L’Institut Català de la Salut (ICS) s’ha proposat que un dels eixos centrals que distingeixi la institució sigui el compliment de la nova Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària, malgrat la situació que avui travessen els centres sanitaris d’aquesta institució. Així ho ha anunciat aquest dijous el director assistencial de l’ICS, Antoni Juan Pastor, en una sessió informativa a professionals del sector a l’Hospital Vall d’Hebron sobre el nou programa Civics, que pretén promocionar aquesta Carta.
L’objectiu d'aquest programa, segons han explicat durant la presentació al pavelló docent de l’Hospital Vall d’Hebron, és “establir un marc d’actuació per a la promoció dels drets i deures del pacient i fomentar la participació dels ciutadans”. “Es tracta d’un canvi de mirada, hem de veure els drets com a drets que té el pacient”, ha expressat Juan en acabar la presentació en declaracions a Catalunya Plural.
La Carta de drets i deures va ser reformada l’estiu passat per part del Departament de Salut. Ara el programa Civics busca promoure-la als centres de l’ICS a través de quatre eixos; amb instruments que permetin la seva aplicació, amb informació que expliqui quins són aquests drets i aquests deures a professionals i ciutadans, amb la formació de professionals per aconseguir una “atenció més responsable i efectiva” i avaluant els resultats del model, amb per exemple, més enquestes a la ciutadania.
“Estem vivint un canvi de cultura i ens interessa un canvi de cultura d’organització”, ha dit Juan durant la presentació. Entre els drets que aquest programa vol fomentar està el dret a rebre una atenció que garanteixi la continuïtat assistencial. O fins i tot viure el procés de final de vida d’acord amb el concepte de dignitat de cada pacient. Aquests drets, i tota la resta que conformen la Carta, són els que l’ICS vol que promogui el seu personal a través de la seva activitat diària i amb activitats comunitàries i formacions que millorin la participació professional i ciutadana.
Tot i les bones intencions Antonio Juan ha dit a Catalunya Plural que de moment no s’espera cap partida pressupostària específica per impulsar aquest programa. “Civics ajuda a prioritzar el pressupost, hem d’aprofitar les activitats que ja s’estan fent, no per tot es necessiten diners”, ha manifestat.
Amb tot, alguns professionals que han assistit a la presentació ja han mostrat les seves reticències. Trini Cuesta, professional de l’Hospital Vall d’Hebron i membre del SAP Muntanya i de diverses plataformes ciutadanes en defensa de la sanitat, ha recordat que el que urgeix ara són recursos. “Celebrem la defensa dels drets dels pacients, però que li diem a la gent que fa més d’un any que espera per una intervenció?”, ha dit. “Com defensem això els professionals si tenim consultes col·lapsades?”, ha manifestat.
“Els professionals han de conèixer el concepte individual del pacient de dignitat per quan aquest arribi al final de la vida”, ha dit Juan. D’aquesta forma es plantegen que el dret a viure el final de vida d’acord amb el seu concepte de dignitat sigui tractat amb molta cura per part de tots els professionals. “Si vol morir a casa, si vol fer-ho sense patir, etc. S’haurà de conèixer”, ha dit.
Com a novetat també s’incorpora en la nova carta de drets i deures el dret a obtenir informació sobre el temps d’espera en atenció sanitària, és a dir, que els professionals haurien de poder dir al pacient quant de temps hauria d’esperar aproximadament per la següent visita o per fer-se unes probes.
També s’especifica com un dret nou el de la seguretat de les dades relatives a la seva salut, i el de conèixer el retorn de les investigacions en les quals un ciutadà hagi participat.
Entre els deures nous que destaquen hi ha el d’evitar riscos per la salut d’altres persones que es poden derivar de la falta d’adopció de mesures preventives individuals. És a dir, és un deure del pacient seguir el tractament facilitat pel metge o les indicacions del professional per tal de prevenir un contagi de la patologia. Aquí entraria, per exemple, el deure de seguir el calendari de vacunació que estableix el Departament de Salut.
També destaquen el deure de consensuar les decisions entre dos o més representants legals d’una persona, en cas de discrepància. I fer un ús responsable de les noves tecnologies amb relació amb la salut i el sistema sanitari. Juan ha demanat, seguint aquesta línia, que no es menteixi a través de les xarxes o es difami en contra del sistema sanitari.
La carta que es va aprovar al juny de 2015, substitueix a la de 2001, i en cap cas es tracta d’un text legal d’obligat compliment. Així, al final, depèn sempre de la voluntat del professional i del ciutadà complir o no amb aquestes recomanacions.
Sobre este blog
El Diari de la Sanitat forma parte de un proyecto de periodismo indepeniente comprometido con la defensa del Estado del bienestar. Si quieres participar, ponte en contacto con nosotros a fundacio@catalunyaplural.cat.
Este blog ha sido la plataforma para impulsar un nuevo medio digital:
