La cimera antifrau acaba sense acords però amb desenes de propostes sobre la taula
La cimera contra el frau i la corrupció organitzada pel president Artur Mas, ha acabat sense acord, ni conclusions després de dues sessions. Tot i així, la iniciativa ha permès obrir el debat i provocar una pluja d’idees i de propostes de totes les institucions implicades. En aquesta cimera hi han participat la presidenta del Parlament, Núria de Gispert; el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC), Miguel Ángel Gimeno; el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol; el síndic de Greuges, Rafael Ribó; el síndic major de Comptes, Jaume Amat; el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso i el secretari de Govern, Jordi Baiget.
La setmana vinent, totes les seves propostes es discutiran al Parlament i bona part d’elles s’intentaran pactar entre els diferents partits. Alguns punts es podran afegir a lleis que actualment s’estan discutint al Parlament, com la de la transparència, però altres són competència de l’Estat, de manera que es farà una petició perquè es discuteixin al Congrés. Finalment, hi ha alguna punt que enlloc de convertir-se en llei d’obligat compliment, seria com un acord entre els partits. El President Mas va explicar que existeix la sensació que la política està infectada per un “cúmul d’irregularitats” i que després dels últims escàndols es viu en un “estat d’alarma” general. Segons ha reconegut el President en la roda de premsa posterior a la trobada, si no es recupera la “confiança en les institucions”, poden perillar els principals objectius del Govern, que són, segons Mas, la recuperació econòmica, la millora de l’Estat del benestar i el procés pel dret a decidir.
En la seva compareixença, el President ha fet públiques les seves propostes contra el frau i la corrupció, després de deixar clar que “no vinculen a la resta d’institucions”. Els 51 punts que Artur Mas proposa s’han discutit entre tots els representants de les institucions, però no s’han tancat.
Copiar el reglament dels jutges
Les seves propostes es divideixen en grans blocs com el finançament dels partits, el control de les contractacions públiques, la transparència o com actuar davant de la imputació d’un càrrec públic. Aquest últim punt és un dels més delicats, especialment perquè la imputació d’Oriol Pujol, secretari general de CDC, sembla imminent pel cas de les ITVs. Mas proposa als partits aplicar un “codi de bones pràctiques” similar al que afecta als jutges.
Traslladat a la política, aquest codi no obligaria a dimitir als càrrecs públics imputats per delictes ja que, com va recordar Mas, la imputació només és un indici i “una pregunta no és una resposta”. Això sí, si després d’investigar, el jutge considera que s’han de formular les acusacions i obrir el judici, “el càrrec públic hauria de deixar les seves responsabilitats”. En cas que la sentència sigui condemnatòria, “la feina ja està feta”, va dir Mas però si s’absol a l’acusat, cal trobar “una manera perquè pugui quedar restituït en el seu càrrec”. Aquest punt seria un acord entre partits i no una llei, però en cas de no fer-li cas, l’afectat tindria molta més pressió a l’hora de donar explicacions. El President també vol responsabilitzar els mitjans de comunicació a qui acusa de tractar les sentències exculpatòries amb més discreció que les imputacions.
També hi ha diferents propostes referents a la transparència, com per exemple anar una mica més enllà amb la llei que actualment obliga als càrrecs electes de la Generalitat a fer una declaració de béns i patrimoni abans i després de cada legislatura, per comprovar si s’han enriquit. Segons Mas, no n’hi ha prou en registrar aquesta informació al Parlament, sinó que s’hauria de fer pública. Passaria el mateix amb els alts càrrecs. Ja que l’objectiu és controlar els diners públics, la proposta de Mas també passa per publicar els sous dels dirigents de les entitats, cooperatives, empreses i mitjans de comunicació que reben ajudes públiques. També en aquesta línia, segons Mas, caldria fer un registre dels lobbies, com ja passa a la Unió Europea i que tots els ciutadans poguessin veure quins són els grups de pressió que tenen els polítics.
Pel que fa al finançament dels partits, Mas considera que la legislació ja és prou ambiciosa i el que proposa és complir-la. Per exemple, el punt que obliga a totes les formacions a sotmetre’s cada any a una auditoria interna.
Un altre punt important és el de les adjudicacions públiques, que alguns partits han utilitzat per cobrar comissions d’empreses privades. El President ha recordat que ja hi ha una oficina que està buscant els mecanismes per garantir la transparència i la igualtat d’oportunitats i proposa també unificar les normes de contractació.
Finalment, Mas també creu que caldria augmentar el període de prescripció de cinc a deu anys en els casos d’enriquiment il.legítim i que l’enriquiment patrimonial injustificat s’hauria de considerar delicte penal, i no només un possible frau fiscal. Aquestes dues propostes es traslladaran al Congrés, ja que la depenen de lleis estatals.
