Compte enrere
El rotund èxit de la Via Catalana ha mostrat el vigor i el grau de mobilització del moviment independentista a Catalunya, i la capacitat de convocatòria i organització de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). La seva presidenta, Carme Forcadell, exerceix sense complexos el lideratge popular que va obtenir de facto fa només un any i no ha dubtat a emplaçar públicament al propi Artur Mas a complir sense dilació el full de ruta innegociable del procés polític desencadenat llavors. L'exhibició de força, imaginació i convicció de l'ANC ha estat incontestable. Forcadell catalitza el carrer amb les seves enèrgiques proclames mentre Junqueras orquestra la legislatura amb els seus vots al Parlament. El Govern minoritari de CiU està virtualment en mans de tots dos. I de Rajoy.
Amb el suport actiu, ordenat i entusiasta de més d'1,6 milions de persones, segons xifres de participació de la Generalitat, Forcadell ha tornat a posar el rellotge en hora amb precisió mil·limètrica: “Volem un Estat al qual tenim dret, (... ) avui ho hem demostrat al món, (...) el volem ara, no en 2016”. La presidenta de l'ANC exigeix consulta el 2014 amb o sense llicència estatal i amb una sola pregunta clara per una resposta nítida i inequívoca sobre la independència. Reclama “decisions històriques davant accions històriques”, com ha estat sens dubte la de la Diada. La jornada ha demostrat que la marea segueix pujant i que s'ha dilapidat un any sencer a canalitzar-la. És del tot inimaginable pensar que es pugui arribar al proper 11-S, la Diada del Tricentenari, en les mateixes condicions d'avui.
La tenalla sobre CiU
El dia després de la Diada respon així perfectament a l'escenari previst en la vigília. El moviment popular posat en marxa fa un any guanya volum, visibilitat i consistència, mentre al front institucional les forces polítiques naveguen diàriament amb sotsobre sobre les seves pròpies contradiccions internes, a remolc de la situació. Amb l'excepció d'ERC, que exhibeix la seva plena sintonia amb les maneres i exigències de l'ANC i avança cap a la centralitat del nou espai obert a l'escenari electoral de Catalunya. A dia d'avui sembla irreal que Artur Mas pugui arribar a 2016 si no hi ha consulta el 2014, ja que Junqueras té a la mà provocar la caiguda del Govern i precipitar noves eleccions anticipades. I plebiscitàries.
Oriol Junqueras i Carme Forcadell formen des del carrer i des del Parlament, respectivament, una autèntica tenalla sobre CiU. La significativa absència de Duran i Lleida en la mobilització popular testifica la forta erosió que està patint la històrica aliança entre CDC i Unió Democràtica, i la desesperada recerca d'una sortida acceptable que eviti la voladura definitiva i incontrolada del tauler polític català. Però és molt probable que el torrent sobiranista s'hagi portat ja per davant el paper d'home pont entre Barcelona i Madrid exercit pel veterà líder d'UDC.
En les properes dates es podrà veure fins a on arriba el presumpte acord entre Mas i Rajoy per asserenar l'ambient i explorar fórmules que evitin a qualsevol preu la col·lisió oberta entre la Generalitat i el Govern central. La impressionant escenografia política i social de la Diada alimentarà sens dubte la pressió dels sectors més bel·ligerants i radicals, fet que podria avortar qualsevol solució consensual socialment acceptable. No cal dir que la reaparició de la violència ultradretana en l'acte de la Generalitat a Madrid afegeix més elements d'inquietud sobre l'evolució de la crisi política i institucional en els propers mesos. Hi ha molta pressa i molts nervis.
Després de dos anys de fermentació accelerada com a conseqüència de la desgraciada sentència de l'Estatut, la Diada del 2012 va posar en marxa un procés que la Diada de 2013 ha refermat de forma aclaparadora després d'una severa correcció del mapa parlamentari a les urnes. No cal disposar de més elements de judici per buscar sense més demora una solució democràtica que doni sortida adequada a aquesta situació a través de les urnes, conforme al dret i la llei. El rellotge està ja definitivament en marxa.
