Clam per una república catalana solidària amb l’espanyola

Tots els ponents de l'acte 'Decidim República', en què van participar, entre altres, Gerardo Pisarello, Ada Colau, Joan Herrera, David Fernández o Antonio Baños.

El dret a decidir no es pot conjugar, únicament, dintre de les fronteres catalanes, com si més enllà de l’Ebre no hi hagués res més que un immens desert sense ànima. Aquest és un dels diversos missatges que més aplaudiments va aixecar ahir al vespre entre les 300 persones que omplien l’auditori de Cotxeres de Sants, on diverses tonalitats de l’esquerra catalana van escenificar la pluralitat de sensibilitats que hi ha al voltant de la defensa de la consulta del 9-N. Moltes d’elles, per no dir la totalitat de les que ahir es van expressar, van vincular el dret a decidir dels catalans amb la necessària solidaritat amb els anhels republicans d’una part important de la societat espanyola, combatent així la tendència individualista que predomina en determinats sectors del sobiranisme.

L’acte, amb el nom de #DecidimRepública i impulsat pel Moviment Laic i Progressista (MLP), va servir per posar de manifest que els hipotètics ponts amb l’Estat no passen necessàriament per la vella política. Sobretot, després d’uns dies en què el focus mediàtic ha estat pel portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida –considerat fins fa pot l’home del diàleg amb l’Estat—, el que es va escenificar ahir és un altre tipus de tercera via. “Solidaritat entre pobles”, “repúbliques ibèriques” o “processos constituents arreu de l’Estat” és com els diferents ponents es van referir al futur en comú que Catalunya podria compartir amb una Espanya republicana i territorialment flexible.

Aquesta idea va ser el fil conductor de l’argumentari d’Ada Colau, la primera en intervenir. La fins fa ben poc líder de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va ser especialment crítica amb l’actitud de CiU arran de l’abdicació del Rei. “No val defensar el dret a decidir a Catalunya i votar a favor o abstenir-se amb el debat successori sobre la corona", va recordar l’activista, que va invertir la mateixa energia en exigir el dret a decidir dels catalans sobre el seu futur com a poble, com en el dels espanyols sobre el debat entre Monarquia i República. “Els catalans que diguin que el que passa a Espanya no els importa no em representen”, va ha insistir en un moment en què agafa força la possibilitat de que l’activista presenti una candidatura de cara les municipals a Barcelona, la primavera de 2015.

Amb aquestes paraules desacomplexades d’una de les veus més valorades socialment tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, s’encetava un acte emmarcat en un catalanisme popular i solidari, amb accents federalistes, internacionalistes i independentistes. I, com va deixar clar Colau, si hi ha algún punt de trobada entre ells i els anhels republicans de la resta de l’Estat, aquest passa per la radicalitat democràtica. "La democràcia no es pidola, s'exerceix, el 9-N i cada dia, a Catalunya i Espanya", va dir entre aplaudiments. En la mateixa línia es van manifestar el gruix del mosaic d’accents de l’esquerra catalana que van succeir a Colau. Des de les files més moderades del PSC –val a dir que la federació de Barcelona havia mostrat més bel·ligerància que la direcció nacional sobre l’abdicació del Rei— fins a les més bel·ligerants de Procés Constituent o la CUP, passant per ERC, ICV, EUiA i representants del moviment veïnal, cultural i social de Catalunya.

Malgrat el que podia semblar sobre el paper, qui també va insistir sobre els vasos comunicats d’una hipotètica república espanyola i catalana va ser el portaveu al Congrés d’ERC, Joan Tardà. Segurament el representat dels independentistes que més èmfasi ha fet tradicionalment en la solidaritat entre pobles. "Visca la república catalana, la república espanyola, la d'Euskal Herria i la de Galícia", va cridar per resumir-ho en un: “Visca les repúbliques Ibèriques”. En la mateixa direcció es va pronunciar el líder d’ICV, Joan Herrera: “els que volen impulsar un procés constituent a Espanya han d'estar amb la rebel·lió catalana, i els que volem un procés constituent a Catalunya hem d'estar amb la rebel·lió espanyola", va explicar.

El Règim de la Transició s’esgota

Un altre dels comuns denominadors de l’acte va ser la coincidència en el diagnòstic: el règim sorgit de la Transició s’ha esgotat. Així ho va sentenciar el professor de Dret constitucional de la UB, Gerardo Pisarello, qui va explicar que la Constitució ha esgotat bona part de les seves potencialitats garantistes “perquè ha quedat subsumida en un règim bipartidista i monàrquic que bloqueja qualsevol interpretació democratitzadora de la mateixa”. Procés Constituent, notícia en els darrers dies per la seva voluntat de sumar sinergies amb Podemos, va assistir a l’acte per mitjà de la representació de l’activista Esther Vivas. “Cal que els pobles de l'Estat iniciïn processos constituents independents, coordinats i que es retroalimentin”, va demanar l’activista, que va instar a l'independentisme català i al republicanisme de tots els pobles que “empenyin junts, en una mateixa direcció”.

Una de les intervencions més esperades i que, de fet, no figurava en els primers cartells promocionals, va ser la del diputat de la CUP, David Fernàndez, que va carregar contra la figura del monarca sortint: “Qui ha abdicat és un delinqüent impune”, va etzibar. En to irònic, va parafrasejar l’espot de la multinacional Ikea i es va dirigir al públic dient: “Benvinguts a la República de casa vostra” i va afegir, en aquest cas citant el cantautor Jaume Sisa: “Si és que hi ha cases d’algú”. La veu sindical la va posar la Coordinadora Nacional de Joves de CCOO, Aina Vidal, que va insistir en la figura del monarca entrant: "Si Felip VI està realment preparat que es presenti a unes eleccions", va dir Vidal que, en al·lusió al PSOE, va sentenciar: "No es pot ser republicà per principis i votar a favor de la coronació de Felip VI".

Dos noms importants convidats, però finalment absents a l’acte, van ser el dels activistes Arcadi Oliveres i Itziar González. Altres representants del moviment veïnal, activista, cultural o social, com Lluis Rabell (FAVB), Antonio Baños (Iaioflautas),Pere Camps (Festival Barna Sants) o Pau González (Moviment Laic i Progressista), respectivament, van participar en un acte organitzat, astutament, per aquest darrer col·lectiu. Pau González, un dels artífexs del format i el cartell de l’acte, explicava a aquest mitjà que, aprofitant el context polític, l’objectiu era, precisament, escenificar les sintonies entre les reivindicacions de més democràcia a Catalunya i a la resta de l’Estat i, a més, la pluralitat que hi ha al voltant del dret a decidir. “Volíem omplir de significat el concepte dret a decidir perquè creiem que de vagades es simplifica des de determinats sectors”, ens explicava González. Ahir, a Sants, dret a decidir va ser indestriable de conceptes com democràcia, república, fraternitat, solidaritat, cultura, educació, drets i llibertats. El temps dirà si es tracta d’una utopia o si un nou cicle polític va camí de néixer.

Etiquetas
Publicado el
11 de junio de 2014 - 07:53 h

Descubre nuestras apps

stats