La parella denunciada per resistir al seu propi desnonament torna a rebre el suport veïnal
El 25 de juliol del 2011, en el moment àlgid del 15-M, una concentració d'unes 300 persones al barri del Clot de Barcelona intentava impedir el desnonament de Verónica Loká i Eliseo Loyé i els seus tres fills. Portaven 26 anys vivint de lloguer en un pis del número 22 del carrer Andrade. A diferència d'altres casos que començaven a sortir a la llum en aquell moment, ells sí que estaven al dia del pagament de les quotes, però no podien fer front a la pujada del preu que els reclamava el propietari. Tot i la concentració per evitar que els fessin fora de casa, un gran desplegament de Mossos va carregar contra els manifestants i van entrar a la casa pel balcó.
El dimecres aniran a judici per la resistència al seu propi desnonament, així com tres persones més que van participar de la concentració de suport. La Generalitat demana dos anys i tres mesos de presó als desnonats. Aquest dilluns una concentració de suport s'ha tornat a reunir sota el que havia estat el seu balcó “amb tanta gent com el dia del desnonament”, ha apuntat Loká al final de la marxa pels carrers del Clot. “És injust que apart de tot el que ens ha passat, que ens hagin tret la casa, ara ens vulguin portar a presó”, lamenta Loyé. I en suport a les altres persones denunciades, la mare afegeix que “ningú hauria d'anar a la presó per ajudar una família”.
“No es jutjarà només el dret a l'habitatge, es jutjarà també el suport mutu, però sabem que juntes som més fortes”, han dit des de la Xarxa de Suport Mutu que va acompanyar la família fa cinc anys i convocava la manifestació d'aquest dilluns. “Cinc anys després segueixen els desnonaments i els preus dels lloguers s'han disparat a diferència dels nostres sous”, afegia el manifest. La manifestació ha transcorregut amb crits contra l'especulació, contra l'expulsió de veïns i veïnes del barri i en defensa de la solidaritat.
Verónica Loká ha lamentat veure el seu pis ocupat per altres persones després de l'augment de preu que els va imposar el propietari, Alberto Viñas Tous. El germà de la desnonada explica que quan la família va arribar el pis estava en molt males condicions i durant els anys que hi van viure es van fer càrrec de rehabilitar-lo. Després del desnonament, però, van perdre la majoria de les seves pertinences.
Després d'una reforma a la finca, l'arrendador va voler augmentar el preu fins a duplicar-lo. La família tenia un contracte indefinit i va portar al cas a judici, a on els van donar la raó, però després de presentar un recurs contra la decisió el propietari va ordenar el desnonament, explica Loká.
La Generalitat, acusació particular
La duresa de les penes sol·licitades per l'Executiu català, que exerceix d'acusació particular, contrasta amb la Fiscalia, que no veu delicte i rebaixa la qualificació a una falta contra l'ordre públic. La pena sol·licitada pel ministeri públic és una multa. A més del matrimoni, tres persones més aniran a judici pels incidents que es van produir amb els Mossos d'Esquadra durant el desnonament.
L'actuació dels antiavalots es va saldar amb tres ferits lleus –un home de 52 anys amb un trau al cap per un cop de porra i dos agents, segons es va explicar en aquell moment–. La policia va denunciar un total de 40 veïns per atemptat a l'autoritat. Cinc acabaran al banc dels acusats: el matrimoni i tres veïns més que van intentar aturar el desnonament.
