Si alguna cosa bona té que s'acabi l'estiu és que la tardor ens porta un dels festivals d'arts escèniques més importants d'Europa. Temporada Alta, Festival de Tardor de Catalunya Girona / Salt, arriba a les 24 edicions i presenta la programació més àmplia de la seva història: 110 espectacles, 181 funcions i 45 estrenes (29 d'absolutes, onze a l'Estat i cinc a Catalunya).
Temporada Alta continua apostant per un equilibri entre les grans produccions internacionals i els autors catalans i la jove dramatúrgia. Un cartell configurat per una varietat de propostes dirigides a un públic ampli i divers: teatre, dansa, música, circ, espectacles familiars, cinema, etc. es podran veure al llarg dels més de dos mesos de festival.
D'entre les propostes internacionals que es podran veure, destaquen el retorn de Peter Brook amb The Valley of Atonishment, el lituà Oskaras Korsunovas que presentarà L'última cinta de Krapp; el sudafricà William Kentridge i la Handspring Puppet Company que portaran al festival Ubu i La comissió de la veritat, remuntat divuit anys després de la seva estrena; Declan Donnellan i la seva companyia Cheek By Jowl amb el text shakespearià Mesura per mesura; l'alemany Thomas Ostermeier amb l'adaptació d'una de les pel·lícules més conegudes de R.W Fassbinder El matrimoni de Maria Braun; o el belga Fabrice Murgia que presentarà Notre peur de n'être, en el marc de Connexió Flandes.
En aquesta edició, el festival compta fins a 66 propostes d'autoria catalana. La jove creació es fa molt present aquest any a la programació amb els nous espectacles de El Conde de Torrefiel, Lali Ayguadé, Albert Prat, Juan Pablo Miranda, Llàtzer Garcia, Aleix Aguilà, Les Antonietes, Albert Arribas o Animal Religion.
Per què aquesta aposta per fer més gran el festival?
Per nosaltres la mida no és important sinó el perquè. Fem més gran el festival perquè l'objectiu primordial és intentar que els espectacles arribin a quanta més gent millor, no parlo de vendre més entrades -que si es pot sí, és clar-, sinó arribar a gent que no ha entrat mai a un teatre.
Amb la incorporació de noves seus?
Girona i Salt han de continuar essent les seus del festival, però hem d'estendre'l per la geografia perquè arribi a més gent.
Un dels elements distintius del Temporada Alta és la seva capacitat de coproduir espectacles, no només a nivell nacional sinó també amb teatres de fora…
Treballem cada vegada més, aquest any especialment, amb altres centres europeus i no només europeus. Cada vegada ho fem més. Aquí però ve la meva queixa a les institucions, no es pot treballar amb altres socis, gent d’Europa bàsicament i d’Amèrica, que treballen a tres i quatre anys vista, sense preveure quins seran els nostres recursos per l’any que ve. No és que vulguem més diners, és que demanem tenir-los en els tempos que treballen els teatres europeus. Plantejar-nos com a país quin paper volem que faci el festival. És això, establir lligams amb el món, que puguem treballar colze a colze amb anglesos, holandesos i alemanys.
Quin moment travessa el món de la cultura?
Està menystinguda i menyspreada per tots els partits. Des de la dreta perquè la veuen com una cosa que els va en contra i, des de l'esquerra, perquè la interpreten com un luxe. La cultura s'ha d'entendre com un dels béns bàsics d'una societat i s'ha d'equiparar a la sanitat o l'educació. Una societat només està articulada i funciona si molta gent pot accedir a la cultura.
Quin missatge llençaries als futurs governants en cas que Catalunya esdevingui independent?
En el món de la cultura, un futur pitjor és de molt mal veure; vull creure i crec que si s'aconsegueix de fer un país nou només el podrà articular la cultura. Demano als futurs gestors que pensin la cultura d'una altra manera, ha de ser un eix primordial i anar lligat a l'educació, de res servirà fer una fotocòpia del que ja tenim, ara és l'oportunitat de canviar les coses. Catalunya té una estructura potent de teatres, auditoris i biblioteques i, per tant, no cal crear estructures potents sinó dotar-les de continguts potents.
La cultura pot cohesionar un país?
La cultura enriqueix, fa passar bons moments i aporta activitat econòmica. La cultura és l’única cosa que pot cohesionar un país. Els catalans tenim en comú la cultura. Això vol dir des de la cuina fins al teatre, des de la filosofia fins al pop-rock. L’única cosa que tenim en comú, els primers immigrants, i els últims, rics i pobres, és la cultura. Si anem teixint fils, si som cada vegada més els que tenim aquest fet en comú, contribuirem a construir una societat molt més cohesionada.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
