Així va ser la reunió en què el clan Pujol va decidir confessar
Per què ara? Aquest és el gran misteri que plana sobre la confessió de l' expresident de la Generalitat del passat 25 de juliol en què admetia haver tingut diners sense declarar l'estranger durant els últims 34 anys. La policia i la justícia portaven dos anys investigant al seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola. La Fiscalia portava el mateix temps recollint dades sobre el possible blanqueig de 2.000 milions d'euros pel seu fill petit Oleguer. Què va ser el que va empènyer Pujol a confessar? La reunió que l'expresident va convocar a la casa que el seu fill Josep posseeix a Latour de Carol, ofereix bona part de les claus a aquestes preguntes. El conclave, a la qual van assistir els seus set fills, els seus respectius cònjuges, tres prestigiosos advocats i un assessor fiscal, es va celebrar el 12 de juliol, segons fonts pròximes al clan Pujol-Ferrusola.
L'expresident i la seva dona, Marta Ferrusola, es van recloure a la finca del seu fill Josep a la Cerdanya francesa des del 7 de juliol. Aquest dia, el diari El Mundo va publicar que Marta Ferrusola i quatre dels seus fills, Pere, Marta, Mireia i Oleguer, havien realitzat 11 ingressos per un valor total de 3,4 milions d'euros a la Banca Privada d'Andorra (BPA) durant el mes de desembre de 2010.
Fins a aquest moment, segons les citades fonts, els Pujol estaven convençuts que la investigació judicial sobre el fill gran de l'expresident coixejava perquè la major part de les dades recollides pels responsables de la investigació sobre el fill gran del clan, Jordi, procedien de les denúncies de la seva exnòvia, Victòria Álvarez. Una investigació que els Pujol-Ferrusola observaven amb optimisme perquè Álvarez, a més de núvia del primogènit del clan, havia exercit de comissionista –segons el clan–, especialment a Mèxic, i perquè el titular del jutjat número 5 de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, havia rebutjat en primera instància les al·legacions d'Álvarez. Només va obrir diligències per ordre de la Secció Tercera de l'Audiència Nacional que responia a un recurs de la Fiscalia.
Els Pujol Ferrusola atribuïen molts dels informes de la UDEF a especulacions a partir de la denúncia de Victòria Álvarez filtrades per persones pròximes al cap de gabinet del president del Govern, Jorge Moragas, a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, i la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho.
No podien estar més equivocats. El fins llavors advocat de Jordi Pujol Ferrusola, Javier Melero, va informar als Pujol, gairebé al mateix temps que apareixia la informació sobre els comptes andorrans, que Ruz anava a citar en qualitat d'imputat a Jordi Pujol Ferrusola. I no descartava que també fos imputada la seva exdona, Mercè Gironès, perquè és cotitular de moltes dels comptes investigats per Ruz, per això també va ser convocada a la multitudinària reunió a Latour de Carol. El jutge considerava provat que Jordi Pujol Ferrusola va moure fins a 32 milions d'euros per 18 paradisos fiscals diferents, i els investigadors xifraven la fortuna a l'estranger del fill gran de l'expresident en 55 milions d'euros.
Però aquesta no va ser la raó principal de la reunió. L'acte de Ruz en què citava Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès, no va ser dictat fins al 29 de juliol, quatre dies després que Pujol s'immolés públicament. La veritable raó va ser la precisió de la informació sobre el compte a la BPA, els va portar a la convicció inicial que estaven sent investigats pel CNI. Per això, l'expresident es va refugiar a Latour de Carol i, des d'allà va començar a preparar el seu pla de contingència. Fins a aquest moment, tres dels fills del matrimoni Pujol-Ferrusola afrontaven problemes judicials: Jordi, a l'Audiència Nacional per les seves activitats empresarials a Espanya, però sobretot a l'estranger, inclosos 18 paradisos fiscals; Oleguer, investigat per la Fiscalia per un suposat blanqueig de 2.000 milions d'euros, i Oriol, l'únic dedicat a la política, imputat en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel cas de les ITV. Però l'aparició del compte a la BPA amenaçava amb seure a la banqueta a la família al complet.
