eldiario.es

Menú

16 morts i 28 mutilats per bales de goma: zero policies condemnats

L'absolució dels dos mossos acusats de buidar l'ull a Ester Quintana se suma a una llarga cadena d'agressions impunes amb projectils d'ús policial

Les úniques quatre condemnes judicials no van afectar agents policials sinó que van obligar les administracions a indemnitzar les víctimes

El judici per la mort d'Iñigo Cabacas en una intervenció de l'Ertzaintza per la qual hi ha imputats sis agents segueix sense data 4 anys després

Una investigació de eldiario.es va revelar que la Guàrdia Civil va disparar bales de goma contra immigrants que estaven a l'aigua quan intentaven arribar a Ceuta

- PUBLICIDAD -
Pancartes amb retrats de víctimes de bales de goma per la columna antirepressiva / @okokitsme

Pancartes amb retrats de víctimes de bales de goma per la columna antirepressiva @okokitsme

El d'Ester Quintana és el cas de mutilació per bala de goma que més recorregut judicial ha tingut fins al moment. La tasca del jutge instructor i l'acusació particular de Quintana per salvar  els obstacles que els va posar la conselleria d'Interior durant la investigació va permetre finalment que dos mossos s'asseguessin al banc dels acusats per primera vegada en un cas de bales de goma. El tribunal ha acabat absolent-los al poder determinar quin agent i quina arma policial li va treure un ull a Quintana. En altres casos de bales de goma i de denúncies d'agressions policials, no hi ha hagut ni judici perquè no s'ha pogut apuntar a cap agent com a responsable.

Catalunya: set víctimes des del desplegament dels Mossos

Un total de set persones han perdut un ull per culpa de les bales de goma a Catalunya des del desplegament dels Mossos. d'Esquadra el 2005. Nicola Tanno és una de les víctimes i ara forma part de l'associació Stop Bales de Goma. La seva lesió va tenir lloc el 2010. Tanno explica en conversa amb aquest diari que el desenllaç del cas Quintana ha resultat "frustrant". "El d'Ester és un cas simbòlic per totes les víctimes que no havíem pogut portar els Mossos a judici", assenyala.

Tanno, igual que Quintana, creu que el cas hagués acabat de forma diferent si Interior ho hagués investigat correctament, i recorda que la conselleria va encarregar indagacions al sotsinspector imputat. "El cas d'Ester, el pacte  del cas Juan Andrés Benítez o les  càrregues d'aquests dies dels Mossos a Gràcia et fan pensar que hi ha coses que no poden canviar, però cal aixecar-se i seguir lluitant", afegeix.

En aquest sentit, l'activista recull el guant llançat per la sentència i demana que "per coherència", el Parlament prohibeixi els projectils policials de foam -el tribunal ha sentenciat que no pot determinar si l'arma que va ferir Quintana va ser un foam o una bala de goma. Tanno també recorda que gràcies a la pressió social en suport a Quintana, el Parlament va prohibir les bales de goma.

Les pilotes de goma a la tragèdia del Tarajal

Prop de 400 persones van intentar entrar a Ceuta des del Marroc a la matinada del 6 de febrer de 2014 pels voltants de la platja del Tarajal. Almenys 9 immigrants van resultar morts per ofegament, encara que des del principi es va sospitar que podria haver més cossos sense aparèixer. Posteriorment la xifra va pujar fins a 15 morts. La Guàrdia Civil va afirmar en un primer moment que no havia tingut cap participació en els fets, però el degoteig de testimonis publicats per eldiario.es van fer canviar la versió al ministre de l'Interior, que va acabar reconeixent que s'havia emprat material antiavalots.

Segons va revelar aquest diari i va ser posteriorment admès per Interior, agents de la Guàrdia Civil van usar pilotes de goma, entre altre tipus de material, i van disparar contra els immigrants un cop aquests eren a l'aigua, tant des de terra com des d'un vaixell. Un informe independent va acreditar l'existència de ferides per bala de goma tant en alguns cadàvers com en ferits de la nit del 6 de febrer al Tarajal.

L'octubre del 2015,  la jutgessa va acabar arxivant la causa contra 16 guàrdies civils acusats de mal ús del material antiavalots. La jutgessa va considerar que l'ús de les pilotes de goma i la resta de material havia estat usat de forma adequada i no va considerar provat que un ús imprudent del mateix tingués relació amb les 15 morts.

Cas Cabacas de l'Ertzaintza

El cas  per la mort d'Iñigo Cabacas d'un tret de pilota disparat per agents de l'Ertzaintza continua sense judici 4 anys després i a un mes que acabi el termini per finalitzar la instrucció, en la qual han estat imputats 6 ertzaines. Els fets es remunten a febrer de 2012, quan la policia basca va realitzar una intervenció contra un grup de seguidors de l'Athletic que es trobava als voltants d'una herriko taberna després d'un partit del seu equip. Aquella nit l'Ertzaintza va disparar fins a una desena de bales de goma a uns 25 metres del grup que es trobava al carreró de María Díaz de Haro. El jove va ser tocat per una d'elles al cap i va caure a terra. Va morir a l'hospital de Basurto uns dies després.

