La portada de mañana
Acceder
Estados Unidos, incapaz de controlar las armas pese a otra masacre de niños
Un propagandista de Putin aterriza en la nueva Ejecutiva de Ayuso
Opinión - 'Arrimadas y Feijóo muerden el anzuelo', por Neus Tomàs

Barcelona planta cara a la feminització de la pobresa

Paquita Rivas, veïna de Nou Barris sota amenaça de desnonament

“La crisi i les mesures d'austeritat no tenen el mateix impacte sobre homes i dones”. Aquesta idea que ha expressat el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, aquest dimecres és la base de la Taula Intesectorial contra la Feminització de la Pobresa impulsada per la regidora de Feminismes i LGTBI Laura Pérez. D'aquesta iniciativa en surt l'estratègia que han presentat després de set mesos de treball de la taula per lluitar en els propers 8 anys contra els efectes de la pobresa i la precarietat sobre les dones. El govern municipal preveu dedicar 27,9 milions d'euros aquest 2016 a les primeres 50 accions del programa.

"Si han estat 2.000 anys dient a les dones que callin, posar-te a parlar costa molt"

"Si han estat 2.000 anys dient a les dones que callin, posar-te a parlar costa molt"

Les dones són més afectades per l'atur, segons recull l'informe elaborat per l'Ajuntament. Un 30% de les dones desocupades estan a l'atur fa més de dos anys, enfront un 25,4% d'homes, i un 47% ho estan des de fa més d'un any, enfront un 42,1%. També són més les dones que treballen sense contracte i els contractes temporals corresponen en un 50% més dels casos a elles. Pisarello ha remarcat també que, tot i la reducció de l'atur a Barcelona durant el primer trimestre de 2016, l'atur femení ha crescut lleugerament.

No obstant, l'abordatge no passa només per les condicions laborals. “L'anàlisi de gènere de la pobresa ens assenyala que, més enllà dels recursos materials disponibles, hi ha altres dimensions, com ara la manca de temps, la sobrecàrrega de treballs, l'estat de salut, etc., que configuren no només com les dones pateixen de manera diferencial la pobresa, sinó també la precarietat”, conclou l'informe. L'anàlisi apunta que les dones presenten més risc que els homes de patir pobresa també quan tenen feina.

Un element evident de precarietat és l'efecte sobre l'estat de salut. Un 26% de les dones considera el seu estat de salut regular, dolent o molt dolent, mentre entre els homes aquesta xifra és del 10%. L'informe destaca la incidència de la desocupació o el maltractament quan esdevenen situacions de pobresa. Per una banda estan els efectes sobre la salut mental, per altre, renúncies per la manca d'ingressos, com l'accés al dentista. I per sobre de tot, efectes causats per les tasques socialment assignades a les dones: “a vegades no sé demanar ajuda, perquè sempre l'he donada, i això és el que ens passa a totes les dones”, diu una de les persones entrevistades a l'informe.

La divisió de les tasques domèstiques incrementa desigualtats. El 58% dels homes dediquen entre 1 i 20 hores a la setmana a aquestes tasques, mentre el 73,2% de les dones hi dediquen entre 10 i 40 hores o més. Això, remarquen des del consistori, fa que la manca de suport a les tasques de cura des de serveis socials carregui especialment sobre les dones. També és signe de precarietat com es veu sacrificat el temps per a una mateixa de les dones en situació de pobresa i en persones a càrrec. “Quan et trobes en aquesta situació, ja no te'n recordes de les coses que t'agraden”, apunta una entrevistada.

Una estratègia amb 71 actuacions

L'estratègia presentada aquest dimecres inclou 71 actuacions que es desenvoluparan al llarg d'aquests 8 anys, 50 de les quals es posen en marxa aquest 2016. La regidora Laura Pérez ha remarcat que aquesta estratègia és fruit d'un procés de coproducció de polítiques públiques amb la participació dels col·lectius implicats i de les mateixes dones precaritzades, un procés que, assegura, ha de ser empoderador.

Les actuacions es troben en tres eixos: la incorporació de la perspectiva de gènere en les dades i sistemes d'informació per poder conèixer millor la feminització de la pobresa, mesures relacionades amb l'economia per a la vida i la organització del temps i un tercer bloc vinculat als drets fonamentals, en especial l'habitatge i la salut. Pel que fa als indicadors, la regidora ha remarcat la importància d'ampliar l'anàlisi: “encara que les dades fossin iguals per a homes i dones, tindríem afectacions molt diferents pels usos del temps, per exemple una dona pot tenir molta més dificultat per accedir a una feina encara que li ofereixin per la càrrega de temps en les tasques de cura”, assegura.

En l'àmbit econòmic, Pisarello, encarregat de l'àrea, ha remarcat que “la idea és que tota la política econòmica que fem estigui enfocada amb aquesta perspectiva de gènere”. Entre les mesures trobem programes d'inserció pensats específicament per a dones en situació de pobresa, la incorporació de clàusules de gènere en la contractació pública de l'Ajuntament o facilitar la creació de cooperatives de treball de cures per evitar el treball irregular. Altres mesures estan vinculades a la sensibilització pel que fa a la distribució desigual de tasques domèstiques o l'oferta d'extraescolars i activitats de lleure gratuïtes per als fills de mares en situació de vulnerabilitat.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats