Cinc claus per entendre la crisi oberta entre Podem i ICV al Parlament

La crisi interna entre les dues principals forces que formen el grup de Catalunya Sí que es Pot al Parlament ha esclatat aquesta setmana, després que el secretari general de Podem, Albano-Dante Fachin, impulsés una proposta de remodelació del grup amb l'objectiu que el seu partit hi guanyés pes. Durant els últims dies els diputats han mantingut diverses reunions per encarrilar la situació. Entre les causes del conflicte hi ha el descontentament de Podem amb el repartiment de càrrecs, però també discrepàncies sobre posicionaments polítics i unes relacions personals deteriorades des de fa temps.

1- Descontentament amb el repartiment dels càrrecs

Catalunya Sí que ée Pot és una coalició entre quatre organitzacions: ICV, EUiA, Podem i Equo. Dels 11 diputats totals, quatre són d'ICV, quatre de Podem, un d'EUiA i dos independents, entre ells el president del grup, Lluís Rabell. Segons el pacte previ de la candidatura, el càrrec de portaveu de la formació va recaure en Joan Coscubiela, d'ICV, mentre que Albano-Dante Fachin va ser nomenat portaveu adjunt. ICV es va quedar a més amb la majoria de portaveus de comissions: De les 15 legislatives, diputats ecosocialistes són portaveus en vuit.

Aquest repartiment ha vingut produint desencontres entre les dues formacions des de gairebé el principi de la legislatura. Malgrat que en Podem admeten que l'origen del problema és la forma en com es va negociar l'acord amb ICV per fer la candidatura, entenen que els seus aliats s'han valgut dels llocs claus i de la sintonia entre Rabell i Coscubiela per fer-se amb més porció de la que els tocava.

El gener passat, Albano-Dante Fachin va fer un primer intent d'obrir el meló de la representació entre partits del grup enviant un document a les bases que ràpidament es va filtrar a la premsa. En ell, Fachin apostava per revisar el pes de cada partit i comptar les intervencions de cada diputat en premsa per fer-la més parella. La crisi es va saldar amb la promesa per part Coscubiela de rotar torns de paraula i permetre al seu portaveu adjunt tenir un paper destacat.

2- Discrepàncies polítiques

La principal font de conflictes és la representativitat i visibilitat de cada grup, però també hi ha qüestions de posicionament polític davant diversos temes que separen les formacions. El coordinador general d'EUiA assenyalava a aquesta qüestió en la seva compareixença davant la premsa per explicar la situació interna del grup, assegurant que el debat de fons era sobre la posició que ha d'adoptar el grup en el nou curs polític del Parlament.

La veritat és que ICV i Podem han mostrat matisos diferents en la forma d'abordar el procés sobiranista català. Iniciativa ha fet una aposta per carregar amb duresa contra qualsevol pas unilateral de la Generalitat, i s'ha mostrat poc partidari de fer concessions a JxSí en terreny nacional. Mentrestant, Podem s'ha decantat per formes més toves davant l'independentisme i, fins i tot, alguns diputats s'han mostrat partidaris de no votar en contra d'algunes resolucions independentistes.

Aquest va ser el cas de Joan Giner, de Podem, qui a l'inici de la legislatura va denunciar que va ser amenaçat d'expulsió del grup si s'abstenia en la resolució independentista del 9 de novembre.

A més d'això, ICV i Podem també han mostrat diferències en altres matèries, com la ILP d'Educació, a la qual Podem donava suport explícit però que no entusiasmava als ecosocialistes, o l'auditoria del deute de la Generalitat. Fins i tot alguns veus del grup parlen que ICV s'inclinava per seure a negociar els últims pressupostos amb Junqueras, cosa que no va acabar passant.

3- Males relacions personals

El capítol de Joan Giner i la resolució independentista, amb la qual el grup va iniciar la legislatura, va ser el preludi d'un dels problemes que, amb el temps, s'han fet cada vegada pitjors: les relacions personals. Fonts del grup parlen d'una suposada “antipatia” de l'actual portaveu amb els membres de Podem, especialment Giner i Fachin, mentre que altres destaquen l'“afany de protagonisme” d'aquest últim. Encara hi ha qui, equidistant, es refereix al capítol com una mera “lluita d'egos”.

Els greuges que ambdues parts exhibeixen de la contrària han arribat a deteriorar la pau interna de forma considerable, fins al punt que el diàleg s'ha fet dificultós. Dilluns passat la situació va esclatar quan Podem convocar una reunió de la coordinadora del grup a la qual els diputats d'ICV no van acudir, però sí Joan Josep Nuet. ICV no reconeix les decisions preses en aquella reunió entre Fachin i Nuet.

4- Consolidació de Podem

Des de l'inici de la legislatura fins a les primàries de Podem del juliol passat, la formació morada a Catalunya havia estat dirigida per una coordinadora interina. La llarga situació d'interinatge havia deixat Podem sense una executiva sòlida des de la qual prendre decisions, marcar línia política o plantejar reivindicacions en el si del grup parlamentari. Però la victòria de Fachin amb la candidatura més crítica a la direcció estatal va canviar aquesta situació.

Una de les primeres tasques del nou secretari general és consolidar el paper de Podem als òrgans en els quals té representació, entre ells desenes d'ajuntaments a més del Parlament. A diferència de gener passat, Fachin compta ara amb la legitimitat de ser el secretari general electe per negociar de tu a tu amb els seus socis. L'arribada a la direcció i l'inici de curs ha estat el moment triat pel de Podem per obrir aquest front. Per Fachin, la visibilitat i pes de la formació al Parlament és clau per treure de la irrellevància mediàtica al partit que ara dirigeix.

5- Horitzó de la confluència

La formació del nou partit impulsat des d'En comú, que segons han anunciat serà presentat al primer trimestre de 2017, és un horitzó de referència per la política catalana en el seu conjunt. També pel grup parlamentari més afí, els membres del qual podrien ser pràcticament escombrats en la nova candidatura que presentin els comuns.

Aquest factor és rellevant per explicar les lluites entre dos partits cridats a formar la nova candidatura, però amb visions diferents sobre com ha de ser. Els actuals dirigents de Podem, enfrontats també amb bona part de la direcció estatal de Podemos, són entusiastes del nou subjecte polític impulsat per Colau, mentre des d'ICV es mantenen reticències respecte a una dissolució de les sigles. A més, la integració dels diferents noms de cada partit estarà marcada pel pes polític de cada un, per la qual cosa és important la visibilitat mediàtica que Podem persegueix.