eldiario.es

Menú

La Guardia Civil, el teatre i la legitimitat

"Deixem de mirar els teatres on actuen els suposats" protagonistes "i comencem a parlar de legitimació, on es poden teixir acords, aliances i sinèrgies des de baix" apunta Joan Giner, diputat de Catalunya Sí que és Pot

- PUBLICIDAD -
Llach (JxSí) afirma que el camino al 1-O "habría sido imposible" sin la CUP

El passat dijous ens trobàvem al mati amb la noticia que la Guardia Civil havia anat al TNC a demanar “tota la documentació sobre l’acte del referèndum el 4 de Juliol”. Realment, cal anar al teatre on es va fer l’espectacle per “demanar tota la documentació” sobre una proposta de llei que és d’àmbit parlamentari? Doncs, clarament no. A no ser, que haguessin anat a veure l’espectacle de Albert Arribas “Actes Obscens”, que tot podria ser...

Així doncs? Que hi han anat a fer al teatre? Doncs això, teatre. Escenificació d’un compàs més en un ball en silenci. Per desgràcia, una situació que ja esdevé normal en els últims temps. On sembla que la política catalana estigui marcada per passos simbòlics i escenificacions dels governs (tant d’un com de l’altre). I tot això, mentre en la realitat de la privacitat no hi ha cap relació ni cap gest per part de ningú. On ens trobem a un govern de l’estat que ja li va bé ser sord cap a Catalunya, i un govern de la Generalitat maniobrant improvisadament amb un timó.

Davant d’aquest ball, davant d’aquest atzucac, cal un element que trenqui aquest marc. I aquest element, li agradi a qui li agradi, ha de ser la gent. Expressant-se i participant. I no ho serà ni com diuen uns, ni com diuen els altres. Per que la gent hi serà al carrer per molt que el govern de l’estat no ho vulgui. Però tampoc serà la “última frontera” com el govern de la Generalitat explica sinó un pas més en la lluita per la autodeterminació i l’autogovern del Catalunya. Així doncs, parlo de mobilització no vinculant, no? Resulta que vinculant és un concepte jurídic, que davant d’un qüestionament del marc legal, perd tot o bastant el sentit. Per tant, jo prefereixo parlar de legitimitat.

Llavors, parlem de legitimitat. La legitimitat el 1-O pot venir de dos elements. Els procés democràtic i la participació. El primer depèn en gran mesura del govern i de la correlació de forces amb el govern de l’estat. Com més garanties es donin, més legitimitat es mostra. El segon, és la gent, que sortint a votar fa un pas i dona una empenta més perquè les decisions de Catalunya es puguin prendre a Catalunya. Per desgràcia, sembla que el primer element de legitimitat és el que per ara va més mancat. Falten menys 3 mesos no hi ha marc legal, comprar unes urnes sembla el major dels problemes del govern i el propi executiu dona dubtes sobre 1O. Tot això, va fent flacs favors al 1O.

El segon element de legitimat és la participació. Aquí és on totes som protagonistes/responsables. Entenguem com entenguem l’1-O, és important que l’esquerra transformadora d’aquest país treballi per legitimar les mobilitzacions de la gent al carrer. Per això que més enllà de les deficiències en el procés, que son reals i cal denunciar, cal que a l’hora de la veritat, en l’espai on l’esquerra ens hauríem de moure millor, que son els barris, els centres de treball i el teixit social, juguem un paper mobilitzador. Sigui per votar si, no o NUL. Sigui per denunciar les mancances del procés o l’immobilisme del Partit Popular.

Per tot això, deixem de mirar els teatres on actuen els suposats “protagonistes” i comencem a parlar de legitimat, potser es un concepte on des de el món de l’independentisme, com des de el món no independentista es poden teixir acords, aliances i sinergies des de baix.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha