Convergència busca fórmules per salvar els mobles davant d'una repetició de les generals

El número u de DiL, Francesc Homs, durant una intervenció al Congrés

La preocupació per la gradual pèrdua d'espai electoral de la dreta independentista s'ha convertit en un veritable mal de cap per a CDC en l'última setmana, després del fracàs de les negociacions per encarrilar una investidura al Congrés. La cada vegada més probable repetició de les eleccions generals és una mala notícia per a CDC, que ja va obtenir els seus pitjors resultats el passat 20-D amb la candidatura de Democràcia i Llibertat. El partit busca formar una candidatura d'unitat amb ERC, similar a Junts pel Sí, com a fórmula per amagar els seus previsibles mals resultats en solitari.

L'ANC demana "unitat política" independentista però no llista única si hi ha eleccions

L'ANC demana "unitat política" independentista però no llista única si hi ha eleccions

El fracàs de Democràcia i Llibertat a les passades generals encara fa mal a les formacions que la van integrar, Convergència, Demòcrates i Reagrupament. El percentatge obtingut per la nova marca va ser el més baix en la història de CDC al Congrés i va relegar al partit que governa la Generalitat a la quarta posició. Però aquells números podrien no ser els pitjors de la sèrie si torna a haver-hi eleccions generals en els propers mesos. Segons l'últim sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat, publicat al març, DiL cauria entre un i dos escons mentre Ciutadans n'augmentaria dos, el que deixaria a la marca de CDC en penúltima posició.

Que els vaticinis del CEO no es compleixin és un objectiu de supervivència per a Convergència, que en les últimes setmanes promou una candidatura d'unitat de tot l'independentisme, sense ni tan sols vetar la CUP. La formació anticapitalista, que durant la campanya del 20-D va ser principal objecte de les crítiques del seu candidat, Francesc Homs, seria ara ben rebuda a la llista que proposen, tot i que mai s'han presentat a unes eleccions generals. La mateixa idea han expressat des de Demòcrates, l'escissió independentista d'Unió, que consideren que la CUP hauria d'estar present en una llista transversal per la qual no descarten el lideratge d'ERC.

Amagar la marca sota unes sigles compartides amb l'esquerra va funcionar el 27-S perquè Convergència mantingués la presidència, enmig de la profunda crisi electoral que la formació arrossega des d'almenys les passades eleccions europees. Amb aquesta premissa, la fórmula proposada ara torna a ser la mateixa. Una candidatura que expressi "amb rotunditat" la "màxima unitat possible" dels independentistes, segons ha defensat Homs aquest dilluns en roda de premsa.

Els arguments que esgrimeix Convergència per a la llista conjunta en unes generals són similars als usats el juny passat per formar Junts pel Sí. Llavors va ser la possible victòria d'un llista que obtingués el suport de Colau –cosa que mai es va arribar a produir– a més de la clau plebiscitària que van voler donar a les eleccions, les raons amb les que van pressionar a ERC per sumar-se a la seva llista. Ara és la repetició de victòria d'En Comú Podem i la necessitat que l'independentisme superi a la resta de candidatures. No obstant això, en aquesta ocasió ERC no sembla sentir-se al·ludida per la invitació, que des de files republicanes rebutgen.

A la negativa d'ERC a la llista única li ha sorgit un valedor inesperat en els socis de l'ANC, que aquest cap de setmana han votat en contra de promoure una candidatura d'unitat independentista davant una repetició de les generals. La direcció de l'entitat, que ha estat acusada pel sector crític de plegar-se als objectius convergents, proposava que l'Assemblea promogués una única llista, tal com va passar davant les eleccions del 27-S. No obstant això aquesta proposta va ser rebutjada pels vots dels socis, que en canvi sí que van avalar la "unitat d'acció" entre les diferents candidatures independentistes.

Etiquetas
Publicado el
18 de abril de 2016 - 21:59 h

Descubre nuestras apps

stats