Assetjadors cibernètics de gènere

Internet i les xarxes socials han aportat a la nostra vida professional i personal, i des de no fa gaire temps, avantatges que no cal posar en dubte. De fet, des de l’associació Dones en Xarxa els hem utilitzat com una eina per empoderar a moltes dones en àmbits associatius, polítics i laborals.

Ara bé, com qualsevol altre instrument antic i també modern, emprar-lo de la manera correcta depèn de cada persona. De la mateixa manera que el ganivet de sílex i després de metall, va suposar un avenç indubtable per a la supervivència de l’espècie humana, és també un arma per a causar danys i fins i tot la mort, d’una altra persona.

Tot això em venia al cap, quan escoltava les darreres dades que amb motiu del Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, han fet públiques els Mossos d’Esquadra: un increment del 56,5% de denúncies en el darrer any sobre “descobriment i revelació de secrets” que està relacionada amb la difusió d’imatges o informació compromesa i de caràcter confidencial entre la víctima i l’agressor relacionats sentimentalment, a través d’Internet i de les xarxes socials.

Aquest mal ús que alguns individus fan de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) tenen dues vessants importants. Per una banda, les relacionades amb el control que la parella o exparella pot exercir sobre la dona, núvia o amiga; y per una altra banda, el que s’ha anomenat en espais periodístics “el porno de la venjança (revenge porn)”.

Respecte a la difusió de vídeos o imatges sexuals compromeses com a venjança no és un fenomen nou, però l’ús de les TIC ha multiplicat els efectes. Sovint són fotos o filmacions amb component eròtic o sexual que s’han realitzat amb consentiment de la dona en una situació d’intimitat i de confidencialitat implícita o explícita. Per tant, no hi ha dubte: el responsable és sempre l’individu que comparteix la foto o el vídeo, ja que està traint la confiança de la parella, exparella o amiga.

La utilització d’aplicacions de comunicació o de xarxes socials s’ha convertit en un temps rècord, en la millor arma per part de l’agressor per controlar, insultar o amenaçar la seva parella. Cal destacar que aquest tipus de violència s’exerceix sobre tot en les dones més joves, però no hem d’oblidar que moltes d’aquestes aplicacions també les utilitzen persones adultes.

Com en les altres categories de violència de gènere, també es fa imprescindible la denúncia de tots aquests assetjadors cibernètics, a més de penes més dures per aquests agressors, l’assistència a les víctimes i la prevenció mitjançant la implantació curricular d’una educació afectivo-sexual i en tecnologies de la informació i la comunicació. Només d’aquesta manera podrem aconseguir viure en una societat presencial i virtual lliure de violència envers les dones.