Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La guerra entre PSOE y PP bloquea el acuerdo entre el Gobierno y las comunidades
Un año en derrocar a Al Asad: el líder del asalto militar sirio detalla la operación
Opinión - Un tercio de los españoles no entienden lo que leen. Por Rosa María Artal

La CUP farà una campanya al carrer per respondre a la “persecució” dels tribunals a l'independentisme

Regidors i diputats de la CUP al Fossar de les Moreres per presentar la campanya "Sense por"

Oriol Solé Altimira

La CUP durà a terme una campanya per donar suport als càrrecs electes independentistes investigats per la justícia que tindrà lloc en el terreny on els anticapitalistes se senten més còmodes: el carrer. La manifestació convocada a Barcelona pel proper 7 de maig també servirà per reafirmar un dels lemes clàssics de la CUP: “Sense desobediència no hi ha independència”.

Tant aquesta manifestació com les demés mobilitzacions de la campanya 'Sense por' estaran obertes “a tota la societat a favor de la democràcia i del dret a decidir”, en paraules del regidor de Vic imputat per donar suport a la declaració del Parlament del 9-N, Joan Coma. D'aquesta manera, els anticapitalistes pretenen transcendir l'àmbit natural de l'Esquerra Independentista i fer que la campanya sigui quelcom més que un seguit d'actes de reafirmació interna.

“Ens persegueixen uns tribunals espanyols il·legítims per dir allò que ens ha portat a les institucions: que desobeirem la llei espanyola i obeirem el mandat popular”, ha dit Coma.

La campanya anunciada aquest diumenge al Fossar de les Moreres de Barcelona, escenari carregat de simbolisme pel nacionalisme català, arriba en un moment on la CUP i Junts pel Sí negocien al Parlament una moció dels anticapitalistes que referma el suport a la declaració independentista del 9-N i la desobediència al Constitucional que ha causat tensions entre els dos socis parlamentaris.

Si no s'arriba a un acord entre les dues forces la moció caurà de l'ordre del dia del ple que començarà el proper dimecres. En aquest sentit, el diputat cupaire Benet Salellas ha afirmat que el text aprovat el 9 de novembre passat “no és la declaració de la CUP sinó la del consens de l'independentisme parlamentari”. “Si fos la declaració de la CUP el redactat seria molt diferent”, ha afegit.

A més, ha enviat un missatge, sense citar-la, a Convergència, el partit que integra la coalició de Junts pel Sí que més dubtes té sobre la moció cupaire: “Fins i tot els representants més obedients a la Troika corren el risc de ser perseguits per la justícia espanyola si compleixen el mandat independentista”, ha afirmat. Salellas també ha demanat que els Mossos d'Esquadra “deixin de ser el braç executor de l'Audiència Nacional” i ha reiterat “la desobediència al Constitucional i la unilateralitat en la construcció del procés constituent” com a vies per assolir “la República catalana”.

Investigats per l'Audiència Nacional

La campanya de la CUP vol donar suport càrrecs electes dels anticapitalistes que ja han començat a desobeir. Els ajuntaments de Viladamat i Celrà s'han negat a col·laborar amb el jutge que els investiga per haver aprovat mocions de suport a la resolució anul·lada pel Constitucional.

L'Audiència Nacional s'ha dirigit almenys a 13 consistoris catalans dels gairebé 280 que van donar suport a la resolució independentista del 9-N per requerir-los la informació sobre els plens en què es va aprovar la moció. Celrà va ser el primer ajuntament que va rebre la notificació, seguit de Girona. Tots els consistoris reben la reclamació a través dels Mossos d'Esquadra i a tots se'ls acusa de sedició o rebel·lió.

Inicialment, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va denunciar cinc ajuntaments (Celrà, Girona, Igualada, Sant Cugat del Vallès i la Seu d’Urgell) i va acusar-los de rebel·lió i sedició. Tres magistrats diferents de l'Audiència Nacional van arxivar les causes que afectaven Igualada, Premià de Dalt i Sant Cugat després d’entendre que es tractava de “posicionaments polítics en el marc de la llibertat ideològica i d’expressió d’aspiracions o anhels polítics”.

Tot i aquests precedents, la Fiscalia ha continuat amb les denúncies contra alguns consistoris, en concret els ajuntaments de Deltebre i Vic. A partir d’aquestes dues causes, el titular del jutjat d'instrucció número 2 de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno Chamarro, ha obert investigacions a l'Associació Catalana de Municipis, l'Assemblea de Municipis per la Independència, l'Assemblea Nacional Catalana per promoure les mocions.

A més, l'alcaldessa cupaire de Berga, Montserrat Venturós, està citada a declarar com a investigada -la denominació que abans rebien els imputats- per un presumpte delicte electoral per no retirar l'estelada del balcó de l'ajuntament durant la campanya electoral de les eleccions catalanes, el setembre passat, i de les espanyoles del desembre. Com que Venturós no va fer cas dels requeriments de la Junta Electoral Central, està citada a comparèixer al jutjat d'instrucció número 1 de Berga el 5 d'abril.

Etiquetas
stats