Antoni Vives: “Els grups veïnals més crítics estan al servei de noves organitzacions polítiques”

Antoni Vives, tinent d'alcalde d'Habitat Urbà / Enric Català

Antoni Vives (Barcelona, 1965) parla amb passió i contundència de l’obra de govern de CiU al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta conversa, a estones tensa, dóna el seu punt de vista sobre projectes com el Pla d’Usos de Ciutat Vella, la reforma del Port Vell o el Pla Paral·lel o de crisis com la viscuda a la Barceloneta o Can Vies. Nega amb rotunditat que el turisme hagi col·lapsat la ciutat, defensa la ciutat intel·ligent —smart city—i insinua que els sectors socials i veïnals més bel·ligerants estan al servei de noves formacions polítiques. Parlem amb un personatge forjat a l’empresa privada, polititzat a l'MDT i a ERC abans de recalar a CiU i que se sent tant novel·lista com polític.

A propòsit de la seva darrera novel·la, I demà, el paradís, deia que Catalunya és un lloc fet de contradiccions i ho concretava en Cadaqués, escenari de la trama: “pot ser molt idíl·lic, però és un lloc on la gent s'ha mort de gana”. Quina és la principal contradicció que li troba a la Barcelona d’avui?


Podríem parlar de les contradiccions que es produeixen en barris en transformació. D’una banda hem viscut l’arribada de gent nova, amb costums diferents, que provoquen conflictes en les relacions de convivència. I, de l’altra, rebem molt turisme. Una part important d’aquest turisme genera beneficis, però una altra part, xoca amb les costums de la gent de tota la vida i, també, amb els nouvinguts. Tot plegat ens ha generat problemes greus de convivència. Les contradiccions venen per aquí, i el nostre repte ha estat i continua sent que el repartiment de la riquesa que genera la ciutat sigui més equitatiu.

Creu que estan a prop d’aconseguir-ho?


Penso que l’èxit indiscutible de Barcelona ha de ser un èxit més repartit. Però això no passarà fins que la ciutat recuperi el seu caràcter productiu. Nosaltres som industrialeros de mena. Creiem que les plusvàlues generades per la industria productiva són les que tenen un abast més llarg. Mentre la ciutat no recuperi el tren productiu, no aconseguirem el repartiment de la riquesa necessari. Deixar-ho tot en mans del monocultiu dels serveis va ser un error estratègic en el seu moment.

El turisme en els darrers anys, però, és quan més s’ha disparat. El 2013 van visitar Barcelona més de 7 milions i mig de turistes: un 177% més que l’any 2012, segons dades de Turisme de Barcelona. 


Hem de ser intel·ligents... En economia hi ha una llei, la de rendiments decreixents, que ens alerta de no matar la gallina dels ous d’or. I, creu-me, és mentida que Barcelona estigui col·lapsada. No és cert que no tinguem dimensió suficient per acollir un nombre important de turistes, que a més a més deixen una quantitat de diners molt important. Ara, cal redistribuir-lo, passejar-lo. Nous destins que ens difuminin aquest turisme.

Cal redistribuir o reduir?


Barcelona té la mateixa capacitat d’atraure visitants que Londres o París i molt més que Roma. No és cert que tinguem menys capacitat, el que sí que és cert és que hi ha zones amb una densitat superior a la que hauria de ser normal. Et parlo de Ciutat Vella, Sagrada Família, la zona del Camp Nou, del Parc Güell o de la Rambla del Poblenou. Però insisteixo en la necessitat de redistribuir el turisme per altres punts d’interès, que els tenim. No hem d’oblidar que el consum de la ciutat que fan aquests turistes és més d’una desena part del PIB de Barcelona. Deu vos guard si un dia ens abandona el turisme. Ara bé, necessitem que els ingressos derivats de l’IVA dels turistes es quedin a Barcelona. Tots se’n van a Madrid, se’ls emporta el Govern Central.

Li he preguntat pel turisme i m’ha acabat parlant de Madrid... És compatible aspirar a la sobirania plena d’un poble i governar la seva capital amb pactes constants amb el PP?


