La CUP intenta separar l’acció parlamentària del moviment

La CUP, una de les grans sorpreses electorals de les passades eleccions, ha celebrat aquest cap de setmana una Assemblea Nacional extraordinària, per adaptar l’organització a la nova realitat. En molt poc temps, la Candidatura d’Unitat Popular ha multiplicat per cinc la seva presència als ajuntaments i, a més, ha aconseguit entrar al Parlament amb tres diputats.

Aquest augment de representació és tot un èxit però també comporta riscos. I, almenys n’hi ha un, que la CUP considera massa perillós: que la feinada que suposa estar al Parlament hipotequi tota la organització. La CUP és un partit d’ànima municipalista i molt més proper al carrer i als moviments socials que no pas a les institucions, però després de molts debats, quan el president Artur Mas va sorprendre a tothom anunciant que avançava les eleccions, la CUP va decidir que no renunciaria a intentar entrar al Parlament. Com ja havia passat a les municipals, els votants van respondre i l’ascens de la CUP va ser espectacular. Tres diputats. Però ara el risc és que la dinàmica del Parlament i la força de l’actualitat arrossegui a tot el moviment i el converteixi en allò que més critica: un partit polític tradicional.

Per evitar-ho, una de les decisions que s’ha pres en aquesta Assemblea Nacional és la creació del Grup d’Acció Parlamentària (GAP), que farà de pont entre les diferents sectorials de la CUP i els tres diputats. D’aquesta manera, la organització separa els dos àmbits i manté la seva estructura de base, ja que qualsevol militant pot formar part de les diferents sectorials i, per tant, pot tenir contacte directe amb el GAP. Quan el moviment va aconseguir entrar al Parlament ja va crear un grup similar, però era provisional. Amb l’Assemblea Nacional d’aquest diumenge el grup s’ha consolidat i s’ha decidit quines persones l’han de formar i quines tasques tindran. “Tot plegat és una experimentació constant”, resumia un membre de la CUP, que treballa al Parlament.

Una part de la militància volia que aquest nou òrgan tingués més autonomia, de manera que la resta d'organitzacions que estan en la òrbita de la CUP (el que es coneix com Alternativa d'Esquerres) podrien tenir més veu. Finalment però, el GAP dependrà de la Comissió Política.

L’Assemblea Nacional, que s’ha celebrat a Olot i ha comptat amb 700 participants, també ha servit per renovar el secretariat, que és l’encarregat de portar a la pràctica les decisions que pren el Consell Polític, que es reuneix un cop al mes. El nou secretariat, que en un partit tradicional seria l’Executiva, el formen 13 persones, sis dones i set homes. A diferència del GAP, on les comissions sectorials tindran molta influència, aquest altre òrgan està molt més vinculat a les comissions territorials.

Sense TV3 per culpa de la feina

Tots els partits polítics celebren les seves reunions executives els dilluns pel matí. Això facilita la tasca dels periodistes i permet a les formacions, que sempre convoquen roda de premsa, difondre públicament el que han decidit a la reunió. El Telenotícies de TV3, per exemple, parla cada dilluns de totes les executives. Ho fa per ordre de representació parlamentària, però després de Ciutadans s’acaba la notícia. I és que la CUP no es reuneix mai el dilluns al matí i no fa roda de premsa. “Es cert que perdem visibilitat, però no ens podem reunir el dilluns al matí perquè nosaltres treballem i el dilluns estem a la feina”, explicava un dels membres del nou secretariat. Les reunions se celebren al vespre, que és quan tots els integrants ja han sortit de la feina. Aquest funcionament és molt lloable, ja que queda clar que els membres del secretariat no usen la política per enriquir-se, però planteja grans reptes perquè hi ha molta feina a fer pel moment polític i econòmic que viu Catalunya i perquè l’entrada al Parlament suposa un esforç addicional.

En el proper Consell Polític, la CUP escollirà les persones alliberades, és a dir, les que cobraran per dedicar-se a la organització. Comptant els tres diputats, només hi haurà deu alliberats, una xifra mínima si es compara amb la resta de formacions parlamentàries.

Un militant de la CUP reconeixia que la feina és molta i que els riscos són elevats però assegurava que la solució és molt fàcil: “Mentre continuem fomentant la participació, tot anirà bé”.