor de 381.777 euros a través del Programa de Desenvolupament Rural de les Illes Balears (2014-2020) per a la construcció i adquisició d’equips destinats a la instal·lació d’un centre de classificació d’ous (nau 4).

El Col·legi Professional investigarà el veterinari

El Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (COVIB) també ha actuat obrint un expedient a Jerónimo Roldán Henares, director de ramaderia i veterinari d’Avícola Son Perot S.A., la societat que gestiona la macrogranja de Llucmajor (Mallorca) sota la marca Avícola Ballester.

L’obertura del procediment disciplinari, que estudiarà si el veterinari d’Avícola Ballester ha incomplert algun article del codi deontològic de la professió, es va iniciar després de la sol·licitud de les entitats de protecció mediambiental i animal ARDE i Satya Animal al COVIB, en què demanaven investigar les presumptes irregularitats. L’obertura del procediment és el procediment habitual de l’òrgan col·legiat, segons van explicar fonts del COVIB a aquest diari.

elDiario.es va posar en coneixement del veterinari, a través d’un correu electrònic a l’empresa i d’un missatge al cap de premsa, la informació que es tractaria. Així, es va sol·licitar una entrevista a Jerónimo Roldán Henares o, en cas contrari, que respongués les preguntes per escrit, però no ha estat possible obtenir cap resposta en el moment de la publicació d’aquest reportatge. Tampoc es va rebre cap resposta durant les setmanes posteriors.

elDiario.es ha ampliat la primera versió que va publicar sobre aquest reportatge per incloure les declaracions d’Avícola Son Perot S.A., així com del segell Welfair.