Si nosaltres haguéssim de fer un pacte de legislatura amb el PP seria absolutament ridícul. Tens tota la raó. Però si es tracta de pactes puntuals, com és el cas, els hem de fer per tirar endavant la ciutat. Mentre hi hagi la possibilitat de parlar ho farem. Vam pactar el PAM amb els socialistes, que va permetre engegar el mandat amb tranquil·litat. 

No hi ha un acord estable, però hi ha hagut encaixades de mans especialment significatives. El pla d’usos de Ciutat Vella n’és un exemple... 
És un magnífic exemple de com el partit socialista ha perdut una enorme oportunitat de ser coherent amb ell mateix. El PSC va deixar caure Itziar González arran d’aquell Pla d’Usos, que, per cert, el va suspendre el jutge. Nosaltres vam anar a buscar el partit socialista per mirar de recuperar part d’aquell text, i no en va voler saber res. Motiu pel qual vam acabar modificant el text amb el PP. També penso que ara el PSC està en una posició més positiva, hem anat trobant més punts en comú.

Tornem al turisme. Li arriba a vostè la sensació de malestar que tenen alguns barris?


Indiscutiblement que ens arriba, per això hem pres mesures importants al respecte. Hem introduït la taxa turística, un tema tabú en anteriors governs amb majories absolutes. Ei, que fins fa quatre dies aquest Ajuntament regalava sòl públic perquè s’hi fessin hotels, eh?. Si nosaltres ho féssim ens linxarien, i amb raó! Hem actuat per la regularització de l’espai públic: hi havia 17 normatives de terrasses i ara només n’hi ha una, la qual cosa ens facilita les inspeccions i permet regulacions més acurades... Hem vist que la densificació que es produïa a la ciutat i la manca de regulació produïa un efecte taca en base a dos elements claus: la convivència i l’augment de preu. I ho hem abordat amb intervencions molt dures.

Tenen algun estudi per controlar l’impacte que suposa el turisme en la vida de la gent?


Home, és clar! Hi ha una diagnosi permanent, no només sobre el turisme, sinó sobre l’evolució de la ciutat. Et poso un exemple a propòsit de la Barceloneta. El que és de jutjat de guàrdia és col·locar les platges olímpiques darrera de la Barceloneta i després portar-se les mans al cap perquè hi venen els turistes. És una actitud estúpida. El que cal és posar elements que serveixin per compensar-ho, buscar l’equilibri.



Creu que han trobat l’equilibri a la Barceloneta?


El model de ciutat que volem no té res a veure amb els que diuen que a la Barceloneta no hi ha de passar res... Per això som els grans impulsors del Clúster Nàutic. El gran problema de la Barceloneta va ser que, quan va plegar de La Maquinista –que era l’autèntica indústria de la Barceloneta, amb 3.000 treballadors, i no la pesca— l’Ajuntament no va fer res per instal·lar-hi de nou indústria. Es van perdre dues generacions, de la meva edat i la de darrere de la meva edat. L’única opció que se li va donar a aquest barri va ser fotre-li les platges olímpiques allà. L’opció bona era i és la de regenerar industrialment la Barceloneta, que és el que hem fet nosaltres. Consolidant el Clúster Nàutic, renovant la Marina del Port Vell, fent que hi hagi una inversió de més de cent milions d’euros per generar llocs de treball. Una indústria que és més gran que la Seat o la Nissan, i la tenim al Port de la ciutat.

La capacitat d’atracció del Port també preocupa al Paral·lel, en plena reforma.


El Paral·lel està mort, i la nostra responsabilitat és que els barcelonins hi vulguin anar i que els veïns se’n sentin orgullosos.

El projecte, conegut popularment com Pla Paral·lel, està dotat de 9,8 milions d’euros. El 30% anirà destinat a il·luminació. Tenint en compte les necessitats socials dels barris a tocar de l’avinguda –Sant Antoni, Poble-sec o el Raval— no creu que hi havia altres prioritats?

