Rajoy torna a marcar distàncies amb la 'tercera via'
El president del Govern, Mariano Rajoy, ha tornat a marcar distàncies amb una 'tercera via' que obri un diàleg amb el Govern català per intentar solucionar la qüestió sobiranista. En el dia de la Constitució, el president ha indicat que sempre està disposat a parlar amb Artur Mas, però que és difícil que aquest diàleg pugui arribar ja que considera que els plans del president són “marxar d'Espanya”.
Rajoy ha reafirmat la seva postura de fermesa contra les aspiracions de Mas en una conversa informal amb els periodistes al Saló de Passos Perduts del Congrés amb motiu de l'acte de celebració de l'aniversari de la Carta Magna, al qual ha acudit acompanyat de diversos dels seus ministres. El president de l'Executiu espanyol ja va marcar la seva postura en la seva compareixença de la setmana passada a Barcelona, on va acusar Mas de “desgovern” i d'haver fracassat amb el 9-N.
Per al Govern, la sobirania nacional, la unitat d'Espanya i la igualtat entre els espanyols són línies vermelles infranquejables, però tampoc considera que la negociació sobre les 23 peticions fetes per Mas al juliol pugui arribar a cap part ja que “vol marxar d'Espanya”. D'aquesta manera, Rajoy ha condicionat un possible diàleg a que el Govern català abandoni les seves aspiracions independentistes.
Les 23 propostes de Mas traslladades al cap de l'executiu en la seva última reunió a la Moncloa versaven sobre inversions, infraestructures, competències i finançament. Segons Rajoy, concedir-les significaria reformar “set o vuit normes aprovades al Congrés”, cosa que descarta donada l'actual situació política a Catalunya. També va rebutjar abordar el model de finançament autonòmic en el que queda de legislatura, una reforma que ha estat també reclamada per diversos presidents de comunitats autònomes on el PP governa.
L'únic canvi de postura del Govern té a veure amb la seva presència a Catalunya. “Cal anar més a Catalunya”, ha proclamat el president, seguint l'estela del mostrat la setmana passada, quan va exhibir l'ajuda econòmica de l'Estat a les finances de la Generalitat i es va descriure a si mateix com el president de tots els catalans, també dels independentistes.