El llavors conseller basc d'Interior, Rodolfo Ares, avui un dels noms que sonen com a ministre en un eventual govern del PSOE, va obrir una investigació interna al cos que va tancar quan es va iniciar la instrucció judicial. Des d'aquell moment, la investigació judicial ha avançat amb lentitud i entre denúncies d'obstrucció. Des de la plataforma Iñigo Gogoan, que lluita per l'aclariment del cas, temen que la investigació pugui tancar-se sense judici.

El de Cabacas no és l'únic episodi negre de la policia basca amb bales de goma en els últims anys. El jove vitorià Xuban Nafarrate va passar 19 dies ingressat amb un vessament cerebral al març de 2012, després d'una intervenció policial en el marc de la vaga general d'aquell any a la capital alabesa. El jove sempre va assegurar que havia assolit per pilota disparada pels escopeters durant la intervenció, i va aportar una prova pericial que així ho acreditava. No obstant això el jutge no ho va considerar provat i va donar la raó a Interior del Govern Basc, que assegurava que el jove havia caigut per una ensopegada. La denúncia de Nafarrate va ser arxivada.

Bales de goma des de la Transició

Les víctimes de les bales de goma, fins i tot mortals, s'han succeït tant a Catalunya com a la resta d'Espanya des de la Transició. Un  informe de Stop Bales de Goma va ressenyar que la primera víctima des de la Transició va ser Just Casero, que va perdre un ull en una manifestació a Barcelona el 1976. Dues persones més van morir a la comunitat després de l'impacte d'una bala de goma el 1976 i el 1977, mentre que tres més van resultar ferides en diferents parts del cos el 1978. Les dues següents mutilacions d'ull per bala de goma a Catalunya van tenir lloc el 1990 i el 2001.

Segons l'estudi, en el conjunt de l'Estat, entre 1990 i 2009 un total de 22 persones van ser cegades d'un ull per culpa d'una bala de goma. A aquestes víctimes cal sumar els casos posteriors de Tanno, Quintana i dos ciutadans més durant la vaga general de març del 2012, així com dues més a les marxes de la Dignitat de Madrid el 2014, que eleven la xifra de mutilats a 28.

La majoria de víctimes va resultar ferida quan la policia va intervenir en manifestacions laborals, sindicals o veïnals o celebracions futbolístiques. Les úniques quatre condemnes judicials que va ressenyar en un informe sobre bales de goma el Síndic de Greuges no afecten cap agent, sinó que obliguen les administracions competents en cada comunitat -Generalitat de Catalunya, Estat i Govern Basc - a indemnitzar les víctimes. En els últims anys la Generalitat ha optat per indemnitzar sense esperar al judici, tal com ha passat amb Ester Quintana.

Prohibició de les bales de goma per CCAA

L'ús dels projectils de goma que van mutilar Quintana ha estat qüestionat en innombrables ocasions. El juny del 2011 la Comissió Europea va advertir a les policies dels estats espanyol i portuguès que havien de deixar d'usar els projectils de goma a finals de 2012. No era la primera vegada que la Comissió recomanava abandonar l'ús d'aquest material però sí el primer cop que ho feia de forma directe per aquestes policies i posava data de la fi.

Des de llavors les diverses policies han seguit camins diversos. El Parlament de Catalunya va aprovar prohibir l'ús de pilotes de goma des d'abril de 2014, canviant-les per projectils de foam, considerats menys lesius. El foam ha estat usat recentment pels Mossos en intervencions com les del Banc Expropiat de Gràcia, on han causat diverses lesions a manifestants.

Per la seva banda, el Parlament Basc va demanar la substitució total de les pilotes de goma a l'abril de 2015, encara que després del "cas Cabacas" la Cambra ja havia restringit l'ús anteriorment, fins al punt que segons la pròpia Ertzaintza des de la primavera de 2012 no es va produir cap tret de bales de goma. El mateix camí ha emprès la Policia Foral de Navarra des del canvi de govern, que va prohibir l'ús d'aquest material tot just prendre possessió.

Per part de la Policia Nacional, en canvi, les bales de goma es continuen utilitzant en l'actualitat. Arran d'un informe del Defensor del Poble de febrer de 2014, Interior es va comprometre a fer ús només en "casos extrems i degudament justificats", però va rebutjar regular-lo per llei de manera respectiva, tal com demanava el Defensor. El Ministeri d'Interior va tornar a rebutjar posar traves a l'ocupació de projectils de goma al març de 2015, sense fer cas, de nou, un informe de la Defensora del Poble que recomanava un protocol concret sobre aquest material letal.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha