Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

El pla de PP i Vox per desmantellar l'escola en català a les Balears: els “desdoblaments” del 20% de l'alumnat

Imatge d'una alumna.

Nicolás Ribas

Eivissa —

0

El Govern conservador de Marga Prohens (PP), que se sosté gràcies a un acord de legislatura de 110 mesures pactat amb Vox, ha presentat aquest dimarts nous detalls de la seva política educativa. A causa de la influència de la ultradreta al govern autonòmic, mitjançant el seu suport extern, el PP ha acabat cedint davant Vox i ha fet seu el que els ultradretans anomenen la “lliure elecció de la llengua”. És a dir, que les famílies puguin triar si els seus fills estudien en català o castellà durant les primeres fases educatives de l'ensenyament, així com augmentar el castellà a les escoles i instituts. La major part de la comunitat educativa, en canvi, defensa que es tracta d'un pla per “segregar” a l'alumnat en funció de la llengua.

La Mesa Sectorial d'Educació de les Illes Balears, on hi ha representats els diferents sindicats i organitzacions educatives, ha estat convocada aquest dimarts pel conseller d'Educació i Universitat, Antoni Vera (PP), que ha explicat més detalls de com serà el pla pilot voluntari de la “lliure elecció de la llengua” que s'implementarà a partir del curs 2024-2025. La majoria dels sindicats, tot i això, han demanat que es retirés de l'ordre del dia perquè la documentació relativa a aquesta qüestió, apunten, “no s'ha presentat en temps i forma”. “S'estava elaborant l'esborrany, que va venir una mica precipitat de temps i han faltat unes hores”, reconeix Vera i avança que donarà als sindicats “el temps que calgui perquè presentin les esmenes necessàries”.

“No és un dret de les famílies”

El conseller Vera ha afirmat que “segregació” no és la paraula idònia per referir-se al nou pla educatiu. “Aquesta no és la paraula”, valora, apuntant que s'utilitzaran “les metodologies, que ja estan establertes a la LOMLOE, per fer agrupaments flexibles d'alumnes o desdoblaments d'aules”. D'altra banda, Vera també insisteix que aquells centres educatius que estan conformes amb el projecte lingüístic podran continuar amb ell. “No és un dret de les famílies” adherir-se al pla, afirma Vera, sinó que el dret és “poder triar la llengua de primer ensenyament”.

De la mateixa manera, només els centres on hi hagi un 20% d'alumnes de cada nivell i etapa educativa que vulguin sumar-se al nou pla lingüístic podran adherir-s'hi. “Seran els centres els que donin a les famílies l'oportunitat d'escollir, en les dues o tres matèries que aquests proposin per al pla, en quina llengua vehicular volen que els fills estudiïn”, assenyala Vera. “És en aquest punt on s'ha posat un mínim d'un 20% d'alumnes”, afegeix. A més, els col·legis i instituts que es vulguin sumar al pla hauran de garantir que disposen de les instal·lacions idònies. “Per fer els desdoblaments cal espai. Per tant, és clar que els centres que no en disposin no es podran adherir al pla”, conclou Vera. Si es tracta d‟un grup reduït serà d'un mínim de cinc alumnes per grup.

La direcció dels centres decidirà el model

Una de les qüestions que ha generat més polèmica és que el Govern trasllada a la direcció dels centres la responsabilitat d'aplicar o no aquest pla. Això és així perquè, segons afirma l'esborrany de la resolució que regularà el pla pilot, al qual ha tingut accés elDiario.es, seran els centres educatius els qui “voluntàriament” podran adherir-se (o no) al projecte. Si fos així, el centre rebrà els recursos i la dotació pressupostària corresponent per “oferir determinades àrees o matèries en les dues llengües, a elecció dels pares i mares dels alumnes”.

“Tota la pressió mediàtica que es pugui rebre, fins i tot per les famílies, serà per als docents. I això serà un problema. És una irresponsabilitat del Govern carregar aquesta responsabilitat als centres educatius”, va valorar aquest diari Miquel Àngel Guerrero, portaveu de la Federació d'Associacions de Famílies de Mallorca (FAPA). “La comunitat educativa ha mostrat la seva preocupació unànime perquè es trasllada el conflicte a les direccions dels centres”, va coincidir Joan Miralles, aleshores president de l'Obra Cultural Balear (OCB).

La comunitat educativa s'hi oposa

Segons la resolució de l'esborrany, l'Executiu autonòmic justifica la nova política lingüística en el fet que les institucions han de “promoure una educació basada en la integració i el diàleg, la convivència i el respecte i l'intercanvi real de totes les cultures que conviuen a les mateixes illes”. En aquest sentit, assenyalen, “si parlem d'inclusió, hem de tenir en compte que les Illes Balears són una comunitat autònoma on conviu la cooficialitat de dues llengües, la catalana i la castellana”. “L'exercici ple de la ciutadania reclama un sistema educatiu que garanteixi que, en acabar l'educació obligatòria, tots els alumnes siguin capaços d'utilitzar amb habilitat les dues llengües oficials”.

