Els Mossos tornen a apeŀlar a la falta de proves perquè dos agents siguin absolts d'una agressió

Sense autor no hi ha condemna. I si no es pot identificar amb claredat els antiavalots que van donar diversos cops a un antifeixista, els dos policies acusats han de ser absolts. Aquesta és l'estratègia de defensa que han seguit els dos agents dels Mossos d'Esquadra acusats d'agredir un jove antifeixista el 12 d'octubre de 2012 al judici que s'ha celebrat aquest dilluns a la secció tercera de l'Audiència de Barcelona. El mateix tribunal i la mateixa línia de defensa que, fa uns mesos, van seguir els antiavalots del cas Ester Quintana i que va resultar un èxit pels interessos dels agents.

Tots dos casos s'assemblen i, després del que vist en el judici, tot indica que acabaran igual: amb l'absolució dels agents acusats. Com amb Ester Quintana, els vídeos i els informes forenses assenyalen sense cap dubte a agents de la policia catalana com a autors de l'agressió al jove antifeixista Pau Andaluz. En un dels vídeos, de fet, s'observa una actuació policial desproporcionada i fora de tot protocol: dos agents agredeixen al jove mentre es troba a terra. Però, i aquí està la gran carta de les defenses, no es pot assenyalar amb exactitud que els policies agressors siguin els dos agents que han arribat al banc dels acusats. I ja se sap que in dubio, pro reo (en cas de dubte, a favor de l'acusat).

Com a conseqüència dels cops que va rebre al cap i als ulls, el jove gairebé perd la visió de l'ull esquerre i, segons ha declarat, va témer que se li agreugés l'epilèpsia que patia. El seu testimoni ha impactat al tribunal i potser també l'advocat de la Generalitat, que després de demanar l'absolució, ha obert la porta a que l'agredit aconsegueixi una indemnització per la via civil. La Fiscalia i l'acusació particular reclamen a la Generalitat que indemnitzi la víctima amb 10.000 i 16.000, respectivament. Totes dues demanen també cinc anys de presó per als acusats.

La defensa ha seguit a la perfecció la seva estratègia d'autor desconegut per aconseguir l'absolució dels acusats. L'únic testimoni proposat per les defenses, un altre agent antiavalots, ha declarat que no va veure que els acusats agredissin al jove i que en el moment de l'agressió hi havia a la plaça Universitat “14 o 18” agents d'altres furgonetes antiavalots.

A més, el dia dels fets, el 12 d'octubre de l'any 2012, l'armilla reglamentària dels antiavalots tapava el codi identificatiu que llueixen tots els agents. Això suposa un obstacle per acreditar completament que els dos acusats són els policies que van agredir el jove. Els pèrits sol·licitats per la defensa, un membre de la Guàrdia Civil i una altra de la Policia Nacional, han declarat que resulta “impossible identificar” els policies que van colpejar al jove, donant així ales a la petició d'absolució.

Per si no fos suficient, tots dos policies han realitzat un exercici de memòria selectiva: han recordat tots i cadascun dels moments anteriors i que van seguir a l'agressió al jove antifeixista, però no l'episodi pel qual estan asseguts al banc dels acusats. Però han negat ser els autors de les lesions i no s'han reconegut en les fotografies que, per la Fiscalia i l'acusació particular, els incriminen i proven que són culpables d'un delicte de lesions.

“No vaig estar prop de ningú que estigués a terra, segurament estava separant a la gent”, ha declarat un dels mossos acusats. Es referia a les circumstàncies en què es va produir l'agressió: un home es va encarar a la manifestació antifeixista que cada 12-O es fa a Barcelona agitant una bandera espanyola. Els antifeixistes se la van intentar treure, i en el moment de la batussa van aparèixer dos antiavalots, que van tirar a terra al jove i li van colpejar. Quins dos mossos ho van fer? La pregunta no s'ha respost amb claredat en el judici, cosa que apropa més als acusats a l'absolució.