Vox i PP protegeixen Marga Prohens i creen una comissió d'investigació a mida sobre el cas Koldo a Balears

El Parlament balear ha constituït aquest dimarts la comissió d'investigació del 'cas Koldo' sobre la presumpta trama de corrupció al voltant dels contractes del Govern de Francina Armengol amb la companyia Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas. Vox, que va impulsar la comissió, es queda amb la presidència, que ostentarà María José Verdú, mentre que la vicepresidència anirà a càrrec de la socialista Pilar Costa. D'altra banda, la secretaria queda sota el control del PP a través de la diputada Marga Durán.

El PP tindrà set vots a la comissió representats per José Luis Mateo, Cristina Gil, Isabel Borràs, Mauricio Rovira, María Salomé Cabrera, Margalida Durán i Jacobo Varela; el PSOE en tindrà cinc més, la representació dels quals ostentaran Carles Bona, Iago Negueruela, Marc Pons, Mercedes Garrido i Pilar Costa; dos més seran per a Vox, a través de María José Verdú i Patricia de las Heras; mentre que un serà per a Lluís Apesteguia, de Més per Mallorca, i un altre per a Cristina Gómez, d'Unidas Podemos, però en representació del Grup Mixt.

En declaracions als mitjans de comunicació, Verdú, presidenta de la comissió, ha negat que hagin de trucar a comparèixer la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), malgrat que la totalitat de l'expedient s'ha desenvolupat durant dues etapes: la primera, quan hi havia un Executiu de coalició d'esquerres presidit per Armengol, que va contractar la trama, i la segona (actual), amb un Govern del PP presidit per Prohens, el qual va deixar caducar l'expedient de reclamació segons el jutge Ismael Moreno. “De moment no tenim cap indici que [Prohens] hagi de comparèixer”, ha respost Verdú quan ha estat preguntada per la premsa.

Verú sí que ha avançat que cridaran a comparèixer al Parlament Francina Armengol, presidenta del Govern quan es va adjudicar a l'empresa per 3,7 milions d'euros el subministrament d'1,5 milions de màscares que van arribar amb pitjor qualitat a la que havia estat sol·licitada, així com a Patricia Gómez (PSOE), consellera de Salut el maig del 2020, en els pitjors mesos de la pandèmia de coronavirus. S'espera que també compareguin José Luis Ábalos, llavors ministre de Transports, així com el seu aleshores assessor de confiança, Koldo García, malgrat que aquest extrem no ha estat confirmat per Verdú. De moment, no hi ha una data fixada per a la declaració d'Armengol o altres membres de l'anterior Govern de l'etapa progressista.

Després de la constitució de la comissió no permanent d'investigació, es fixarà un termini per presentar el pla de treball de tots els grups. “Després marcarem terminis per fixar les compareixences i les investigacions que vagin sorgint arran de l'estudi de l'expedient”, ha assegurat Verdú. A preguntes dels periodistes, Verdú ha avançat que treballaran conjuntament amb el PP en el desenvolupament de la comissió, ja que tenen “un acord de governabilitat” -el PP governa a les Illes gràcies a un pacte amb Vox-.

“Les conclusions ja estan fetes”, ha criticat Iago Negueruela, portaveu del PSOE, que ha lamentat que Vox, a través de la presidenta de la comissió, hagi avançat alguns dels responsables polítics que compareixeran, mentre ja n'ha descartat altres. “Vox presenta aquests dies la llei de derogació de memòria democràtica i el PP, a canvi, exigeix les conclusions que vol. És el pitjor de la política: intercanvi de pactes”, ha criticat. També ha afegit, en relació amb el que s'ha publicat el darrer mes sobre la totalitat de l'expedient que investiga el cas, que haurien de comparèixer Marga Prohens, presidenta del Govern; Javier Ureña, director general del Servei Balear de Salut -IB Salut-; Miguel Tellado, portaveu del PP al Congrés dels Diputats i Jacobo Pombo, per la seva presumpta implicació com a intermediari.

El Govern del PP va deixar caducar l'expedient

La totalitat de l'expedient, al qual va tenir accés elDiario.es, constata que la documentació que maneja el Govern de Prohens (PP) avala la tesi del jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno, que va afirmar que el procediment per reclamar el sobrecost de les màscares de la 'trama Koldo' a les Illes va caducar durant l'actual mandat de Prohens. És a dir, que els illencs haurien perdut 2,6 milions d'euros a causa de la inacció del PP a l'hora de gestionar la reclamació i la compra infructuosa de l'anterior Govern socialista.

L'empresa va presentar al·legacions el 6 de novembre del 2023 i no va ser fins al 28 de febrer del 2024 -la data límit de caducitat era el 18 de gener del 2024, segons Moreno- quan l'Executiu va tornar a contactar amb la companyia. Segons una resolució de Javier Ureña, director general de l'IB-Salut del PP, van passar més de tres mesos des que l'empresa va presentar les al·legacions i l'IB-Salut hi tornés a contactar.

Cal recordar que la reclamació en qüestió va ser iniciada per l'anterior Executiu balear, presidit per Francina Armengol, que va ser el que va contractar la companyia Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas SL. En concret, els socialistes reclamaven a la polèmica empresa 2,6 milions d'euros pel sobrecost de les mascaretes de pitjor qualitat que va rebre l'Executiu autonòmic durant els pitjors mesos de la pandèmia.

El Govern del PP actual justifica que l'expedient va caducar per un “error”. En un document en què desestimen la continuïtat del procediment de reclamació, l'Executiu popular assegura que han de “rectificar” l'error de la resolució del 24 d'agost del 2023 en què ells mateixos assenyalaven un termini màxim de 3 mesos des del moment d'acord amb allò establert a la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPACAP). L'IB-Salut considera ara que el termini màxim per a la resolució parcial del contracte és en realitat de 8 mesos, d'acord amb allò establert a la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic.

