Més incultes i més obeses?

Entro a la pàgina web de l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya (OSSC) de la Generalitat de Catalunya a buscar una informació i em trobo amb una iniciativa que, en principi, trobo interessant: els “Sabies que...”, unes píndoles informatives molt breus que a més pots piular directament a Twitter fent un clic en una pestanya col·locada en el mateix requadre blau. La píndola informativa va canviant cada pocs segons i encuriosida clico a “Tots els sabies que...” i em quedo mirant fixament el publicat el 28-02-2014: “...les dones amb estudis primaris o sense estudis tenen 4 vegades més obesitat que les dones amb estudis universitaris”.

Em quedo una estona pensant quina és la finalitat de piular aquesta conclusió extreta de l’Enquesta de Salut de Catalunya 2012. Les dades són categòriques al respecte, no hi ha dubte, però això em fa rumiar compulsivament perquè hauria de piular-la sense més.

La meva piulada farà que els actuals governants es prenguin més seriosament l’educació i l’ensenyament en aquest país? La meva piulada provocarà que les persones que em segueixen a Twitter s’adonin de la relació entre educació i salut? La meva piulada desencadenarà alguna acció més enllà de les xarxes socials?

Potser estic demanant massa a un tuit, així que no pitjo el requadre de l’ocellet, però començo a pensar en les causes i busco més informació sobre l’associació entre educació, salut i obesitat.

Doncs resulta que em sorprenc quan llegeixo un article de Patricia Garrido, en el qual afirma que els hàbits alimentaris i la predisposició a l’obesitat depèn més dels factors econòmics que de l’educació nutricional. És a dir, que potser està molt més relacionada la manca de recursos econòmics que té una dona amb estudis primaris o sense estudis, que no la manca d’educació en sí. No és que una dona amb menys estudis no sàpiga com ha de menjar, sinó que allò important és el preu dels aliments i els pressupost que tingui per a fer la compra.

I com de vegades sembla que tot passi alhora, escolto en la ràdio una entrevista a José Ignacio Pérez Infante que va ser director general d'ocupació anys enrere i avui és membre fundador de 'Economistas frente a la Crisis'' que comenta, a propòsit de les conclusions sobre bretxa salarial entre homes i dones de l'informe anual de la Comissió sobre la igualtat de gènere: “És cert que hi ha discriminació salarial, però el més important és la discriminació ocupacional”.

És a dir, que les dones cobrem menys per la mateixa feina i també tenim menys oportunitats de tenir una feina a temps complert, i això no només repercuteix en el moment actual sinó també en el moment de la nostra jubilació.

Perquè en relació a la jubilació, trobo un estudi publicat aquest mes d’abril: “Impacto de las pensiones en la mujer. Jubilación y calidad de vida”, elaborat per IESE i CaixaVida, i en el qual les dades afirmen que a partir de la jubilació el risc de pobresa de les dones és un 12% superior que el dels homes.

Moltes dades, massa per una piulada... i tot plegat molt més complicat... I el que més m’angoixa: s’està fent res efectiu des dels diferents estaments polítics i socials per solucionar-ho?

La piulada continua donant voltes pel meu cervell, mentre acabo aquest article, però el regust és encara més amarg en llegir “segons el ritme actual de progressió, es necessitaran gairebé 30 anys per aconseguir l'objectiu de taxa d'ocupació femenina de la UE del 75 %, 70 anys per fer realitat la igualtat salarial i 20 anys per aconseguir la paritat als parlaments nacionals”, i penso que potser no ho veuré…

Article publicat a Dones en xarxa