Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.

Els Sumarroca, desapareguts per a la Hisenda catalana

Carles Sumarroca fill. (Foto: CambraBcn Press)

Víctor Saura

Barcelona —

El Diari Oficial de la Generalitat del passat 20 de desembre recollia un llistat de ciutadans i societats mercantils als quals en dues ocasions l’Agència Tributària de Catalunya havia intentat notificar, sense èxit i “per causes alienes a aquesta administració tributària”, algun acte administratiu referent a la liquidació i recaptació d’impostos. En aquesta llista s’hi trobaven Carles Sumarroca Coixet, fundador de la nissaga empresarial, i els seus fills Carles Sumarroca Claverol (vicepresident de Comsa-Emte), Albert i Jordi. En tots els casos es tracta d’un procediment inspector per l’impost de successions i donacions.

El curiós del cas és que la notificació hauria passat completament inadvertida si no fos perquè va sortir com a notícia al diari digital de la revista Fomento de la Producción, propietat del periodista Ramon Carlos Baratech, i en la qual hi té una petita participació el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà. És a dir, en una publicació molt propera al patriciat català de caire unionista, que des de fa temps manté un pols obert amb el sector més sobiranista de la classe empresarial catalana. El mateix Carles Sumarroca Claverol figurava en un lloc destacat de la candidatura a la junta de Foment del Treball que l’octubre de 2010 va sortir derrotada davant la llista que liderava Joan Rosell, el qual va cedir el testimoni a Gay de Montellà quan va assumir la presidència de la CEOE. Posteriorment, entre el 2011 i el 2013 Sumarroca fill ha presidit Femcat, organització d’empresaris i directius afins al sobiranisme.

Durant tot aquest temps, les relacions entre els dos sectors no han fet més que esquerdar-se encara més, i s’espera que en les eleccions a la junta de Foment del Treball que s’han de fer aquest 2014 hi tornarà a haver dues candidatures enfrontades, no tant per la seva manera d’entendre la defensa dels interessos patronals sinó l’evolució política del país. Hi ha episodis recents que encara couen en la memòria de molts. Com l’acte fallit de reivindicació empresarial (febrer de 2013) impulsada per Foment del Treball, que va quedar aigualit davant del degoteig de baixes de les altres institucions convocades (Pimec, Cambra de Comerç, Cercle d’Economia), o com l’absència, per raons protocol·làries, d’Artur Mas en un altre acte de Foment del Treball (octubre de 2013), ofès perquè la presidència de l’acte s’atorgava a la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria, que hi assistia en qualitat de presidenta del govern espanyol en funcions.

La família Sumarroca sempre ha estat un puntal de l’anomenat “sector negocis” convergent. El patriarca, Carles Sumarroca Coixet, va ser al costat de Jordi Pujol en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), així com en altres aventures empresarials com la compra d’El Correo Catalán a la segona meitat dels setanta. La seva dona, Núria Claverol, va ser sòcia de Marta Ferrusola a Hidroplant, i les empreses d’enginyeria i construcció dels Sumarroca van créixer molt gràcies als contractes amb l’administració catalana durant els anys del pujolisme. Actualment són una de les principals fortunes del país, i d’aquí que sorprengui que de cara a la hisenda catalana es trobin en parador desconegut.

L’any 2009, el holding empresarial dels Sumarroca es va fusionar amb Comsa, de la família Miarnau, operació que va donar peu a la creació d’un dels principals grups constructors de Catalunya. Actualment, Comsa-Emte aplega una setantena d’empreses dedicades a la construcció d’obra pública, enginyeria elèctrica i mecànica, enginyeria de sistemes, manteniment, gestió de concessions, energies renovables, medi ambient, logística i transport. La dependència dels contractes públics del grup ha estat la principal causa de la baixada en la facturació experimentada els darrers anys, la qual cosa ha provocat la presentació d’un reguitzell d’expedients de regulació de plantilla a diverses filials. I segurament no és casual que la premsa més afí als postulats unionistes sigui la que més àmplia cobertura està donant a tots aquests conflictes laborals.

Etiquetas
stats