El TSJ valencià retrau a la Generalitat que no denunciara a la Fiscalia un frau en cursos de formació

Una empresa dedicada als cursos de formació per a aturats ha aconseguit recuperar la subvenció de quasi 65.000 euros que la Generalitat li va minorar per les greus irregularitats detectades. La Generalitat Valenciana, malgrat les irregularitats detectades molt cridaneres per una funcionària, no va denunciar el cas davant la Fiscalia. El frau a gran escala dels cursos de formació a aturats, destapat per aquest diari, l’investiguen a hores d’ara per la Fiscalia Anticorrupció i l’Agència Antifrau. L’empresari que ha recuperat l’ajuda pública, malgrat les irregularitats, descomptava als docents quantitats que ja estaven incloses en la mateixa subvenció i pagava a la seua dona 3.466 euros mensuals pel lloguer d’una aula per a una quinzena de persones. 

El centre de formació “ha facturat al docent del curs per despeses que ja estan incloses en la subvenció”, va denunciar la cap de la Secció de Formació del Servef (actual Labora) a Alacant. “Davant aquests fets”, afirma la funcionària en el seu informe del 30 de gener de 2017, “se sol·licita formular l’oportuna denúncia a la Fiscalia perquè puga investigar-se la veracitat de la utilització dels fons públics”. La sentència de la secció quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que dona la raó a l’empresa dels cursos de formació, retrau a la Generalitat que no “donara compte al ministeri fiscal ni directament formulara denúncia en el Jutjat d’Instrucció”. “Tampoc que s’incoara procediment sancionador”, postil·la la sentència, a què ha tingut accés eldiario.es. 

L’empresa tenia una subvenció de 65.880 euros, atorgada el 2015, per a un programa de formació professional de 600 hores i destinat a 15 aturats per a la “confecció i publicacions de pàgines web”. La Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, de la qual depenen les polítiques contra la desocupació de l’executiu autonòmic, va minorar la partida de retribucions a docents, perquè no va no veure gens clars els justificants de pagament “amb ratllades” en què “no pot comprovar-se l’import real rebut” pel docent. A més, consten ingressos dels docents al titular de la subvenció “no explicats”, malgrat els “diversos requeriments efectuats”. 

Una de les docents –la declaració de la qual “es considera veraç” i “coincideix amb la d’altres docents en el mateix centre”– va reconéixer que se li va descomptar un import de quantia desconeguda pel lloguer del centre, les instal·lacions i les gestions administratives. Així doncs, “l’import rebut realment per ella en paga dels seus serveis va ser inferior”, segons va declarar la dona davant el titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 6 de València.  

El TSJCV ha declarat contrària a dret la sentència inicial d’aqueix jutjat i ha anul·lat la resolució administrativa que va minorar la subvenció per al centre de formació pel fet de considerar que “la conducta de l’Administració va ser inconseqüent amb les seues sospites”. A la Sala Contenciosa Administrativa “no se li escapa” que el Servef (actual Labora) “tenia raons per a sospitar del bon fer de la beneficiària”, però retrau a la Generalitat Valenciana que no declarara la pèrdua del dret al cobrament de la subvenció sense perjudici de considerar la conducta de l’empresa com una infracció administrativa. 

Els magistrats consideren que l’Administració autonòmica “no va perseverar en els seus esbrinaments de comprovació per a, més enllà de les sospites, poder tindre acreditat el pagament de la docent al titular de l’acadèmia i beneficiari de la subvenció, extrem molt fàcil d’acreditar, que s’apunta per la cap de secció, però no es concreta” (no detalla ni les quantitats ingressades per la docent a l’acadèmia ni el compte bancari en què es va efectuar).

El TSJCV recorda que “si hi hagué comprovacions” sobre les irregularitats, “no consten en l’expedient i l’òrgan competent ni va obrir expedient sancionador” ni ho va denunciar “a l’autoritat judicial”. En definitiva, apunta la sentència del 29 d’abril passat, “no hi ha element probatori en les actuacions que secunde l’apreciació de l’Administració, convincent per al jutjador d’instància, però no per a aquest tribunal”. 

L’empresari del centre de formació pagava a la seua dona el lloguer dels locals, que són propietat de tots dos en règim de guanys. El lloguer mensual d’una aula per a 15 persones eixia a 3.466 euros, una suma que al titular del Jutjat Contenciós Administratiu número 6 de València li va semblar a primera vista (i sense ser un “expert en el mercat del lloguer d’Alacant”) “més que excessiva”. L’empresari va adduir que la minoració de la subvenció “no va obeir al muntant per damunt de preus de mercat”, un argument que accepta el TSJCV. 

La jugada de l’empresari consistia a llogar la meitat dels espais que componen el centre de formació a la seua dona. La sentència reconeix que es tracta d’un “negoci jurídic perfectament vàlid”, encara que també assenyala que, tenint en compte el règim de guanys del matrimoni, “no estem davant un cost real”, el primer dels requisits per a ser considerat subvencionable.