eldiario.es

“Collint taronja gratis total”, una història de la ruïna del camp a Castelló

Una família de Castelló convoca a través de les xarxes socials a tot el que vulga acudir a collir les seues taronges i emportar-se-les debades

Les pluges i els preus baixos han deixat tones de fruita en els arbres perquè collir-les no és rendible

- PUBLICIDAD -
Tomi Ramírez y Héctor Bonet posan en un huerto de naranjos en Burriana (Castellón) .

Tomi Ramírez i Héctor Bonet posen en un hort de tarongers a Borriana (Castelló).

El cartell corre des de fa uns quants dies per les xarxes socials. Una família de Borriana convida a tothom que vulga acompanyar-los a collir les taronges de la seua finca. La raó és que no troben comprador. Els preus són tan baixos enguany que ni tan sols és rendible collir la fruita de l’arbre. “Preferim no vendre-la per un preu ridícul, o per res, i regalar-les”, expliquen Tomi Ramírez i Héctor Bonet, precursors de la iniciativa. Afigen que és una manera d’evitar que la taronja es quede en l’arbre i puga perjudicar la collita següent.

“Collim taronja? I jornada de collida de taronja” és el lema de l’anunci que circula per la xarxa de missatgeria instantània més usada, i que cita els interessats per a aquest diumenge. S’hi explica que qui acudisca a la convocatòria es quedarà la fruita “debades del tot” perquè “abans de malvendre la taronja o deixar que es podrisca en l’arbre et convidem que ens acompanyes en aquesta jornada”. Aquesta convocatòria, “reivindicativa i una mica lúdica”, segons explica Tomi, és una de les crides d’atenció desesperades que sorgeixen de l’agricultura castellonenca.

La història d’aquest matrimoni es repeteix una vegada i una altra en la citricultura de la província. El pare d’Héctor va morir fa pocs mesos i ell, que treballa en un sector alié a l’agricultura, va decidir continuar amb el cultiu. Però les pèrdues contínues estan portant-lo a plantejar-se l’abandó.

El sindicat agrari Unió de Llauradors explica que els que mantenen en funcionament els cultius de cítrics són, majoritàriament, agricultors jubilats. Les finques solen ser menudes, d’una mitjana de 0,5 hectàrees. Quan ells moren, els hereus es troben amb un terreny que a males penes cobreix els seus propis costos de producció. “Mantenir el camp ens costa 2.000 euros. Normalment cobrim aqueixes despeses i tenim 1.500 euros de benefici l’any, que, per descomptat, no dóna per a viure d’això. Enguany és encara pitjor: la fruita es queda en l’arbre i els ingressos són zero”, explica Héctor.

“L’any que va malament, li va malament a molta gent”

El problema de la falta de rendibilitat és general en la citricultura castellonenca i s’arrossega des de fa lustres. Aquesta campanya està sent especialment desastrosa: la clemenules, la varietat de mandarina més cultivada en la província, es va vendre entre octubre i desembre a preus un 35% inferiors als de l’any anterior, segons la Unió. Al desembre, el preu va estar al voltant de 0,10 euros el quilo. Aquest preu està molt per davall dels costos de producció, que segons un estudi del Ministeri d’Agricultura datat el 2013, és de 0,18 euros per al llaurador, sense comptar la mà d’obra dels collidors.

La raó d’aquests preus tan baixos rau en les pluges de desembre, que han provocat un excés d’humitat que ha malmés un gran percentatge de la fruita. Antonio Rodríguez Melero, secretari autonòmic d’Agricultura, afig a més altres factors: nerviosisme excessiu del llaurador per una falta de demanda dels magatzems que li ha fet vendre més barat, poca grandària de la fruita i una campanya incerta pel que fa als preus. Rodríguez Melero reconeix que en el cas de la clemenules, la campanya ha estat “roïna” i que això ha tingut un gran impacte social en la província: “Cal tindre en compte que hi ha molta clemenules, així que l’any que va malament, li va malament a molta gent”.

Contra la taronja sud-africana

Però els citricultors assenyalen, a més, les taronges sud-africanes. Tradicionalment, la data límit per a importar-ne ha estat el 15 d’octubre. Però el 2016 la Unió Europea va ampliar el termini fins al 31 de novembre. “Se suposa que amb aqueix calendari no competiran amb les nostres, però es guarden en magatzems i es venen durant moltes setmanes més”, explica Héctor, que creu que aqueixa sobreabundància provoca que els intermediaris tinguen una posició de força respecte dels productors.

Per la seua banda, la Unió afirma que, encara al gener, hi ha grans superfícies a Espanya que ofereixen taronges sud-africanes a preus de saldo. Esmenten el supermercat DIA, que dimarts passat encara va vendre lots de taronja sud-africana a 50 cèntims el quilo. Carles Peris, responsable de citricultura del sindicat, critica que “El Corte Inglés de Castelló venia al final de novembre, en plena collita de Castelló, taronges sud-africanes. Això és legal, però no és ètic”.

La sagnia de l’abandó de terres

La conseqüència d’aquest panorama és que el nombre de terres que s’abandonen és cada vegada més gran. Entre els anys 2004 i 2014, segons dades d’AVA-ASAJA, el cítric va ser el cultiu que més superfície va perdre, amb 24.552 hectàrees (-13,72%). Peris destaca que les conseqüències no sols les patiran els agricultors: “No és només la rendibilitat de la fruita, són més coses. És el medi ambient, és la fixació de la població rural, és el manteniment del paisatge amb vista al turisme”.

Critica que les administracions no posen en marxa solucions efectives, com ara ajudar a fer que els joves s’incorporen com a professionals a l’agricultura, o vigilar que no hi haja abusos dels intermediaris als productors. “Sembla que volen deixar morir el model tradicional de petits agricultors perquè al final manegen el mercat entre quatre grans operadors”, critica. Héctor i Tomi tenen la mateixa protesta. En el cartell que han fet rodar per xarxes socials, ho expliquen amb un lament: “El camp valencià està condemnat a desaparéixer”.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha