La primera de dues jornades seguides de vaga a CatalunyaCaixa, convocada per les organitzacions sindicals, s’ha saldat amb una participació de més del 95%, segons els representants dels treballadors, i en una alta participació a la manifestació que ha transcorregut des de la seu del Banc d’Espanya a Barcelona fins a la central de l’entitat, a la Via Laietana.
“Boti, boti, boti, del FROB el qui no boti”, cridaven els treballadors i treballadores de la l’antiga caixa mentre desfilaven lentament per la Via Laietana. Si cada reivindicació sectorial adopta un color distintiu, la dels treballadors de l’antiga Caixa Catalunya ha tacat de negre la popular via barcelonina. Les samarretes negres havien començat a ser l’uniforme de la protesta dels operaris quan durant el mes passat van iniciar les vagues per pressionar l’entitat propietària de les accions de la caixa des de la seva nacionalització, el Fondo de Reordenación Ordenada Bancaria (FROB).
L’esforç dels organitzadors, la coalició dels quatre organismes sindicals amb presència a l’entitat, ha estat notable. Els vaguistes afirmen que només han funcionat 300 terminals informàtiques del total de la companyia. Els aproximadament 5.000 dels 7.000 treballadors que han participat a la marxa procedien no només de Catalunya, si no de comunitats prou allunyades del Principat, com Madrid, Andalusia o el País Valencià.
“Esperem que l’actual direcció del FROB escolti el clam de la plantilla per a que es modifiqui el contingut de l’ERO”, afirmava a la fi de la manifestació Montse Delgado, de CCOO. Un altre dirigent sindical reblava el clau afirmant que les intencions de la direcció del fons estatal no només són perjudicials per als treballadors, si no que també són inútils per al futur de l’entitat “tant si es pretén vendre a un tercer com si continua independent”. Aquest sindicalista lloava no sols l’alt seguiment de la convocatòria de vaga si no la reacció de molts dels clients que han acompanyat els treballadors en les concentracions fetes a les portes d’alguns departaments de la caixa.
Sobre el seguiment de la vaga els organitzadors es mostraven eufòrics. “En els departaments centrals les persones que han entrat a treballar es podien comptar amb els dits d’una mà”, afegia el membre d’un dels comitès d’extensió de la protesta que s’ha concentrat davant la seu històrica de la caixa, a la Plaça d’Antoni Maura. Igualment, les oficines sobre el territori estaven tancades en la seva major part. Això no ha afectat a la gent que pretenia, per exemple, cobrar les mensualitats de la jubilació, perquè s’ha proveït els caixers amb un suplement de fons equivalent al que es prepara els caps de setmana llargs.
El Parlament de Catalunya exigeix igualtat de condicions
Entre els suports rebuts pels treballadors, aquests destaquen el posicionament del Parlament de Catalunya, que ha demanat que les condicions que s’apliquin a la sortida dels operaris afectats per la reestructuració sigui similar a la que s’ha concedit a les altres dues caixes que s’han intervingut amb diners públics, Bankia i Caixa Galicia. Fins ara l’oferta se situava a 27 dies per any amb un màxim de 18 mesos d’indemnització. No obstant, tècnics del departament d’Empresa i Ocupació que es van reunir amb responsables de l’empresa asseguraven que aquesta podria fer una oferta que millorés les anteriors propostes.
Els representants dels treballadors reclamen que les baixes que s’apliquin siguin inferiors a les més de 2.500 anunciades. Que es prioritzi la voluntarietat, que les dotacions s’acostin a les concedides a Bankia i que es faciliti que siguin les persones de més 55 anys les que puguin retirar-se, o que si hi ha acomiadaments s’eviti aplicar-los a persones que tinguin condicions familiar més precàries.
Ara per ara les espases segueixen enlaire. Aquesta mateixa tarda es reprenen les negociacions amb l’empresa, tot i que la vaga no s’ha desconvocat i continuarà si no hi ha canvis demà, d’1 d’octubre. El temps comença ha apressar perquè la data final de la negociació és el 9 d’octubre vinent.
Sobre este blog
El Diari del Treball es un blog con voluntad de reflejar, tanto desde la información como la opinión, la lucha por preservar los derechos laborales y económicos que la crisis pone ahora en peligro. El blog está coordinado por el periodista Tomeu Ferrer.
