París va acollir la darrera cimera mundial per contenir el canvi climàtic, un fenomen que tot i les reunions i les grans declaracions dels líders mundials avança imparable. Un dels efectes del canvi climàtic, tant a casa nostra com a la capital francesa, és que la primavera s'escurça i l'estiu i les altes temperatures s'allarguen. París viu temperatures estiuenques des de fa dos mesos, però continua tenint l'encant de sempre. A més, hi ha receptes fait à Paris per mitigar la xafogor. Aquí en van algunes.
A partir de quarts de vuit del vespre, el canal Saint Martin es converteix en un punt de trobada on encara se sent majoritàriament parlar francès. Està una mica allunyat del centre turístic però ben comunicat amb el metro. Val la pena passar-hi un vespre.
Grups de gent, molts joves però també famílies, s'asseuen a la riba del canal i comencen a desplegar un arsenal de savoir faire gastronòmic. No cal anar-los a buscar a cap botiga de delicatessens: la varietat d'aperitius i menjar preparat que es pot trobar a qualsevol supermercat a bon preu és sensacional.
Tot plegat, acompanyat amb cervesa o amb una ampolla de vi –al canal Saint Martin no impera l'ordenança del civisme barcelonina– converteix la zona en un lloc ideal per passar el vespre i l'hora de sopar abans de fer camí cap a l'Oberkrampf, el barri de la nit parisina. Si es vol seure al voltant d'una taula –cosa que sortirà una mica més cara de preu– són recomenables el Ten Bells o Le Verre volé.
Un cop sopats, es pot baixar a peu fins a l'Oberkrampf, on, per fugir dels preus prohibitius de determinats locals, es poden buscar les happy hours de bars i restaurants, amb tot a meitat de preu fins a la mitjanit. I al Café Populaire la pinta de cervesa costa –increïble però cert– 3,5 euros durant tota la nit.
Per passar el vespre a la fresca però més a prop del centre, l'Ajuntament de París ha habilitat des de fa anys espais a la riba del riu Senna on, a diferència del canal Saint Martin, hi ha gespa i bars amb hamaques i música en directe on escarxofar-se. Tot i que aquí sí que hi ha més turistes que autòctons, també val la pena.
Però per refrescar-se no sempre és necessari estar a l'aire lliure. L'extens catàleg cultural del que disposa la capital francesa permet escollir al gust del consumidor. Fa molt per les dates estiuenques una exposició a l'edifici de la Philarmonie titulada Jamaica, on, Bob Marley a banda, s'exploren tots els ets i uts del reggae a través de fotografies, art visual, àudios i vídeos.
I al Pompidou –que recentment ha renovat la seva col·lecció– també s'hi pot veure una mostra dedicada al fotògraf nord-americà Walker Evans. L'exhibició compta amb unes 300 fotografies i 100 documents que són l'equivalent fotogràfic a la memorable pel·lícula Las Uvas de la Ira: un retrat de la Gran Depressió dels EUA dels anys 30, a més de projectes publicats a la revista Fortune als anys 40 i 50.
I pel que fa a l'escultura, amb l'ocasió del centenari de la mort de l'escultor Rodin, al museu que porta el seu nom acull una exhibició celebra la seva obra i la seva carrera. S'hi presenten no només obres d'aquest precursor de l'escultura moderna, sinó també d'altres artistes que s'han vist influenciats per ell. En total, l'exhibició es compon de més de 200 obres.
Vueling disposa de 12 vols diaris entre Barcelona i París.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
