El Poble Sec vol passar-ho bé lliure de sexisme
Ben entrada la nit a les festes populars del Poble Sec. A un dels racons del carrer d'Hortes hi ha música i barres per la Festa Major del barri; la gent xerra i gaudeix del fresquet de la nit d'un divendres 24 de juliol, és la Nit Feminista 2015. Fa estona però que un grup de noies se senten incomodades per un altre de nois d'uns metres més enllà. Mirades continues, invasives.
Davant l'assetjament, les noies es comuniquen amb altres participants de la festa, amb membres de l'organització, en aquest cas de l'assemblea de barri del Poble Sec i l'Ateneu La BASE. A altres espais del barri, entitats com ara els Castellers del Poble Sec i la Electrodoméstica, també fan aquesta tasca.
Es posa en marxa el Protocol Contra les Agressions Sexistes.
Un grup nombrós de persones dels diferents col·lectius ocupen l'espai entre les noies i el grup de nois mentre xerren i ballen; l'objectiu és crear una barrera humana, generar un espai de seguretat. Però sense alterar l'ordre. Aquesta és una de les múltiples estratègies que el protocol contempla per combatre les agressions masclistes a les festes. No és l'única, dins del protocol es parla de prevenció, actuació i seguiment: a la Festa Major del Poble Sec hi ha cartells que alerten que les persones agredides no estan soles, a més, porten mesos de treball amb les associacions (dinàmiques, tallers i xerrades) i creant agents preventius entre els seus i els que s'acullen al protocol: els potencials agressors també estan al rotllo, i són col·legues. “El protocol, la prevenció en sí, pretén treballar quina és la cultura de la no-violència, els afectes, entre nosaltres. I posar límits; treballar el consentiment i la manera de relacionar-nos en la comunitat”, destaca la Carla Alsina, una de les responsables del protocol de Poble Sec Feminista i també membre d'Irídia. El grup de nois agressor ha marxat.
Tot i que les associacions feministes del barri de Gràcia són pioneres en la posada en marxa d'un protocol contra les agressions sexistes, no es tracta de l'única experiència que ha vestit el pla d'actuació antisexista impulsat per Poble Sec Feminista. A Vitòria-Gasteiz fa més temps que es fan xerrades, dinamització i treball comunitari durant les festes i l'ús de l'espai públic. Una de les eines de visibilització de la violència que s'utilitza a la ciutat basca és fer una concentració al dia següent de l'agressió. Per la seva banda, la UAB va ser una de les primeres universitats catalanes en fer servir les zones segures com a protocol preventiu a les festes, dins de la campanya #NoésNo.
Si bé alguns col·lectius feministes i associacions vinculades als moviments socials han posat en pràctica històricament eines per evitar l'oci sexista entre la militància, Poble Sec Feminista està aconseguint estendre la seva proposta. L'any passat van guanyar el Premi 25 de novembre de l'Ajuntament de Barcelona pel seu procés “d'auto-organització col·lectiva”, i enguany l'objectiu és —amb aquest impuls— transversalitzar encara més el protocol. De moment s'han interessat en participar-hi aquest any associacions tan diverses com el Centre Cultural Albareda, el bar XXIII Guitarras, l'Associació Amics Plaça Santa Madrona o la Penya Blaugrana Les Tres Xemeneies.
“És un èxit, perquè que estiguin al protocol vol dir que rebran una formació segura, i això ja és important. Els tallers de protocol i la fase preventiva de formació ja és estendre la perspectiva de gènere”, destaca la Carla Alsina. La idea és compartir aquest protocol amb el màxim de gent possible, sobretot la més “despolititzada” —diu Alsina— així com amb altres barris i institucions.
Poble Sec Feminista treballa en paral·lel a la regidoria de Cicle de Vida, feminismes i LGTBI, capitanejada per Laura Pérez. Valoren la seva tasca, però destaquen el repte que suposa la matèria: “No hi ha un desplegament de polítiques públiques en relació a les violències sexuals, i aquest és un dels motius pel qual existeix Poble Sec Feminista”, conclou Alsina.
A l'Ateneu Cooperatiu LA BASE, un espai diàfan i solejat al cor del Poble Sec, s'hi reuneixen prop de 40 persones. Cadascuna d'elles pertany a col·lectius i associacions feministes diferents, es tracta d'una assemblea oberta del col·lectiu Poble Sec Feminista adreçada a totes aquelles persones i associacions interessades en el protocol. A l'espai s'hi concentren des d'associacions pioneres de dones (Ca la Dona), passant per col·lectius de tango queer a festivals feministes, com és el cas del LadyFest. També hi ha una llarguíssima llista de col·lectius feministes locals, tot demostrant la potència de l'associacionisme a cada barri: Degenerades (Eixample), La Trama (Sants), Assemblea Dones Feministes de Gràcia (Gràcia)... I un bon grapat de grups associatius joves: La Negreta, l'Associació Universitària Sin Vergüenza o el Comissionat de Festes de Badalona (Bloc Violeta).
Se'ls hi presenta el protocol, i es divideixen en grups de discussió més petits per iniciar una dinàmica, per tal que expressin els seus dubtes i reptes respecte al document: “El protocol ha de seguir canviant, ha de millorar”, diu la Carla. La part que tenen menys desenvolupada és la de seguiment; fins ara han dedicat gran part dels esforços en el treball conceptual (definir violència i alternatives) o la visibilització de la mateixa. Un exemple: Poble Sec Feminista estudia, si li arriba cap denúncia d'agressió sexista durant una festa, parar la música en meitat de la sessió i denunciar des de l'escenari que s'ha produït una agressió. La mesura és rebuda amb entusiasme.
—Que, què faig si un tio em toca el cul? Li dic imbècil! —comenta una de les participants, empordanesa. Al seu costat una companya es lamenta que no tothom tingui aquesta actitud. I segueix...
—La gent se sent malament per haver condicionat l'espai amb la denúncia: et miren com si fos culpa teva rebre l'agressió. S'ha de canviar aquesta cultura de la victimització —conclou.
—Des del protocol busquem un espai d'empatia, i no de simpatia —afegeix Alsina, després d'una bona estona de debat.
A la Festa Major es condiciona l'espai i el context per mitjà de la senyalètica. Hi ha fulls explicatius a la barra. I si es produeix una agressió sexista (física o verbal), el col·lectiu fa derivacions: “No tenim circuit propi”, comenta Alsina. S'utilitzen els canals legals. A les Festes Majors de 2015, amb un protocol encara embrionari, es va haver de fer front a tres casos d'agressions, la majoria per bromes i floretes no consentides. No es va expulsar a ningú però van haver-hi tres respostes. Tres casos, amb quasi 50.000 habitants d'aquest barri del districte de Sants-Montjuïc, semblen pocs: “Queda molta feina per fer”, valora. Al pis de a dalt de La BASE, just després de les escales de cargol, l'assemblea oberta s'allarga més enllà de les dues hores, per les propostes: queda feina però hi ha moltes mans al fang.