La gentrificació més enllà de Barcelona: l'expulsió dels veïns del Barri Vell de Girona causada pel turisme
El nucli antic de Girona és un museu. Com a bon museu, el Barri Vell pateix una malaltia de lenta factura, atrau els turistes i escup els veïns. “Girona ven pedra neta”, comenta un resident. Per a Francesc Muñoz, expert en paisatge urbà, aquest procés s'englobaria sota el concepte d'urbanalització, l'homogeneïtzació del paisatge urbà que provoca processos de gentrificació. L'expulsió dels veïns dels seus barris no és un procés exclusiu de les grans capitals com Barcelona. “El cas antic té un rotllo Carcassona: familiar, endreçat, mort. L'Ordenança Municipal de Civilitat no permet roba als balcons, es mira amb lupa les façanes. Fins i tot es determina l'hora de regar les plantes”, comenta un altre veí. Però no sempre ha estat així.
Fa quinze anys, la zona d'origen medieval on s'aixeca el Barri Vell de Girona era El xino. L'espai on avui dia sonen flaixos de càmeres de turistes de forma incessant, i on les pedres llueixen el seu color crema com acabades de netejar, era un lloc cru. Segons comenten alguns veïns de la zona, l'arribada a l'alcaldia de Joaquim Nadal ho va canviar de forma esglaonada.
Els seus longeus plans de transformació –va ser alcalde del 1979 al 2002, any en què va renunciar– han convertit el barri en un lloc “endreçat, segur i tradicional”, comenta una veïna d'un carrer contigu a la Catedral. I sembla que pulcritud de les parets afecta directament els preus de l'espai. Ja ho deia l'antropòleg Manuel Delgado: “Tot plegat és una mena de decorat [en referència a Girona]. Un lloc per circular-hi turistes i ciutadans guais. Amb bars i botigues guais”.
Al nucli antic de Girona tot sembla fet per a no ser tocat, com quan els pares s'entesten a muntar les maquetes als fills, i quan aquests volen jugar-hi... No, no, que la trencaràs.
El hype gironí ha tingut conseqüències. Ha provocat, entre altres coses, que el pis “fet caldo” que en Manel –nom fictici– va ocupar amb una companya al costat de la Universitat de Girona (UdG) fa set anys, i que ell mateix va restaurar –arribant a signar un contracte de cinc anys amb el propietari per aquest motiu, ara hagi estat comprat per un inversor andorrà per 1,5 milions d'euros. “Del meu bloc a la catedral, o al rectorat, hi ha un minut”, diu en Manel. Això explicaria l'exorbitant preu.
El bar de davant de la UdG i els seus voltants són com el Camp Nou en un dia de partit: no hi cap una agulla. Just al costat hi té –hi tenia– la casa en Manel, un bloc pel qual fins fa no res pagava 150 euros al mes gràcies a un contracte que van firmar amb el propietari dos anys després de l'ocupació, i que ara s'acaba; el propietari de l'edifici ha mort i els seus hereus han decidit posar l'espai a la venda. Quan en Manel hi va entrar, l'immoble no tenia ni tan sols lavabo. Tot s'ho han fet ells, en Manel i l'Ester, que hi han viscut a la seva bola des del 2009.
Les pancartes que onegen als balcons el delaten... La resta de pisos del carrer tenen impol·luta la façana. D'aquí a poc, aquestes banderoles improvisades amb símbols ocupes deixaran de moure's pel vent: hi entraran a viure turistes.
Segons en Manel, actiu a altres lluites de la ciutat, moviments especulatius com el que ha patit el seu immoble són comuns. Així ha funcionat la transformació del nucli antic de Girona. “Una de dos: o és pur afany especulatiu o els propietaris no poden reformar per falta de diners, i aleshores arriba la inversió de fora. El resultat és el mateix però”, comenta, rere una cervesa. Davant del bar on està assegut, hi ha una immobiliària amb els cartells en anglès i en rus. No és una excepció. “Cada vegada n'hi ha més”, diu en Manel abans d'acomiadar-se. Marxa de pressa, està arreglant quatre coses al nou pis de Salt on viuran ell i la seva família.
L'ocupació d'en Manel no és l'única que té data de caducitat. A prop, el casal de joves, Quatre Rius, té el temps comptat. Ocupat l'any 2013, l'espai és una crida contra “la ciutat aparador” impulsada, segons diuen des del casal, pel govern liderat en el seu moment per Carles Puigdemont. Prop de la catedral només sobreviuen tres ocupacions més, i alguns pisos de protecció oficial atrotinats; la resta ja és obra nova, preparada pel lloguer.