Així va ser com els populars van justificar l'inici d'un altre procediment de reclamació. Tot i això, això va passar després que el jutge de l'Audiència Nacional, Ismael Serrano, afirmés en una interlocutòria que el termini de reclamació ja havia finalitzat. Segons el jutge, l'expedient va caducar el 18 de gener, tres mesos després que es notifiqués a l'empresa que podia presentar al·legacions contra la resolució parcial del contracte, com va informar primer elDiario.es. Després de la publicació d'aquesta informació, el PP de Balears va començar una campanya contra les notícies d'aquest diari, definint-les com a “fake news”. En qualsevol cas, el PP ha deixat sense efecte la possible caducitat del primer expedient, ja que ha decidit iniciar un nou procediment administratiu i n'ha desistit del primer.

Pressions al PP per la 'trama Koldo'

Les investigacions del 'cas Koldo', a les mans de l'Audiència Nacional, assenyalen que l'intermediari Koldo García hauria utilitzat Jacobo Pombo, empresari que va arribar a treballar fa anys a la seu nacional del PP, i va presumir d'haver concertat una cita amb Miguel Tellado, el portaveu parlamentari del partit, que, alhora, s'hauria preocupat de buscar un contacte a les Illes Balears “de la línia de Pablo Casado” per frenar la reclamació. El jutge creu que les seves maniobres haurien “tingut efecte” perquè el Govern del PP va deixar finalment caducar la reclamació el mes de gener passat.

Les punxades telefòniques mostren la sorpresa entre els investigats quan van conèixer l'existència de la reclamació del Govern balear l'octubre de l'any passat. Una reacció que, les setmanes següents, va derivar en una gran inquietud. A partir d'aquí, Koldo García es va fer servir a fons exercint la seva “influència” perquè aquesta reclamació econòmica no prosperés, com finalment va passar. Així ho reflecteix la intensa activitat dels implicats a la trama amb una frenètica activitat de trucades, cites en restaurants o estacions de tren per abordar aquest assumpte, segons recullen els informes aportats a la causa.

El 18 d'octubre, un dia després de conèixer l'existència de la reclamació, el principal empresari de la trama, Juan Carlos Cueto, va parlar amb el seu soci –i tercer vèrtex de la investigació–, també l'empresari Víctor d'Aldama, i li va comentar que li diria a Koldo “que pregunti a veure l'altre subnormal que hi era abans, que què és el que ha passat”. És a dir, va reclamar la seva intermediació perquè la persona que era a l'Administració balear anteriorment –quan Armengol era presidenta– li expliqués què estava passant.

Però el Govern autonòmic havia canviat després de les eleccions del maig. I, per tant, ara eren altres els responsables de donar curs a aquesta reclamació. Així, el 7 de novembre del 2023, tot just tres setmanes després, emergeixen els primers moviments de Koldo en una nova direcció: l'exassessor d'Ábalos parla per primera vegada de recórrer al Partit Popular i el seu entorn, que ara estava al capdavant del Govern.

Els informes de la Guàrdia Civil recullen una trucada en què un altre imputat, Iñigo Rotaeche, assegura en una punxada que Koldo li havia dit que intentaria “tocar també els altres”. Els investigadors consideren que aquests “altres” són membres de l'“actual Executiu de Balears [Partit Popular], amb els quals Koldo tindria relació”. Aquell mateix dia, Koldo va informar l'empresari Cueto que una tercera persona “de les Illes” es posaria en contacte amb ell per donar-li cita. A més, per primera vegada, deixa caure que els actuals dirigents de Balears no tindrien inconvenient a substituir les mascaretes objecte de la reclamació o a “arribar a un acord”.

Una setmana després, el 14 de novembre del 2023, Koldo és encara més clar i diu a altres dels investigats que a l'actual equip al capdavant del Govern, dirigit per Marga Prohens, estan disposats a fer “borrón y cuenta nueva” amb aquest assumpte i “col·laborar”. Però és al desembre quan Koldo hauria decidit recórrer a un esglaó més alt dins del PP: comunica a l'empresari Cueto que havia quedat amb Miguel Tellado i un tal “Alberto”. Koldo diu que la cita respon que l'acaben de trucar. Tellado ha negat “rotundament” haver-se reunit amb “cap membre de la trama”, igual que ho ha fet el PP de Balears.

Segons una altra de les punxades, l'exassessor d'Ábalos presumia d'haver acordat una cita a la seu nacional del PP, el 10 de gener passat. “He quedat a les 10.15 a Gènova, d'acord?”, diu Koldo a Cueto en una altra de les escoltes. És un fet que, no obstant, la Guàrdia Civil diu que no ha pogut “contrastar”. De fet, els agents que van ser la seva ombra els últims mesos van constatar que no va anar a la seu de Gènova en cap moment.

Ja el 7 de desembre, a les 20.31 hores, Koldo torna a trucar a Cueto per informar-lo que “tot va per bon camí”, però que li transmetien que “no cal que es vegi ningú i com més desapercebut passi, millor”. Tot seguit, Koldo afegeix: “Utilitzaré els meus mitjans per poder-te posar en contacte”. Una setmana després, el 14 de desembre, Koldo assegura que l'assumpte de l'expedient de les Balears estava “més que no pas fet”. La UCO sospita que les gestions que Koldo García estava fent amb els actuals responsables del Govern serien “un favor que tant Koldo com el seu excap” –en al·lusió a Ábalos– “haurien sol·licitat a canvi d'un altre 'favor'”.