eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

CATALUNYA

La pugna entre independentistes i comuns explicada en nou municipis

La batalla d'En Comú contra ERC i CDC emergeix com un dels conflictes principals que marcaran els resultats del 26J a Catalunya

L'hegemonia es reparteix per zones: per En Comú la Catalunya industrial i costanera; per l'independentisme l'interior i Barcelona

Municipis com Sabadell, Salt, Tortosa, Lleida o Sant Cugat expliquen el nou escenari polític català i la competició entre comuns i independentistes

- PUBLICIDAD -
Ada Colau lee el manifiesto en apoyo de los imputados por el 9-N / SANDRA LÁZARO

Ada Colau al costat d'Oriol Junqueras, en un acte de rebuig per les imputacions de polítics de CiU pel 9N SANDRA LÁZARO

"Hem guanyat l'independentisme a Catalunya", va proclamar Pablo Iglesias al debat a quatre amb la resta de candidats a la presidència. Realitzar un ' fact checking' precís d'aquesta frase no és fàcil. D'una banda, el 20 de desembre En Comú Podem va ser la candidatura més votada, superant per separat tant a ERC com a CDC. Però, respecte a la suma dels partits independentistes, els de Domènech van quedar 6 punts per darrere. Per acabar de complicar-ho, dir que l'independentisme va guanyar tampoc és encertat, ja que els partidaris de la secessió van obtenir només un de cada tres vots.

Com es desprèn d'això, la pugna entre independentistes i comuns és ajustada a Catalunya. Repassem a continuació nou ciutats que són escenaris d'aquesta batalla i les característiques de les quals determinaran el desenllaç de la lluita entre els pols principals el 26J.

1- Barcelona: l'independentisme encara s'imposa

La capital catalana és el vaixell insígnia d'En Comú, on governa la seva líder i cara més coneguda, Ada Colau. Barcelona és una ciutat on, igual que en la major part de l'àrea metropolitana, l'hegemonia del PSC ha estat total durant tres dècades. No obstant això, a diferència de la zona industrial, a la capital el vot a partits nacionalistes catalans mai ha estat residual. La suma entre Convergència i Esquerra sempre s'ha situat per sobre del 25%, arribant en moltes ocasions a un terç dels sufragis.

La caiguda del PSC a partir del 2011 va alimentar el bloc independentista, que en les passades generals va fregar en conjunt el 30% dels vots. L'entrada d'En Comú a la seva ciutat bandera va ser destacada, amb un 26,6%. El percentatge barceloní dels comuns va ser 2 punts superior a la mitjana catalana, però va quedar una mica per sota de l'obtingut a la província.

2- Sabadell: alcalde d'ERC, victòria d'En Comú

La cocapital del Vallès Occidental és la ciutat més gran que ERC governa des de les passades eleccions municipals. El 24 de maig del 2015 queia a Sabadell el cercle de poder de l'exalcalde socialista Manuel Bustos, tacat per la trama de corrupció del cas Mercuri. La fi del bustisme deixava a Sabadell una esquerra fragmentada en què les marques d'ICV-EUiA, ERC i la CUP obtenien cadascuna 4 regidors, ascendint finalment a l'alcaldia el republicà Juli Fernàndez. Per ERC, l'alcaldia de Sabadell significa la possibilitat de governar a les zones industrials i urbanes de majoria castellanoparlant que històricament se li havien resistit.

Sabadell és, però, una de les ciutats on En Comú sí que va guanyar l'independentisme en les passades generals. A la seva ciutat natal, Xavi Domènech va obtenir un important 29% dels vots, mentre que ERC es va quedar al 14% i CDC al 12,2%. Com a tot el Vallès, la presència del PSC encara és important a Sabadell, on va quedar en segona posició amb un 18%.

3- Salt: marge de 31 vots

El cas de Salt, una ciutat de 30.000 habitants al costat de Girona, té similituds amb el de Sabadell. Després de dècades d'hegemonia socialista, les municipals de 2015 van portar ERC a l'alcaldia. No obstant això, a les passades generals, En Comú va aconseguir imposar-se als de Gabriel Rufián. Prenent aquells resultats, la pugna entre comuns i republicans és ferotge, fins al punt que van quedar separats per 31 vots. ERC ha portat aquesta setmana la seva campanya fins a la localitat gironina per intentar reconquerir la ciutat.

El cas de Salt és representatiu de les zones de l'interior català on la caiguda del socialisme ha donat lloc a una important alça independentista. A les últimes generals, la suma d'ERC i CDC va aconseguir un 36,8% dels vots, un percentatge superior a la mitjana catalana.

4- Tortosa: el vot dual

La capital de les Terres de l'Ebre és un altre dels municipis que mostra un comportament dual entre municipals i generals. En les passades municipals, CDC va consolidar el seu domini tradicional, aconseguint un de cada tres vots. No obstant això, a les passades generals, En Comú es va situar al primer lloc del podi, amb un 22%. ERC la va seguir llavors a poc menys de tres punts.