Aquesta és una aproximació molt parcial. Primer, un fanal normal de Barcelona oscil·la al voltant dels 4.000 euros. Els fanals del Paral·lel acabaran costant el mateix. Segon, els fanals del Paral·lel esdevindran el model de fanal més avançat del món en termes de servei social. Són uns fanals que incorporen llum variable, wi-fi, sensorització... És a dir, fan possible que la senyora Maria, que té 83 anys i un dispositiu de teleassistència, tingui una xarxa més amplia de cobertura. La Fundació Bloomberg ens ha donat un premi de 5 milions de dòlars per la vessant social d’aquest projecte. És un fanal que és molt més que un fanal: és l’element definitori del que és el nou urbanisme.


La Fundació Bloomberg la presideix l’exalcalde de Nova York, el multimilionari, Michael Bloomberg. Li deia això del 30% perquè són barris on les entitats s’han queixat de la manca de suport municipal... 


Escolta’m una cosa, amb carinyo, eh? Però què hem de fer aleshores, no posar fanals? Això que estàs fent ara és demagògia pura i dura. Conec molt bé la ciutat sencera i ho hem de fer tot. Si a l’entitat ‘X’ li fa falta la subvenció, i la justifica, la tindrà. Passa el mateix quan parlem de l’habitatge. A Barcelona no hi ha ningú que es quedi sense sostre. I algú podria dir, ostres, deixem de quitranar La Ronda. Doncs no, hem de fer-ho tot. La ciutat és un tot. A d’altres no ho sé, però a mi del Paral·lel no se’m pot parlar gaire. Qui em digui que el Paral·lel, tal i com estava, era una avinguda digna de Barcelona i digna de la qualitat mitjà de vida de la ciutat, menteix. Feia exactament seixanta anys que no s’hi feia una sola inversió. Ni un maleït euro, amb una il·luminació penosa! 



El teatre Arnau, oblidat des de fa una dècada, no entra en la reforma. El preveuen recuperar?


Està clar que és un actiu, ja veurem com és recupera. Però el que no podem fer és llançar els calers, que d’això la ciutat també en sap, eh. Hi ha d’haver un projecte consistent, que sigui autogestionable i que funcioni. I hem d’anar per capítols. Primer calia recuperar el Paral·lel i ara som camí de fer-ho. I cal una altra cosa molt important: hem de fer possible que la convivència a barris com el Poble-sec. Cal que el pols entre lleure i repòs, vagi en favor del repòs. Sóc el responsable d’haver iniciat la suspensió de llicències de locals de pública concurrència. 



Una mesura que exclourà el Paral·lel...


Sí, però per un motiu: el Paral·lel tindrà una regulació específica, només faltaria. Per això estem treballant amb les entitats que són responsables. 



Al Poble-sec, com sap, el carrer més emblemàtic és el carrer Blai. Havia de ser un eix per al passeig i avui és una immensa terrassa. No és raonable pensar que, si no s’actua de forma preventiva al Paral·lel, pot córrer la mateixa sort?


Entenc el que m’estàs dient. I ho has descrit perfectament. Mira, fa 15 anys es va peatonalitzar el carrer Blai, quan no hi havia hagut ni l’esclat del turisme ni de les terrasses. Avui el carrer Blai és víctima d’un canvi de costums. Hi ha el descobriment de l’aire lliure per part de la gent. Hi ha la recuperació dels joves pel gust de la tertúlia. Hi ha la intensificació de la vida social, en contra dels apocalíptics... Jo sóc un gran defensor de la gent jove. Gent que heu recuperat el gust per fer coses en comunitat i això passa, de vegades, al voltant d’una cervesa. Per tant, el carrer Blai és víctima d’aquesta evolució. Ara, en el Paral·lel estem en una situació diferent. El comencen a fer ara i hem de posar les vacunes necessàries perquè no hi hagi aquests errors. No hem de permetre que hi hagi un excés de terrasses. Tots els que diuen amb molta mala fe que estem fent una avinguda per als turistes, menteixen. Una mentirà de dimensions colossals, com la d’en Trias i El Mundo.

