Micromasclismes

Els microMasclismes són comportaments masculins manipulatius que intenten mantenir i conservar els majors avantatges, comoditats i drets que el social adjudica als homes, soscavant l'autonomia personal i la llibertat de pensament i comportaments de les dones. Cal que homes i dones els detectin per aconseguir fomentar la igualtat també i sobretot en la relació de parella.

Des de fa unes dècades, les dones espanyoles gaudim d'una igualtat formal que ens hem atorgat mitjançant una legislació avançada. Però a cap observador ni observadora perspicaç se li escapa que encara estem lluny d'aconseguir una igualtat real. Només cal mirar les dades que periòdicament es publiquen sobre l'àmbit laboral, per exemple.

Aquestes dades són públiques i objectives, i encara així hi ha individus que les qüestionen i es pregunten de manera burleta si són necessaris determinats dies tenyits de reivindicació com el 8 de març o el 22 de febrer.

Per la meva professió, tinc accés a la vida de moltes persones i parelles, i constato gairebé diàriament la gran quantitat de situacions de desigualtat que es produeixen en l'àmbit privat i de parella, i que són molt més silenciades i fins i tot ignorades, per les dones que les pateixen. Desigualtats que moltes emmascaren sota una falta de desig sexual, un esgotament mental i físic, uns símptomes depressius, un insomni recurrent…

És habitual que darrera d'aquests símptomes descrits per les dones que acudeixen a la meva consulta, es trobin una gran repertori de comportaments que exerceixen les seves parelles homes per continuar mantenint els majors avantatges, comoditats i drets en l'àmbit privat que sempre se'ls ha adjudicat a ells. Des de la poca o nul·la implicació en les tasques domèstiques i de cura, fins a estratègies manipulatives com la utilització del mal humor i el menyspreu; l'abús del temps i l'espai comú, i la no responsabilització de les seves actituds injustes.

Situacions que les dones descriuen al moment terapèutic amb aparent “normalitat”, fins que se'ls apareix l’ insight de la desigualtat en la seva relació de parella: ells sí tenen temps per fer esport o jugar als videojocs, es permeten bromejar amb la seva nul·la perícia per a determinades qüestions casolanes per “escaquejar-se”, les menyspreen quan aconsegueixen algun assoliment professional o social, al·ludeixen a la seva poca paciència o experiència per no fer-se càrrec dels fills en situacions conflictives,…

És important que les dones, i per descomptat els homes, prenguin consciència d'aquest tipus de “privilegis de gènere” en les relacions de parella: elles identificant-los i desmuntant-los, i ells, amb una gran dosi d'autocrítica, disminuir-los, per aconseguir relacions de parella igualitàries reals.

Carme Sánchez Martín