A la zona sud de Catalunya l'independentisme té una tirada important. El 27 de setembre les candidatures partidàries de la secessió van obtenir més d'un 50% en la majoria dels municipis d'aquestes comarques. A les generals, en canvi, la suma de les candidatures de CDC i ERC a Tortosa no va aconseguir el 40%. En Comú ha volgut assegurar la zona en aquesta campanya amb un acte a Sant Carles de la Ràpita. Domènech busca obtenir el segon diputat per Tarragona, del que es va quedar a uns 15.000 vots en les passades eleccions.

5- L'Esquirol: l'independentisme mana a l'interior

Aquest petit poble de 2.000 habitants a la comarca d'Osona és l'exemple més extrem del domini de l'independentisme a les zones rurals de l'interior català. A les passades eleccions generals, la suma de les candidatures independentistes va situar-se en un 80% dels vots. En Comú té certs problemes per accedir a aquestes zones, de forta tradició convergent i allunyades de la costa.

És en llocs com l'Esquirol on millor es pot observar el canvi en l'hegemonia de l'independentisme. El 2008 i el 2011, Convergència va obtenir ael municipi una àmplia victòria, sobre el PSC, primer, i sobre ERC després. No obstant això, el passat 20-D, els republicans es van imposar per un parell de punts. Aquest sorpasso intern per la mínima a les zones rurals, juntament amb la pràctica desaparició de CDC en els nuclis urbans del cinturó industrial, explica el recent auge dels de Junqueras, esperonat pel sentiment independentista.

6- Lleida: qui es reparteix les restes del PSC de comarques?

Lleida i la seva província han tingut tradicionalment comportaments diferents. La capital mostra un comportament més esquerrà que la resta del territori, i una menor tendència a votar opcions nacionalistes catalanes. El comportament es va repetir en les passades generals, quan En Comú va aconseguir ser la formació més votada a la ciutat, amb un 19,1%, mentre que va quedar tercera a la província, amb un 15,3%. A l'independentisme li va passar el contrari.

A la ciutat de Lleida, el PSC es va imposar en totes les generals fins EL 2011, si bé la diferència entre socialistes i convergents mai va ser tan acusada com en altres zones de domini del PSC, com el cinturó barceloní. Ara, tant independentistes com comuns tenen el seu principal calador en el vot socialista lleidatà, que ha caigut a la meitat respecte a la seva mitjana històrica. Com en altres llocs, en el cas de Lleida també és ERC la que tira ara del vot independentista, que sumat supera el d'En comú en gairebé 10 punts.

7- Castelldefels: La frontera En Comú-C's

Aquesta ciutat del Baix Llobregat explica les dificultats del vot independentista a bona part de la franja costanera que s'estén entre Barcelona i Tarragona. Amb una alcaldessa d'ICV que li va prendre la cadira al PP l'any passat, A les últimes generals En Comú es va imposar per 2.000 vots a Ciutadans. Els de Ribera van superar el 20% dels vots aquí, igual que en altres municipis de composició política similar com Salou, Sitges o Cambrils. La suma de l'independentisme a Castelldefels no va arribar al 15%.

A la zona que Castelldefels representa En Comú té una batalla, però no és contra l'independentisme, sinó contra el PSC i Ciutadans. El perfil sobiranista de Domènech no facilita l'èxit en aquests municipis, que tendeixen a votar amb una òptica marcadament unionista. Malgrat això, com es va demostrar a les passades generals, els morats tenen capacitat per emportar-se el municipi.

8- El Prat: on el PSC resisteix

És un altre dels municipis amb alcaldia d'Iniciativa i on En Comú va obtenir més d'un de cada 3 vots el 20-D. En aquesta localitat del Llobregat, l'independentisme va fer un escàs 12% dels vots. La batalla entre independentistes i comuns no té sentit en aquest cas. En canvi, els d'Iglesias també lluiten contra el PSC, que va aconseguir obtenir un 23% al Prat, 7 punts més que en el conjunt de Catalunya.

Com en molts altres municipis del Baix Llobregat, que en una altra època van ser el seu gran feu, el socialisme aguanta en millors condicions que a la resta del país. A ciutats com L'Hospitalet, Badalona, Cornellà o Terrassa, En Comú va guanyar, però el PSC va aguantar com a segon partit.

9- Sant Cugat: els últims bastions de CDC

Sant Cugat del Vallès és una de les ciutats amb més renda per càpita de Catalunya, i una de les poques alcaldies grans que encara controla Convergència. Com es dedueix, la competició de l'independentisme amb En Comú està liderada aquí pels convergents, que en les passades generals van aconseguir superar a Domènech per 1.000 vots. En aquest municipi la dreta ha guanyat les generals amb freqüència, ocupant CiU i PP els primers llocs, menys en les dues legislatures de Zapatero, quan el socialisme es va imposar.

El passat 20-D, Convergència va revalidar el seu lideratge. Malgrat això, En Comú va fer un important 20%. L'independentisme tampoc va flaquejar en aquesta ocasió, superant el 40% dels suports. Ciutats de rendes altes com Sant Cugat, amb una composició social de marcada procedència de la burgesia catalana, exemplifiquen el pas a l'independentisme d'una part de la classe alta catalanista amb el gir de Convergència cap a aquests postulats.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha