Prohens respon als arquitectes: “Les legalitzacions extraordinàries en rústic no suposen ni un pam de ciment més”

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha assegurat que les legalitzacions extraordinàries d'edificis fora d'ordenació a sòl rústic no suposen “ni un pam de ciment més”. Ho ha manifestat en resposta a les crítiques llançades aquest dimecres pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Balears (Coaib), el degà del qual, Bernat Nadal, va alertar dels riscos de construir en sòl rústic comú a l'empara de la llei de liberalització del sòl aprovada amb els vots de PP i Vox i va advertir que, amb les regularitzacions previstes, les illes “deixaran de ser un atractiu” per convertir-se en “un decorat de cartró pedra en què serà difícil viure”.

“S'han de valorar moltes coses del que va dir el Col·legi d'Arquitectes. Van dir que no es pot créixer indiscriminadament en rústic, i des del Govern estem completament d'acord”, ha incidit Prohens, que ha recordat que les “grans lleis de protecció del rústic i del paratge natural” van sorgir d'Executius liderats pel PP.

Segons la seva opinió, el recent increment de l'activitat constructiva en rústic se circumscriu únicament al procés de legalització extraordinària d'aquells edificis fora d'ordenació la il·legalitat dels quals ja ha prescrit i, per tant, no poden ser enderrocats. “No suposa creixement, ni un pam de ciment més, ni una piscina, ni un porxo”, ha subratllat la presidenta regional, que ha incidit que per acollir-se a aquesta possibilitat s'exigeix als propietaris que duguin a terme mesures “molt contundents” dirigides a fomentar les energies renovables o preservar el paisatge.

Les àrees de transició

Tot i això, Prohens ha defensat la possibilitat de construir a les àrees de transició -actualment considerades com a sòl rústic-, cosa que la recentment aprovada llei per a l'obtenció de sòl permetrà dur a terme fins i tot abans d'haver esgotat les zones catalogades com a urbanitzables. Amb tot, es tracta d'una decisió l'última paraula de la qual quedarà en mans dels ajuntaments, sempre que aquests tinguin més de 20.000 habitants i s'aprovi mitjançant votació en ple municipal.

“Les àrees de transició no són sòl rústic com a tal. Si fossin rústic no s'anomenarien àrees de transició, seria rústic, ANEI, ARIP o qualsevol de les figures de protecció. Si hi ha les àrees de transició és perquè algú ha pensat que les ciutats han de créixer cap a aquestes àrees”, ha justificat.

En el cas de Palma, ha insistit, aquestes van ser “pintades i triades” per l'anterior equip de govern municipal del PSOE i MÉS i van quedar plasmades en el planejament urbanístic que van aprovar a finals de la legislatura passada.

“No hi ha més flexibilitat per construir en rústic, al contrari. Aquestes àrees de transició vénen no com estaven fins ara, sinó amb característiques molt concretes: habitatge amb algun règim de protecció i per a gent d'aquí. No és construir perquè vingui més gent i seguir engreixant el problema enorme del creixement demogràfic, sinó per a la gent que ja viu aquí que no pot accedir a un habitatge en condicions de dignitat i a un preu assequible”, ha reivindicat.

La presidenta del Govern, fent referència a altres de les dades recollides pel Coaib al seu informe, ha celebrat que s'hagi frenat la construcció dels habitatges unifamiliars “de luxe”, “una constant la legislatura passada”, i s'hagi reactivat la de plurifamiliars.

En concret, la normativa estableix que el 50% de les edificacions que es construeixin a les àrees de transició hauran de ser destinades a habitatges de preu limitat (VPL), una nova figura introduïda pel PP en aquesta legislatura el preu màxim del qual, tal com denuncien des de l'oposició i les organitzacions socials, es veu incrementat en fins a un 33% sobre els Habitatges de Protecció Oficial.

El PP va donar a més suport a una esmena de Vox amb què es permetrà legalitzar centenars d'edificacions construïdes a sòl rústic de la Serra de Tramuntana -el pulmó verd de Mallorca declarat el 2011 Patrimoni Mundial per la UNESCO-, la infracció de les quals hagi prescrit, incloses aquelles situades a les àrees de màxima protecció. Una regularització que arribarà fins i tot als habitatges erigits fora d'ordenació abans del 1991, any en què va ser aprovada la llei d'espais naturals, que va introduir més restriccions en matèria mediambiental davant la necessitat urgent de preservar el patrimoni natural i paisatgístic de les illes.