Ressaca al Parlament
“Ha nascut una estrella”, han titulat alguns articles i s’ha dit en algunes tertúlies en relació a Jordi Pujol Ferrusola i la seva intervenció dilluns a la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. “Tothom hi anava amb la idea que s’acolliria al dret a no declarar i després va estar tres hores i mitja donant explicacions”, ha comentat la portaveu de CiU a la Comissió, Meritxell Borràs.
Els diputats de l’oposició no va semblar que estiguessin preparats per la verborrea i la profusió de detalls de Pujol Ferrusola en les seves explicacions. Començant pel portaveu d’ERC, Oriol Amorós, que va iniciar la seva intervenció creient que les seves preguntes quedarien en l’aire i es va trobar amb una primera rèplica extensíssima del fill gran de l’ex-president. Tant extensa que el portaveu del PSC a la Comissió, Jordi Terrades, ha qualificat de “càndid” al seu president, David Fernández. “No pot ser que li doni cinc minuts a Amorós i després Pujol Ferrusola s’estengui durant una hora”, ha lamentat Terrades.
Tant Terrades com els altres portaveus opositors de la Comissió han negat que el compareixent se’ls “toregés”, com s’ha dit en alguns debats televisius i radiofònics avui. Carlos Carrizosa, en nom de Ciutadans i que va ser un dels diputats que més es va enfrontar amb Pujol Ferrusola, diu que “no esperava una actitud diferent per part seva”. “Potser algú entén que una comissió ha d’acorralar els compareixents fins que s’ensorren i acaben plorant i reconeixent els seus delictes, però aquesta no és la nostra funció”, argumenta Carrizosa, que defensa que del que es tracta és de que “la gent tregui les seves conclusions”. I entén que les conclusions a extreure de la compareixença del primogènit de la família Pujol-Ferrusola és que va incórrer en moltes contradiccions i va mantenir silenci sobre l’origen dels diners que el seu pare va reconèixer que ha tingut amagats a l’estranger durant 34 anys.
Les contradiccions de Jordi Pujol Ferrusola també han estat destacades pels portaveus del PSC i d’ICV-EUiA. Marc Vidal, d’aquest darrer grup, ha dit que va demostrar ser un perfecte representant del “capitalisme d’amiguets”, del qual va parlar en la mateixa comissió el periodista Ernesto Ekaizer. Vidal assenyala que Pujol Ferrusola no li va donar explicacions de les factures falses que li han retret algunes informacions i que es va “retratar” quan va explicar que l’arribada del Tripartit al Govern de la Generalitat va posar en perill alguns dels seus negocis.
Terrades ha posat l’accent en l’afirmació del compareixent que no tenia diners a l’estranger que entén que es contradiu amb una informació recent sobre un trasvàs de diners d’un compte seu a Andorra a un altre de Mèxic. Santi Rodriguez, del PP, ha trobat fora de lloc que “trobi normal una forma de fer negocis que, tal i com ens va explicar, està basada en cobrar-se els seus contactes i influències”.
Amb tot, el diputat de les CUP considera que Jordi Pujol Ferrusola va sortir “il·lès” de la seva compareixença tot i que la seva companya de grup, Isabel Vallet, va ser una de les més incisives i crítiques amb les seves extenses explicacions.
Malgrat la sorpresa de la capacitat dialèctica demostrada per Jordi Pujol Ferrusola quan molts esperaven que optés pel silenci, un altre element de la seva compareixença ha eclipsat altres aspectes del debat: l’entrega al president de la Comissió d’un DVD amb la gravació de la conversa entre la presidenta del PP, Alicia Sánchez Camacho, i la ex-companya del propi Pujol Ferrusola, Victoria Fernández, mantinguda mentre dinaven al restaurant La Camarga. El PP es planteja demanar la dimissió del president de la Comissió per acceptar aquest DVD de mans del compareixent. Sánchez Camacho ha de comparèixer a la Comissió.
Tot i que la de dilluns va ser una sessió llarga, intensa i apassionant, aquesta Comissió d’investigació encara ha de donar molt de joc. Tot i que CiU consideri que ha tocat fons, Marta Ferrusola consideri que “Catalunya no es mereix això” i Meritxell Borràs insisteixi en què serveix de ben poc.
