El surf és el gran atractiu de la costa basca -i amb raó-, però allà també es troben tresors molt desconeguts que mereixen ser visitats. Concretament en un racó de Guipúscoa, a menys d'una hora amb cotxe de Sant Sebastià. En un lloc envoltat de muntanyes verdes que descendeixen en penya-segats cap a una badia on conflueixen els rius Urola i Narrondo: a Zumaia.
Des de finals del s.XIX aquest lloc ha atret a centenars de paleontòlegs, geòlegs, antropòlegs i molts altres investigadors de tot el món, perquè allà les roques ens expliquen la història dels últims 60 milions d'anys de la Terra: els canvis en el clima, les espècies, les catàstrofes... Un llibre obert, escrit per la naturalesa i el temps, que l'home pot llegir cada vegada amb més precisió.
Especialment, els penya-segats de la platja de Sant Telmo, a Zumaia, són els que han cridat més l'atenció, però el geoparc engloba també les localitats de Mutriku i Deba. En total, són 13km de penya-segats molt particulars perquè estan composats per una formació de capes de roques anomenada Flysch. Aquest és el tresor.
El flysch són estrats de roca que alternen capes dures amb capes toves i gràcies –o per culpa- de l'erosió del mar, el pas del temps queda molt ben definit i registrat. La roca tova es desgasta més fàcilment i deixa a l'aire la part dura, com si fos un enorme munt de folis, de diferents longituds i mal tallats, resistents al temps i al clima, tots apilats davant de les aigües del Cantàbric. En aquestes formacions es pot veure, per exemple, una fina capa de color negre, record de l'impacte del gran asteroide que va provocar l'extinció dels dinosaures fa aproximadament 65 milions d'anys.
De fet, existeix l'anomenada Ruta del Flysch, amb visites guiades, que recorre la costa entre Mutriku i Zumaia i que és especialment espectacular quan baixa la marea, perquè deixa al descobert aquest fenomen també en les roques que normalment estan cobertes per l'aigua.
Malgrat haver viscut a Roma i a París i haver alternat amb els artistes més bohemis, com Toulouse-Lautrec, Gauguin o Degas, Ignacio Zuloaga mai va perdre la seva ànima conservadora i ho va expressar clarament quan va tenir l'oportunitat de rendir tribut a Franco i pintar-li un dels retrats més coneguts que té el dictador –o més curiosos almenys-, on apareix embolicat en una bandera espanyola. Zuloaga, aquest basc molt espanyol i molt de dretes que parlava euskera, va ser un dels grans exponents de la pintura espanyola de la primera meitat del s.xx.
Doncs al costat de la desembocadura del riu Urola s'alça Z Espai Cultural Ignacio Zuloaga. Abans era el mas 'Santiago', abandonat, i les ruïnes d'una ermita de pelegrins a Compostela, del S.XII, però al 1910 es va subhastar públicament i el pintor ho va adquirir i ho va convertir en un estudi-taller i en el Museu de Col·lecció Històrica. A l'estudi-taller es pot veure com pintava Zuloaga i algunes de les seves obres, en el museu està la col·lecció de l'artista, de la seva dona i del seu pare, que reuneix joies artístiques que van des del s.XII fins al XX, amb peces de Rodin, Zurbarán, Goya o El Greco.
Però a Zumaia hi ha també art al carrer, com l'escultura pública “Lur haizea”, que l'Ajuntament de la localitat va encarregar a Koldobika Jauregi i que sembla vigilar l'entrada a la platja d'Itzurun. Una mostra d'un artista que basa moltes de les seves obres en una confluència amb la naturalesa i amb l'espiritualitat, amb bastants influències de la filosofia oriental. Unes figures animals que s'integren –o emergeixen- de la roca i que s'encaren als vents i a les marees i a tot el que pretengui endinsar-se en la badia.
Vueling vola diàriament de Barcelona a Sant Sebastià.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
