L'Ajuntament de Barcelona estudia 2.000 casos per sancionar companyies de llum i gas
L'Ajuntament de Barcelona ha iniciat 32 expedients sancionadors per infraccions de la llei 24/2015 en matèria de pobresa energètica a Endesa i Gas Natural. El consistori ja ha aplicat una sanció de 7.000 euros, recorreguda per Endesa, per no haver informat correctament una família dels seus drets i estudia 2.000 expedients per si consideren que s'hi pot aplicar la via sancionadora.
“El principi de precaució que estableix la llei 24/2015 no passa només per notificar els talls, sinó que també implica posar en coneixement a les famílies els recursos que tenen a la seva disposició”, assegura la tercera tinenta d'alcaldia, Laia Ortiz. L'Ajuntament ha elaborat una instrucció jurídica per concretar com s'ha d'interpretar la llei, que diu a les companyies subministradores com han d'informar al consistori dels talls i quines informacions han de fer arribar a les famílies, i ara sancionen l'incompliment. La regidora afegeix que aquest procés ha servit perquè algunes companyies els notifiquin les ordres de tall de subministrament de forma més regular, “però Gas Natural és qui pitjor ha respost i només ens ho va comunicar un mes”, remarca.
Ortiz també ha reclamat a la Generalitat que apliqui la llei de manera més contundent per fer front a la pobresa energètica. Assegura que Barcelona està negociant amb les companyies perquè es facin corresponsables de la factura de la pobresa energètica, que segons càlculs de l'Ajuntament ascendeix als 3 milions d'euros. “Però no totes els ajuntaments són com Barcelona ni tenen la mateixa capacitat de negociació, per tant cal una negociació a nivell de país”, ha assegurat Ortiz.
La Generalitat ha aplicat les sancions vinculades a la llei en 19 ocasions davant 195 denúncies. Les entitats promotores de la ILP que va donar lloc a la llei 24/2015 –la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC– han exigit en diverses ocasions tant a la Generalitat com a l'Ajuntament la signatura de convenis amb les subministradores que segueixen pendents. Ortiz assegura que es troben en un procés de negociació que “és tens”, però que la llei els obliga a signar el conveni.
Reptes en habitatge
Pel que fa a la nova llei d'habitatge, que la Generalitat impulsa d'urgència per substituir els articles suspesos de la llei 24/2015 sense el suport dels seus promotors, l'Ajuntament de Barcelona demana anar més enllà. El regidor d'habitatge, Josep Maria Montaner, valora positivament que la nova llei s'hagi elaborat “amb molta rapidesa”, però troba que s'hauran de buscar respostes a dues mancances, potser en una Llei catalana d'Arrendaments Urbans.
Per una banda, Montaner troba necessari “reconèixer les sancions als lloguers abusius, que són la principal causa de l'augment dels desnonaments”. El regidor apunta que a Barcelona les ordres de desallotjament s'han incrementat lleugerament fins a arribar a xifres de 60 desnonaments a la setmana, el 94% dels quals per impagament de lloguer. Afegeix, però, que s'ha reduït el nombre de desnonaments que finalment són executats. “La Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) ha intervingut en 2.000 casos i només 310 d'aquests han acabat a la taula d'emergència”, assegura.
Per altra banda, el regidor assegura que “tot l'esforç per atendre l'emergència recau sobre els Ajuntaments” i reclama més implicació de la Generalitat. “Hem hagut d'ampliar el Pla d'Habitatge de la ciutat, compartit amb la Generalitat, però tota l'ampliació de recursos ha estat a càrrec de l'Ajuntament”, critica.
