Turisme fòssil: el mite ocult del turisme sostenible

Encara que el turisme es vesteixi de seda, turisme fòssil es queda. I és que, malgrat les intencions de la indústria del turisme per qualificar positivament la seva activitat amb paraules com a sostenible o responsable, no es pot negar que l'activitat turística continua fortament arrelada als combustibles fòssils.

És impossible negar que l'activitat turística està lligada i sustentada a un transport fòssil com són els aeroports, els creuers i el transport rodat, principalment. Per això, incrementar la indústria turística suposa un notable va incrementar de les emissions i una contribució a la crisi climàtica. Les dades de l'INE ens delaten aquest increment i les intencions del Govern d'Espanya per a portar-nos a ser un dels primers països del món amb més turisme, sense atendre els impactes d'aquesta indústria. Només el 2024 van arribar més de 93 Milions de turistes al nostre país.

L'estat espanyol té una xarxa de 45 aeroports de llarg a llarg del territori. Aquests aeroports són competència d'AENA, empresa semipública, que amb forts interessos econòmics arrelats en el turisme. Motivada per l'increment de l'activitat turística està preveu actualitzar la xarxa d'aeroports amb un conjunt de projectes d'ampliacions d'aeroports i les seves activitat aeroportuària. Aquest suposa la principal amenaça per a la descarbonització de l'economia del nostre país i la lluita contra la crisi climàtica. Mentre més de la meitat del territori es troba en risc de desertificació, amenaçada per DANAS, pujada de nivell de la mar, onades de calor, contaminació atmosfèrica, etc. Els nostres governants només entenen d'economia i increment del PIB. A més la indústria aèria és responsable de l'increment d'aviació privada. L'any 2024 tenim a Espanya 5 aeroports en el Top 20 d'Europa amb més trànsit de jets privats. Només els aeroports de Palma, Madrid, Màlaga, Eivissa i Barcelona superen les 75.000 operacions de jets privats.

Tampoc minva la seva activitat en la mar la indústria dels creuers que continua incrementat les seves escales en l'estat, amb més de 3800 escales només en els ports de Mediterrani. Tampoc es queden enrere les activitats dels iots de luxe, els jets privats de la mar que continua creixent.

Sabem que és impossible pretendre fer turisme sense tenir un mínim impacte, però aquest es pot reduir i trobar alternatives. Per a això cal repensar NO com fer turisme sinó el model turístic que tenim. El turisme és un monstre del consum energètic el transport, allotjament, menjar o activitats d'esbarjo ja suposen el 8% d'emissions globals de CO₂. Cal repensar com invertir els més de 1.400 Milions d'euros que va invertir el Ministeri d'Indústria i Turisme entre el 2019 i 2024 per a potenciar l'economia turística Perquè s'inverteix en ampliacions aeroportuàries i en beneficis a l'aerolínies i no en la millora la xarxa ferroviària i transport públic que permetrà millorar la connexió de l'estat? Perquè es permet el creixement de les infraestructures turístiques com a macroprojectes urbanístics o ports, en lloc de millorar els existents? I perquè no s'atén estudis de capacitat i es limita el turisme en zones saturades i de fomenta el flux controlat en zones més necessitades?

El turisme de masses incrementa significativament, perquè a més turisme més emissions, però canviar quantitat per qualitat no és la solució. Aquest discurs només vol maquillar una realitat amb un decreixement inexistent i substituint un tipus de turisme per un altre que té una petjada de carboni infinitament major i un impacte fins a 5 vegades major en consum de recursos com a aigua o energia. És el que es coneix com elitizació del turisme. Que encara que es presenti com a prosperitat econòmica, els seus diners no pararà als ciutadans sinó s'acumula en menys mans, portant major desigualtats i agreujant problemes com l'habitatge, perquè ells es poden permetre comprar una segona residència en llocs on els residents no es poden permetre un primer habitatge. En moltes zona els estrangers ja adquireixen una de cada 3 habitatges, suposant en la mitjana nacional 1 de cada 5 habitatges.

Si només atenem la perspectiva econòmica, és cert que el turisme es presenta a Espanya com el motor econòmic del país. Això ens està portant cap a una creixent dependència econòmica del turisme, sense atendre els seus impactes climàtics ni socials. El que ha suposat un increment del malestar i les protestes contra el model turístic.

La realitat és que més enllà de la falsa realitat d'un turisme sostenible, continuem impulsant un turisme fòssil que en territoris com Balears després de la pandèmia ha incrementat les emissions per càpita dels GEH en +3'59T per a cada resident. Suposant un obstacle per a la transició ecològica i el canvi climàtic que tant ens presenten.