Els fiscals de Barcelona sí que veuen indicis de delicte en el 9-N i demanen reobrir les denúncies arxivades
Els fiscals de Barcelona sí que veuen indicis de delicte en la celebració del procés participatiu del 9-N. Per això demanaran, amb el vistiplau de la Fiscalia General de l'Estat (FGE), que es reobrin totes les denúncies arxivades per jutjats d'instrucció de la província sobre la votació, han informat fonts jurídiques.
Els representants de la Fiscalia Provincial de Barcelona aprecien l'existència d'indicis de delicte i demanaran que es reobrin les denúncies arxivades, en total unes 30, presentades en la seva majoria el mateix diumenge 9 de novembre per partits -com UPyD o Plataforma per Catalunya-, plataformes i particulars.
La intenció de la fiscalia de Barcelona és que quan s'obrin diligències per aquestes denúncies -si així ho accepta el propi jutge-, les causes s'acabin elevant al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que els objectes de la denúncia eren majoritàriament membres del Govern de la Generalitat, tots ells aforats, com el president Artur Mas o les conselleres Joana Ortega o Irene Rigau.
En una breu compareixença davant els mitjans, en la qual no ha acceptat preguntes, la fiscal cap de Barcelona, Ana Magaldi, ha remarcat que l'actuació dels fiscals provincials de Barcelona s'ha limitat, en relació a les denúncies per el 9-N, en interessar la seva admissió a tràmit. Aquest posicionament arriba enmig de la polèmica per la intenció del fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, de presentar una querella en contra de l'opinió de la Fiscalia Superior de Catalunya, contra els impulsors institucionals del 9-N, amb Mas al capdavant.
Malestar a entre els fiscals
Malestar a entre els fiscals
La fiscal en cap de Barcelona, visiblement indignada, ha confirmat el “malestar” regnant entre els fiscals de la província pel fet que a la premsa s'hagi utilitzat el terme “fiscals catalans” per referir-se als membres de la Fiscalia Superior de catalunya, que s'han posicionat unànimement contra la querella al govern català pel 9-N, com si representessin a tot el col·lectiu. En relació a aquesta querella, Magaldi ha precisat que la Fiscalia Superior de Catalunya ha adoptat les decisions que ha considerat oportunes “en el marc de les seves competències”, que a ella no li correspon “en absolut” valorar.
“La resta dels més de 389 fiscals que exercim a Catalunya, a fiscalies provincials, no hem adoptat cap posició respecte a la querella, per la senzilla raó que ni ens correspon ni ens competeix, ja que és competència exclusiva de la Fiscalia Superior de Catalunya i la Fiscalia General de l'Estat”, ha exclamat.
En aquest sentit, la fiscal cap de Barcelona ha confirmat que ahir va celebrar d'urgència una junta de coordinació de fiscals de Barcelona, a instància de 13 membres de la cúpula provincial, per mostrar el seu malestar per les informacions que han generat una “aparença d'actitud insurreccional de caràcter generalitzat ”a la fiscalia catalana,“ que en absolut es corresponen a la veritat”.
Magaldi, que ha rebutjat la petició dels periodistes que també fes una valoració en català, ha subratllat que no li correspon a ella “donar suport o criticar” les posicions de la Fiscalia Superior de Catalunya, dins el marc de les seves competències, per la qual que considera que respon a una “interpretació malintencionada” que sostingui que amb el seu posicionament públic es desmarca dels fiscals del TSJC.