Vostè se’l creu, entenc.


Evidentment. La d’El Mundo és una mentida de dimensions incommensurables.

Al Pla Paral·lel hi ha hagut veïns que han parat el trànsit i les obres. Altres reformes que porten la seva signatura, com la de la Diagonal o la del Port Vell, també hi ha hagut rebuig veïnal. 


No home no! Al Paral·lel han estat, només, quatre i l’apuntador. I a la Diagonal no hem tingut cap rebuig. La reforma de la Diagonal augmenta en un 40% la disponibilitat d’espai públic pels veïns i els vianants, a més de ser una aposta pel comerç de proximitat. Ara, sempre hi ha grupuscles que s’oposen a tot. Forma part d’aquesta pseudodemagògia que corre pel món.

Grupuscles al marge, és innegable que hi ha una creixent demanda de la ciutadania de participar més activament en la vida política. Les comissions de seguiment no creu que són processos més consultius que participatius? 


En fem moltes de comissions de seguiment, i no precisament petites. A Glòries, al Paral·lel –que és la senyoreta Pepis comparat amb el que ha passat a Glòries— a Sants, amb tot el sidral de Can Vies... Tenim el cul pelat de fer aquests processos. Mentre jo he estat tinent d’alcalde d’Habitat Urbà, per tant, màxim responsable dels processos participatius, ningú que em conegui em pot mirar a la cara i dir-me que no he tingut voluntat de participació total i absoluta. La gestió de la complexitat és un dels signes del temps i, en això, no podem amagar el cap sota l’ala.

Però no troba que, de vagades, aquest model de política, de vella política, és massa delegativa... 


Penso que els veïns i les entitats han de fer un seguiment precisíssim de la nostra feina. Però també crec que hi ha gent que confon quin és el seu paper. I el paper de les institucions públiques, regides per persones que ens presentem a les eleccions, és cabdal. Nosaltres decidim al final de tot. El paper de la societat civil és el que és. El paper de l’acadèmia, és el que és. Igual que els dels tècnics. Cal tenir en compte que hi ha gent que, emparant-se de forma fraudulenta en les possibles limitacions del procés participatiu, el que està fent, en realitat, és qüestionar la representativitat dels polítics. I aquí tenim un problema molt greu. Jo crec en la democràcia representativa, però hi ha gent que no hi creu. Nosaltres ja hem viscut noves formes de participació directa: les defensava en Franco, les defensava en Durruti...



Caram...


Mira, tens raó en una cosa. Hi ha hagut èpoques en què la participació –i la Diagonal va ser un cas paradigmàtic– volia dir “això o això altre”. És a dir, ‘A’ o ‘B’. I això no és participar. La participació veritable ha de ser, “va nanos, ens asseiem, ens arremanguem, i som-hi”. Però penso que després el desenvolupament pertany al món tècnic i polític. Cadascú entén del que hi entén. Si no, al final, et trobes amb gent que es pensa que el fanal que instal·lem és una llum amb un pal, i no un veritable servei públic.



Anem a la Model. Hi ha un projecte veïnal, aprovat per l’anterior Govern, que vol convertir l’espai en una zona de memòria i d’equipaments. Les entitats temen que, finalment, no es faci i que hi acabin proliferant els hotels.


És totalment fals. Una falsedat com una casa de pagès. Nosaltres partirem del procés que es va fer en el seu moment, però hi ha elements que s’han d’actualitzar. Han passat uns quants anys, la ciutat no és la mateixa. Però partirem d’aquell procés i decidirem amb les entitats. Allà només hi han d’anar equipaments municipals i habitatge.



Què és per vostè la Marca Barcelona?


