Un terç dels barcelonins no vol més turistes
La gallina dels ous d'or de Barcelona no agrada a tothom: un terç dels barcelonins rebutja rebre més turistes a la ciutat. En concret, segons l'informe d'activitat turística de la capital catalana, el 32,6% dels habitants de Barcelona afirma estar en desacord o molt en desacord en atraure més turistes. No és el primer avís demoscòpic sobre com el turisme està tensant les costures de la ciutat, especialment en districtes com Ciutat Vella i l'Eixample: el CIS del mes passat va constatar com la saturació turística és el segon problema de la ciutat per als barcelonins, només superat per l'atur. Les estadístiques reflecteixen el que passa al carrer: els barris han començat a organitzar-se per frenar el turisme massiu i ja han posat sobre la taula la idea del decreixement.
A més, la xifra de ciutadans que creu que Barcelona està arribant al límit de la seva capacitat per donar servei als turistes arriba al valor més alt des del 2008, un 43,7%, mentre el percentatge de persones que creu que Barcelona ha de continuar atraient més turistes ha baixat cinc punts en un any, fins el 49,8%. Hi ha un consens ciutadà en promoure un debat sobre el turisme entre institucions, actors econòmics i institucions, idea a la qual dóna suport al 79% dels barcelonins.
L'informe d'activitat turística de Barcelona, que es debatrà a la comissió d'Economia de dimarts que ve, posa de manifest que Barcelona és una potència turística que bat rècords: gairebé 30 milions de persones van visitar la capital catalana el 2013. La meitat d'ells van pernoctar a la ciutat, mentre que l'altra part van venir a Barcelona des d'altres destinacions. Un milió van dormir als creuers del Port. Dels 15 milions de visitants que van pernoctar a la ciutat, la meitat ho van fer en hotels, mentre que gairebé el 20% ho va fer en apartaments turístics, un tipus d'allotjament que ha tingut un creixement exponencial en els últims anys.
L'informe s'atura en el creuerista, un tipus de turista que no agrada ni a veïns ni a comerciants per la contaminació dels vaixells i perquè a penes gasta diners a les botigues. La imatge del creuerista que baixa del creuer, es munta en un autobús, visita la Sagrada Família i torna al vaixell queda avalada per les dades: un 62,2% dels creueristes que van visitar Barcelona el 2014 eren passatgers de trànsit, van estar 4,3 hores de mitjana a Barcelona i no van pernoctar a la ciutat.
L'enquesta municipal també assenyala que la distància entre els barcelonins favorables i contraris a acollir més turistes s'ha reduït al mínim en els últims anys. Així, tot i que el 44,1% dels barcelonins està d'acord en acollir més turistes (pel 32,6% que no), aquest percentatge ha baixat 8 punts respecte 2014, i més de deu si es compara amb el 2013. No obstant això, l'informe no dóna dades desglossades per barris sobre la percepció del turisme.
Sí que estan classificats per districtes els tipus d'allotjament turístic. L'ajuntament encara arrossega el rebuig ferm de tota l'oposició (excepte la CUP) i els empresaris a la moratòria de llicències decretada el passat juliol. No obstant això, les dades poden servir al govern d'Ada Colau per justificar la mesura i defensar-se de les crítiques. Les xifres mostren una clara concentració dels allotjaments turístics a Ciutat Vella i l'Eixample: el 55% de les places hoteleres es concentra en ambdós districtes, seguits de Sant Martí, amb un 17,5%. En conjunt, Barcelona ha sumat gairebé 20.000 places hoteleres en només una dècada, distribuïdes en 367 hotels i 27 aparthotels.
Els hotels segueixen mantenint el domini en el mercat de l'allotjament turístic, però els habitatges turístics els han menjat mercat, i ja suposen el 33% de les places d'allotjament turístic, amb 41.010 llits. La concentració territorial dels pisos turístics a l'Eixample s'accentua en comparació amb la dels hotels. Il·legals a banda, l'Eixample suma el 48% de l'oferta de pisos turístics, mentre que a la resta de barris l'oferta es mou a l'entorn del 10%. Els albergs sumen 9.274 places (7% del total) i hostals i pensions 6.036 (5%).
En el pla laboral, l'informe posa de manifest la temporalitat vinculada al sector turístic: pugi o baixi l'ocupació en el sector, els contractes temporals suposen sempre una xifra al voltant del 85% del total de nous contractes. A més, el nombre de persones que declaren haver treballat en el sector del turisme ha baixat lleugerament al setembre de 2015 respecte al mateix mes de l'any passat.