PP i Vox rebutgen impedir actes d'exaltació del franquisme a Balears i apel·len a la “llibertat d'expressió”

El Parlament balear ha aprovat aquest dimarts una moció sobre memòria democràtica impulsada pel grup Mixt-Unides Podem, si bé el bloc format per PP i Vox ha rebutjat algunes de les seves mesures més contundents, com la retirada de símbols franquistes, la revisió dels honors atorgats als responsables de la dictadura franquista i el reforç de les polítiques públiques de memòria. Conservadors i extrema dreta també s'han oposat a impedir qualsevol manifestació que impliqui la glorificació de l'alçament militar, de la dictadura o del mateix Franco.

Durant el debat, la diputada del PP Cristina Gil ha defensat el rebuig del seu grup a diverses d'aquestes mesures, emmarcant-lo en una crítica de fons a les polítiques de memòria desplegades a Balears. “Un Parlament que deroga una llei no està destruint la democràcia, l'està exercint”, ha asseverat, en al·lusió a la recent supressió de la llei autonòmica de memòria democràtica.

Gil ha qüestionat, a més, el fet que la memòria depengui d'un text legislatiu, ironitzant que, segons l'esquerra, sense aquesta norma els ciutadans “es despertarien sense recordar res”. En contraposició, ha reivindicat una memòria que “viu en arxius, en famílies i en llibres”. La diputada popular ha justificat el seu rebuig a mesures com impedir actes d'exaltació franquista en considerar que prohibir-los suposaria una limitació de drets fonamentals com la llibertat d'expressió.

Cal assenyalar que a Espanya no existeix un delicte específic que prohibeixi l’exaltació del franquisme: el Codi Penal inclou els delictes d'incitació a l'odi per raó de gènere, raça, religió o altres circumstàncies, així com el de “negació o justificació” del genocidi, però no fa esment a l'apologia del franquisme o del feixisme. Amb tot, el Congrés va donar llum verda l'any passat a la reforma de la llei d'associacions per introduir com a causa de dissolució la realització d'activitats que constitueixin apologia de la dictadura o dels seus dirigents. La norma no implica una il·legalització automàtica, sinó que han de ser els tribunals els que avaluïn cada cas i decideixin si procedeix dissoldre una entitat.

En un dels moments de la seva intervenció, Gil ha ampliat el debat més enllà del context espanyol i ha apel·lat als “més de 100 milions d'assassinats” que algunes fonts atribueixen al comunisme per qüestionar la legitimitat de l'esquerra a l'hora de donar “lliçons” sobre drets humans.

Per la seva banda, el diputat de Vox Sergio Rodríguez ha acusat directament l'esquerra de “no tenir memòria ni ser demòcrata” i de voler imposar “una veritat falsa” sota amenaça de sanció: “Tot aquell que dissenteixi, multa o presó”, ha insinuat. El parlamentari ha articulat la seva intervenció entorn d'una comparació sistemàtica entre l'Espanya actual i el franquisme, enumerant dades econòmiques i socials per reivindicar aquest període —major pes industrial, més accés a l'habitatge, millors taxes d'emancipació juvenil, menor criminalitat o reducció de l'analfabetisme—, malgrat que la majoria d'aquests indicadors són objecte de controvèrsia entre historiadors.

Rodríguez ha arribat a atribuir al franquisme el desenvolupament de la xarxa sanitària pública i de la Seguretat Social, citant hospitals i mesures implantades durant la dictadura, obviant que, tot i que el règim va impulsar estructures inicials de protecció social, el sistema sanitari universal i l'Estat del benestar actuals s'han desenvolupat principalment en democràcia.

Reconeixement de les associacions de víctimes

Malgrat el rebuig d'aquestes mesures, sí que han tirat endavant altres punts de caràcter general, com el compromís de reconèixer el paper social de les associacions de víctimes de la guerra civil i de la dictadura franquista inscrites en el registre autonòmic; el compliment de les resolucions de Nacions Unides sobre els drets de les víctimes de violacions de drets humans; la garantia de l'exercici efectiu dels drets a la reparació, la veritat, la memòria democràtica, el reconeixement i la justícia de totes les víctimes del conflicte bèl·lic, i el desenvolupament de “totes les mesures legals” per aconseguir aquest objectiu, entre les quals l'organització d'activitats extraescolars per als alumnes d'educació secundària.

La moció insta el Govern, a més, a vetllar per la comprensió i la difusió de la història de Balears durant la Segona República, la guerra civil, la dictadura franquista, la Transició i l'Estatut d'Autonomia, així com a continuar amb els homenatges institucionals a les víctimes.

Al text s'han introduït diverses esmenes del PSIB i de MÉS per Mallorca que aborden qüestions com la continuïtat de les polítiques de memòria democràtica; la col·laboració interinstitucional en l'organització d'accions de reparació; l'organització d'un acte civil de sepultura al ‘Memorial de la Dignitat’ del cementiri de Palma; l'ampliació del Pla de Fosses; i la instal·lació de pedres de la memòria, també conegudes com a Stolpersteine, als municipis de Balears.