Al barri vell un 13% dels apartaments són pisos turístics legals, segons fonts de la CUP-Crida per Girona. D'hotels i pensions, n'hi ha pocs. Tot i el volum, des de la CUP s'alerta que aquesta és només l'oferta reconeguda i que, fent una simple cerca als webs de pisos turístics, n'apareixen molts més dels que es poden comptar segons xifres oficials.
Les dades facilitades per l'Ajuntament de Girona demostren que el creixement d'apartaments turístics a la capital ha estat exponencial. L'any 2008 només hi havia dos pisos turístics a la ciutat. Fins al 2012 se'n van sumar un parell per any. En canvi, el 2013 es va concedir autorització per a 24 habitatges turístics; el 2014 van ser 65. L'any 2015 van sumar-se fins a 75 pisos més. L'any passat –amb dades fins abans de l'estiu– en van ser una trentena més. En total, més de 200 apartaments, la gran majoria al Barri Vell. Dit d'una altra manera, els pisos turístics a Girona s'han multiplicat per 100 en menys de deu anys.
El fenomen ha estat ràpid, però feia temps que es preveia. Alguns estudis –un d'ells de fa prop de deu anys també, de la Universitat Autònoma de Barcelona– ja alertaven que el règim de tinença de l’habitatge a Girona era “majoritàriament de compra” i que en els darrers anys s'estava experiment un augment de preus, “especialment en la zona del Barri Vell, sotmès a un procés de gentrificació”. L’arribada de classes benestants, algunes d’elles foranies, ha generat una “substitució residencial”.
La situació de la província és encara més impactant. Segons dades de Federatur, la federació catalana que agrupa les associacions d'apartaments turístics de Girona, Barcelona i Tarragona, a l'estiu del 2016 les comarques gironines tenien més de 22.000 habitatges d'ús turístic regularitzats, encapçalant així el nombre de pisos destinats al lloguer a tot Catalunya. La Costa Brava, atractiu turístic de primer ordre, atrau inversors a la costa, i de retruc, també a la capital.
“A Girona el turisme està molt circumscrit al barri Vell”, diu Lluc Salelles, regidor de la CUP a Girona, a prop de l'estació de tren, a uns carrers del nucli antic. El fet que només el Barri Vell pateixi els efectes de l'expulsió dels veïns no és menor: el centre de Girona, delimitat per l'anomenat Passeig de la Muralla, el camí de ronda de les antigues muralles carolíngies, és un lloc de pas y socialització obligat.
El grup de la CUP a Girona és el que més ha criticat la situació en el ple gironí. De fet ara és un dels objectius de la gestió per aquest 2017. “Una Girona on l’habitatge no sigui un luxe, els residus no se’ns mengin i on el turisme no sigui el monocultiu econòmic que tot ho altera. Un turisme que ho fa girar al seu voltant, que ens xucla i que situa tots els ous en una sola cistella”, cita Salelles a un article al bloc de la formació.
“L'Ajuntament no preveu límits de llicències, ni tampoc incorporar sancions, pel que això es pot agreujar”, lamenta el regidor. Segons indica la CUP, l'actual alcaldessa, Marta Madrenas (CDC), segueix les polítiques d'expansió turística de la ciutat impulsades per l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont; Madrenas va ser persona de confiança del president, i també tinent d'alcalde d'Urbanisme i Activitats amb el seu antecessor al càrrec, Albert Ballesta i Tura.
A Puigdemont, de fet, se'l responsabilitza de ser l'expansor del turisme a la ciutat de les cases de colors a la vora del riu Onyar. La Girona de Temps de Flors, o la... “Girona de Joc de Trons”, critica un veí, que regenta un bar al centre de la ciutat.
El mateix veí comenta amb burla que Girona ha elaborat una ruta Joc de Trons amb els espais més commemoratius a la ciutat de la sèrie.
La terrasseta del seu bar comença a estar socarrimada: el sol ha sortit amb ràbia avui. Tot i el fred de tardor, és divendres i fa un dia calorós. La ciutat està plena de gent que passeja tot aixecant el cap, admirant les pedres, o amb un mapa a les mans. Uns metres més enllà de la terrassa, a l'antiga Via Augusta romana, no hi queda cap comerç on es pugui llegir una història comunitària. On abans hi havia carros, ara només hi queden imants de nevera. Record de Girona.