El problema és que, segons ha assenyalat la major part de la comunitat educativa a aquest diari, la majoria dels alumnes de l'arxipèlag balear són menys competents quant al domini oral i escrit del català que del castellà. És a dir, segons gran part dels docents, el problema podria empitjorar si es redueixen les hores de català mentre s'augmenten les dedicades al castellà. “Molts alumnes no tenen competències per expressar-se en català, malgrat que tenim un sistema que assegura el 50% de les assignatures en aquest idioma”, va afirmar a elDiario.es Mario Devis, secretari general de la branca educativa de CCOO a Balears. “La Conselleria d'Educació té informes sobre quins són els resultats del coneixement de les llengües en diferents períodes. No hi ha més coneixement del català sobre el castellà”, va assegurar a aquest diari Miquel Àngel Guerrero, portaveu de la FAPA.

El Govern es recolza en l'educació “religiosa i moral”

Tot i això, segons consta a l'esborrany de la Conselleria d'Educació i Universitats, que servirà de base per al futur projecte educatiu, l'exercici ple de la ciutadania balear reclama un sistema educatiu que garanteixi que, en acabar l'educació obligatòria, “tots els alumnes siguin capaços de fer servir amb habilitat les dues llengües oficials”. Per justificar el text citen l'article 27.3 de la Constitució, que estableix que els poders públics “han de garantir el dret que assisteix les famílies perquè els seus fills rebin l'educació religiosa i moral que estigui d'acord amb les pròpies conviccions”. El Govern de Prohens interpreta que, perquè es faci efectiu aquest article constitucional, les famílies han de poder escollir -dins el marc jurídic de la Comunitat Autònoma- la llengua amb què s'implementarà l'ensenyament dels fills, sigui el centre “concertat, privat, religiós o laic”.

En qualsevol cas, l'Executiu balear insisteix que el projecte pilot respectarà tant la Llei de Normalització Lingüística com la Llei d'Educació i el Decret de Mínims (que implica que la meitat de l'ensenyament s'imparteixi en català), en relació amb els coneixements de les dues llengües oficials que ha de tenir tot l'alumnat quan acaba l'educació obligatòria. Així, l'esborrany cita allò que estableix la Llei 1/2022, de 8 de març, d'Educació de les Illes Balears, que afirma que l'objectiu del model lingüístic ha de garantir que els alumnes “puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà, així com complir els objectius propis del procés de normalització lingüística”. Aquest objectiu implica que l'alumnat ha de tenir un domini ple i equivalent de les dues llengües oficials: és a dir, implica adquirir i desenvolupar les habilitats i les competències relatives a l'expressió i la comprensió oral, escrita i lectora. Així mateix, el text recorda que el marc normatiu actual “estableix que els centres educatius han d'assegurar que la meitat del còmput lectiu s'impartirà en català”.

Així, el pla pilot s'engegarà el proper curs 2024-2025, i s'espera que estigui vigent fins al 2027-2028. Durant el primer curs, el pla s'iniciarà per als centres d'educació primària que ho sol·licitin. El pla continuarà durant els dos cursos següents. Per al curs 2025-2026, s'iniciarà als centres d'educació secundària que així ho demanin i s'aplicarà durant els dos cursos següents. En tots dos casos es poden adherir al projecte tant els centres públics com els concertats. El calendari de gestió i aplicació del pla per als centres que s'hi adhereixin anirà a càrrec de la directora general de Planificació i Gestió Educatives de la Conselleria d'Educació. Al final del pla, el Govern avaluarà els resultats del mateix.

L'OCB anuncia “accions judicials”

L'OCB demanarà la suspensió cautelar perquè “el pla de segregació lingüística no es pugui aplicar el curs que ve” com pretén la Conselleria d'Educació, assegura l'entitat cultural balear. “El Pla Vera no s'ajusta al marc legal actual, ja que pretén separar els alumnes per raó de llengua i va en contra del model lingüístic que ha estat vigent els darrers 25 anys, que s'ha demostrat que és un factor d'èxit del nostre sistema educatiu”, valora Antoni Llabrés, president de l'OCB. “I vulnera el Decret de Mínims en relació amb les matèries que s'han d'impartir en llengua catalana”, afegeix Llabrés.

El president de l'entitat opina que el Govern de Prohens s'hauria de “replantejar la posada en marxa d'aquest pla de segregació lingüística perquè és rebutjat per tota la comunitat educativa i per tots els partits polítics de l'oposició”. “És un pla que no segueix cap criteri pedagògic, no té caràcter normatiu per la manera com s'ha tramitat i va en contra de l'autonomia dels centres educatius”, insisteix Llabrés i afegeix que és una proposta “enganyosa” perquè va “disfressada” de recursos humans i econòmics per intentar captar “l'adhesió voluntària de les escoles i els instituts”.

“És una proposta que privilegia que els centres s'adhereixin vulnerant els principis d'igualtat i equitat del sistema educatiu”, clou Llabrés, motiu pel qual sol·licita la “rectificació” del Govern en l'aplicació del pla. Segons la seva opinió, “respon a la necessitat de satisfer els projectes del seu soci d'extrema dreta i la seva obsessió per deixar en presència residual, a l'escola, la llengua pròpia”. L'OCB alerta, segons la seva opinió, que l'aplicació del pla del Govern faria impossible l'objectiu que els alumnes, en acabar la seva etapa formativa, tinguin un domini de les dues llengües oficials, ja que l'escola “és l'únic element corrector que pot garantir-ho, a causa de la situació de desavantatge que hi ha a l'ús social del català”.

Etiquetas
stats