Veïns del Raval i l'Ajuntament de Barcelona acusen la Sareb d'assetjament immobiliari

Jabel Muhammad és un veí de la finca del carrer Hospital 116, al cor del Raval barceloní. Per set d'ells hi havia ordres de desnonament per aquest dilluns, tot i que poden i volen pagar el lloguer. “Jo visc aquí amb la meva família des de fa cinc i anys i vull pagar, però no sé on”, lamenta. El 2010 va llogar el seu pis, com molts dels seus veïns. Des de fa mesos ja ningú els cobra el lloguer i ara la Sareb –l'anomenat “banc dolent”– els vol fer fora per impagament i ha denunciat a les 12 famílies que viuen a l'immoble.

La regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, assegura que “el fet de no cobrar i després denunciar-los per impagament” és una estratègia que coneix bé el moviment veïnal del barri. L'Ajuntament de Barcelona, davant els indicis d'assetjament immobiliari, denunciarà el cas a la Fiscalia. “Aquest edifici està en un lloc estratègic, on els inversors més pressionen, i per això cal una resposta contundent”, ha dit el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner. El consistori s'ha mostrat disposat a comprar la finca per evitar els desnonaments. Des de la Sareb neguen haver rebut cap oferta de l'Ajuntament. “No s'ha arribat a fer perquè la Sareb no estava disposada a negociar, a diferència de com hem fet amb altres immobles; tindrà altres plans per a aquest”, ha lamentat Montaner. Aquest dilluns una concentració veïnal ha evitat que s'executessin els desnonaments, “però la Sareb no ha desistit i per tant queda molta feina”, remarca Pin.

“L'edifici estava com una runa i quan vam arribar vam haver de reformar tots els pisos, tota la pintura l'hem fet nosaltres”, explica Jabel Muhammad. A la finca hi ha dos edificis, un exterior i un altre a l'interior, on viu aquest veí i hi ha un pati que fa de punt de trobada. “Aquí som com una família, i quan hem tingut problemes amb la instal·lació de l'aigua o la llum ens hem trobat al pati i ens hem repartit les despeses entre tots, perquè no hi ha ningú que se'n faci càrrec”, diu.

A l'edifici del davant viu Salman Muhammad. El seu pare va venir del Pakistan i va gastar tots els seus estalvis –uns 9.000 euros– en acondicionar el pis perquè hi visqués la seva família, que va venir més tard a Barcelona. Pagaven 450 euros al mes en mà a un representant de la immobiliària. El 2014 els van notificar que l'edifici s'havia posat en venda, per si algun dels veïns volia adquirir-lo. “Era evident que cap de nosaltres podia pagar 70 o 90 mil euros per un edifici”, critica el jove. Després d'això el representant de la immobiliària va seguir cobrant el lloguer, però mesos més tard van saber que els estava estafant, perquè ja no eren propietaris. Ara acumulen una pila de rebuts que, segons li han dit, no tenen validesa, i els nous propietaris els reclamen 9.377 euros en concepte d'impagaments entre el febrer del 2015 i ara. “El que volen és fer-nos fora, i llogar-ho als turistes, que poden pagar 200 euros per nit”, critica el veí davant la realitat que es troba al barri.

En aquest temps el pare de Salman Muhammad va tenir un ictus i va quedar incapacitat per seguir treballant, i aquest jove de 21 anys compagina els seus estudis d'Enginyeria Mecànica amb una feina de tardes de caixer i reposició en un supermercat del barri per sostenir els seus germans petits, la seva mare i el seu pare, que té una pensió no contributiva de 340 euros. Ara la data de desnonament que tenen per al proper 9 de gener agreuja la seva situació. “Mentrestant m'estic perdent els meus estudis, el primer curs és el més difícil de superar, aviat començaran els exàmens i si no pots dedicar-li hores a estudiar acabes fora”, lamenta.

La seva família ha estat de les poques que ha acudit als serveis socials per demanar ajuda davant la incapacitat del seu pare. Jabel Muhammad, en canvi, va acudir fa només un mes a una oficina d'habitatge de l'Ajuntament. “No volia una ajuda econòmica, volia ajuda amb tot aquest procés”, explica. Viu amb la seva dona i els seus tres fills. Tant ell com el fill gran tenen feina. “El que no puc és pagar de cop tots els diners que em reclamen, però puc pagar cada mes la mensualitat i part de l'acumulat”, assegura, però no li han ofert aquesta possibilitat. En aquest procés, han vençut els contractes de lloguer sense que ni tan sols tinguessin cap interlocutor amb qui parlar-ne.

La regidora Gala Pin es va trobar amb els veïns el passat divendres i assegura que “majoritàriament no coneixen l'existència de l’Oficina de l’Habitatge i els seus serveis ni tan sols Serveis Socials”. Assegura que si el cas hagués arribat al coneixement de l'Ajuntament fa un any hi hauria hagut més marge per donar respostes, per això assegura que van “allà on es troben les comunitats a presentar l'Oficina d'Habitatge” i agraeix el treball de les entitats socials. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha fet acte de presència per aturar el desnonament d'aquests veïns i els ha convidat a les seves reunions per acompanyar-los en el procés que viuen. La PAH apuntava en un informe recent que les persones en risc de desnonament no confien en els Serveis Socials.

Mentrestant, des de la Sareb consideren que segueixen els procediments habituals. “Nosaltres som els propietaris de l'edifici i no hem percebut mai cap quantitat dels ocupants ni tenim cap relació contractual amb ells”, declara un portaveu de l'entitat. Més tard un altre portaveu matisa i assegura que alguns inquilins sí que tenen contractes de lloguer amb la Sareb i no estan en risc de desnonament, tot i que diversos veïns del bloc han declarat a aquest mitjà que, tot i voler, no hi ha ningú al bloc que hagi tingut la possibilitat de pagar el lloguer després del canvi de propietat. Des de l'Ajuntament, Josep Maria Montaner insisteix que coneixen la situació de les 12 famílies que viuen a l'immoble i que cap ha tingut la possibilitat de pagar el lloguer a la Sareb.

L'entitat assegura estar disposada a buscar alternatives en casos com aquests “però això no significa que no posem aquesta situació irregular en coneixement de les autoritats”, és a dir, que posin la denúncia que porta a l'ordre de desnonament. Des de l'anomenat “banc dolent” remarquen que es tracta d'un edifici en “molt mal estat”. Des de l'Ajuntament, per la seva banda, remarquen que l'edifici té una ordre de conservació d'obligat compliment des del 2011 i preveuen executar les obres i carregar el cost i la sanció corresponent a la Sareb.