Mai no parlo de marca. Professionalment, vinc d’un món en què les marques són molt importants. Em dedico i n’estic molt orgullós de ser representant públic de la meva ciutat. Una ciutat no és una marca, és un organisme viu. Una altra cosa és que aquesta ciutat sigui portadora d’una personalitat comunitària i intrínseca. Hi ha gent que li diu marca per contaminació comercial. És veritat que jo m’he dedicat a explicar què és Barcelona arreu del món i sento que hem aconseguit els objectius. Havíem de ser el primer pol inversor del sud d’Europa i ho hem aconseguit. Som la ciutat que més inversions rep de l’estranger, la que més talent acapara d’Europa, la ciutat que fa créixer més les universitats d’Europa. Hem d’aconseguir que tot això s’estengui per tota la ciutat.



Em referia sobretot a la connotació que té aquest concepte en sectors de l’oposició o entre el moviment veïnal... Vinculen el model de ciutat en un afavoriment dels lobbys del sector turístic.


És una patranya i de pocavergonyes dir que governem la ciutat pensant en els lobbys. Jo podria dir que, quan es va fer la Barcelona post-olímpica que tothom lloa, o quan és va fer el Fòrum, podria dir que es va fer per acontentar els lobbys teleoperadors i als gestors de convencions i congressos. I això ho van fer tres partits d’esquerres que s’omplen la boca de causa social. Oi que no ho diem? Home, s’ha de ser molt pocavergonya per dir que això tot ho fem pels lobbys. Tot el que fem a la ciutat ho fem per mirar de fer possible que la riquesa que produeix per ella mateixa sigui equitativa.



La majoria d’inversions s’han fet a la part alta de Barcelona i la desigualtat ha augmentat.


No, no, no. On vas a parar! El gruix de les inversions han estat esteses per tota la ciutat... Des del bilió d’euros que s’ha posat al Port, passant pel PMI en el conjunt de Barcelona, fins a la darrera licitació a Sants, que afecta des de la plaça de Sants fins a l’Hospitalet... Ara, el que sí que hem fet és actuar en algunes avingudes que actuen de far.



Consulta la revista Carrer que edita la FAVB?
Carrer

No la consulto, la rebo. Ens arriba, vaja.



Hi ha un article que explica que l’OAC (Oficina Antifrau de Catalunya) vol aclarir si la Marina de Luxe es finança amb diners provinents de paradisos fiscals.


No n’he de dir res en especial. Penso que és un gran benefici per la ciutat que s’hagi fet aquesta inversió. Això sí, quan es donen informacions s’han de donar amb molta molta cura. Hem de confiar en què les coses vagin com han d’anar i estic molt segur de que tot el que s’està fent s’està fent bé.

Els promotors de la Marina de Luxe no van rebre cap tracte de favor per part de la Autoritat Portuària de Barcelona?


La pregunta ofèn. En cap cas ha estat així. Com pots comprendre, aquí hi ha molta ideologia. Molt posicionament polític com després s’ha demostrat. Un alt dirigent de la FAVB ha dit que anirà a una llista electoral. Ei, és legítim, però no deixa de ser una cosa absolutament curiosa. 



S’apropen les municipals, tot i que potser abans tindrem autonòmiques. Què li diu el nas?

No tinc olfacte polític. Nosaltres ens presentem a les eleccions amb la millor intenció del món. Penso que estem fent una bona feina. Les enquestes de serveis públics són les millors en els darrers deu anys. Estem tirant endavant la transformació de la ciutat que s’està premiant a tot el món. L’acollida dels veïns i veïnes és sensacional... Però el senatus populum que és Barcilonam és sobirà, afortunadament. Faig la meva feina amb tota l’honestedat intel·lectual, ideològica i personal de la que sóc capaç.



Creu que els hi passarà factura el caldo de cultiu que s'ha anat generat en contra del model de ciutat?


És que no hi estic d’acord. No hi veig aquest caldo de cultiu. El que sí que veig és que els grups veïnals més crítics estan al servei de les noves organitzacions polítiques. Però si tu passeges per la ciutat, un dia et convido a passejar amb mi, veuràs que el nivell d’orgull és molt elevat a tot arreu.

Etiquetas
Publicado el
30 de octubre de 2014 - 23:26 h

Descubre nuestras apps

stats