Entre el 7 i el 12 de juliol, Pujol va contactar amb un dels penalistes més prestigiosos de Barcelona, Cristóbal Martell, perquè coordinés un equip encarregat de defensar la família al complet, amb l'excepció d'Oriol, que seguiria defensat per Melero. Oriol és l'únic que ostentava càrrecs d'alta direcció a Convergència Democràtica de Catalunya en esclatar el cas pel qual està imputat al TSJC.
A Martell li anaven a assistir l'advocat Albert Carrillo, un lletrat de la confiança de Jordi Pujol Ferrusola i, en lloc del seu fiscalista habitual, l'especialista en tributs Joan Anton Sánchez Carreté, encarregat dels impostos de l'expresident des dels primers anys 80. Els tres van ser convocats, al costat de Javier Melero a la reunió del 12 de juliol. Apartar Melero de la defensa de Jordi Pujol Ferrusola i no de la d'Oriol era una manera, segons l'expresident, de desvincular el cas Pujol de Convergència Democràtica.
Això va ser el primer que va anunciar Pujol a la seva família aquell dissabte. Martell i Sánchez Carreté van recomanar encaridament als seus nous clients regularitzessin els diners que tenien a la BPA. Tots van acceptar i Sánchez Carreté es va ocupar dels tràmits el mateix dilluns 14 de juliol.
Pujol també va comminar al seu fill Oriol a renunciar a tots els seus càrrecs al partit i al Parlament. De fet, ell mateix havia renunciat temporalment tant a la secretaria general de Convergència com a la presidència del grup parlamentari, amb l'esperança de recuperar ambdós llocs quant fos exonerat i, potser, tal vegada, succeir Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat. Però Mas preveu convocar la consulta sobiranista el 9 de novembre i, si es declara il·legal, es pot veure obligat a convocar unes eleccions plebiscitàries. Oriol Pujol segueix imputat i les enquestes auguren una caiguda a plom de CiU en aquestes eventuals eleccions.
Confessió i querella andorrana
El tercer anunci va deixar a tots els assistents sense parla. L' expresident havia decidit que, un cop complerts alguns tràmits com les declaracions complementàries presentades per Marta Ferrusola i els seus fills Marta, Pere, Mireia i Oleguer; el lliurament de la vènia per a la defensa de Jordi Pujol Ferrusola per Melero a Martell; i, sobretot, demanar el màxim d'informació possible sobre l'origen de la informació sobre el compte a la BPA, faria una confessió pública que tenia diners a l'estranger des de 1980.
El nou equip de defensa no va trigar a trobar la font de la policia a la informació sobre el compte de la BPA, un cop els cinc implicats els van confessar el rastre dels diners. Havia estat transferit des de Suïssa a un compte a l'entitat andorrana Andbank. Des d'aquí, els cinc es van haver de desplaçar a Andorra a treure els diners d'Andbank per ingressar en el compte de la BPA de la família. El compte va arribar a tenir un saldo de prop de set milions, però al juliol era d'entre quatre i cinc. La regularització ha costat dos milions a la família.
El defensors de la família Pujol descarten ara la intervenció del CNI en l'assumpte. Tot assenyala a un membre despitat dels serveis jurídics de BPA que hauria posat la documentació en mans de la UDEF. Aquesta és la raó que el clan de l'expresident hagi anunciat la presentació d'una querella contra Andbank i BPA per vulnerar el secret bancari. Perquè segons el Govern andorrà la informació no ha passat per la via judicial i seria fruita de l'arbre prohibit. La imatge de l'expresident no es recuperarà, però els seus advocats intentaran anul·lar la prova per evitar-li el tràngol judicial.
Un cop regularitzats els diners i descoberta la suposada font de la informació sobre els comptes andorranes, Pujol va seguir endavant amb el seu pla i, el 25 de juliol va enviar un comunicat amb la seva confessió a tots els mitjans de comunicació i va acabar així amb el seu estatus de referent polític de la Transició. I va assestar així un cop possiblement mortal al procés sobiranista engegat pel seu successor a CDC i a la Generalitat, Artur Mas.
