Oh My God Barcelona!

Aquest 2016 fa 150 anys que Jaques Offenbach va escriure La vie parisienne, una opereta còmica que, a dia d’avui, segueix molt vigent, tot i ser una obra poc coneguda que mai s’ha representat en català. De fet, no consta cap traducció en aquesta llengua. El compositor alemany fa una crítica franca i humorística dels costums frívols de la societat parisenca del segle XIX. La vie parisienne anticipava el París de la Belle Époque, un període de floriment de les arts i de certa fascinació per les noves tecnologies. Estrenada al Théâtre du Palais-Royal de Paris el 31 d'octubre de 1866, Offenbach utilitza com a teló de fons d'aquesta opereta o òpera bufa (gènere operístic que nasqué en ple període barroc) una ciutat agitada per l'entusiasme de la propera celebració d'una de les primeres exposicions universals, per retratar la bogeria que associem amb el decadent “París alegre” de la nostra imaginació.

Estem, doncs, davant d'una obra atemporal que utilitza la música i l'humor per fer una crítica a la burgesia i al turisme de masses. La directora de Oh My God Barcelona!, Mònica Bofill, comenta que La vie parisienne ironitza sobre el París del segle XIX amb paraules que bé podrien retratar la nostra Barcelona. “I ho fa d’una manera absolutament divertida i desenfadada, on cap dels seus protagonistes és del tot innocent”, apunta. És una crítica satírica que no deixa de ser també una celebració de la ciutat, tanmateix. Admet que “tenia moltes ganes de trobar amb els membres de la companyia la manera de traslladar l’essència de la peça d’Offenbach”. Conclou dient que les partitures del compositor “encomanen una alegria que és la que nosaltres hem volgut fer arribar a l’espectador. Focs d’artifici, efervescència, ecos d’una ciutat que s’esforça per atraure la mirada de l’estranger”.

Si l’original és una crítica als costums frívols de la societat parisenca del segle XIX, Oh my God Barcelona! ens parla de l’aparador turístic que és la ciutat comtal actualment. L’essència de l’obra original s’ha respectat, però com ja va passar amb La Gran Duquessa de Gerolstein, el primer espectacle de la companyia, han eliminat personatges i també escenes. L'espectacle és una crítica humorística a la ciutat aparador bolcada a satisfer el turista. Comença a l'estació de Sants amb l'arribada de dos turistes anglesos pertanyents a la reialesa: un Lord i la seva Lady. Els quals venen a la ciutat comtal per tal de passar uns dies i gaudir de la gran ciutat moderna que es ven a l'estranger. Aquests personatges seran enganyats i burlats per un barceloní i tot els seu cercle proper, per tal d'aconseguir l'atenció d'una dona de classe i poder viure sense preocupacions. Un vodevil còmic amb farses, disfresses, festes i enganys. Tot això amb música en directe pels mateixos actors-músics-cantants.

La relació de la Companyia Bratislava amb Jaques Offenbach ve de lluny. Aquesta jove companyia sorgida de l’Institut del Teatre -va neíxer durant una vaga de controladors aeris en l’aeroport de la capital d’Eslovàquia- debutava la temporada passada amb el muntatge en català La Gran Duquessa de Gerolstein. Des que van acabar d’interpretar-la buscaven una nova obra, i al principi no volien repetir autor; van llegir molts textos, però cap els acabava de convèncer; fins que, per casualitat, va tornar a caure una obra de Offenbach. No en van dubtar. El salt temporal funcionava perfectament. El text del 1866 segueix sent completament actual, l’adaptació de l’obra al context de Barcelona i al segle XIX encaixava. Fruit o no de la casualitat la companyia integrada per Anna Arena, Albert Ruiz, Laura Pou, Mònica Portillo, David Anguera, Jofre Bellés i Xuel Díaz pretén tornar a conquistar al públic i la crítica. Ja ho van fer inesperadament amb la seva primera obra amb una estada de més de 3 mesos en temporada a Barcelona, una gira per tot el territori, un èxit de crítiques i de públic, i diversos reconeixements. Amb Oh My God Barcelona! podrien repetir el mateix èxit i res serà casual.