La Generalitat no posa data per deixar de dependre financerament de l'Estat
La Generalitat ha posat dia per decidir si Catalunya s'independitza d'Espanya amb el referèndum anunciat per l'1 d'octubre. En el pla financer, però, la data perquè Catalunya deixi de dependre de l'Estat haurà d'esperar.
El secretari d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, ha assegurat davant del Parlament aquest dimecres que el Govern vol abandonar el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) “en un futur no molt llunyà”, però, tot i la insistència dels grups de l'oposició, no ha volgut posar una data per tornar als mercats. La manca de concreció del Govern li ha valgut un retret unànime dels grups de la Cambra.
En sis anys, la Generalitat ha rebut 60.337 milions en préstecs dels programes de rescat de l'Estat a les comunitats, el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), el Fons de Pagament a Proveïdors i el Fons Social. Per 2017, el Govern ha demanat al FLA 7.340,5 milions.
Els préstecs de l'Estat no han sortit gratis al Govern. Acollir-se al FLA implica la presentació periòdica d'un pla econòmic financer en el qual cada autonomia detalla a Hisenda les mesures d'ingressos i despeses necessàries per complir amb els objectius de dèficit. En els plans d'ajust, a més de les privatitzacions i la venda d'actius, les comunitats han d'incloure mesures que permetin la reducció del sector públic autonòmic. En altres paraules, Hisenda dona liquiditat a les comunitats per reduir-ne la seva autonomia.
A canvi, Hisenda ofereix un finançament a uns tipus més avantatjosos dels que qualsevol autonomia podria trobar al mercat, tot i que també cobra interessos. La Generalitat ha pagat en interessos associats al FLA un total de 1.950,7 milions d'euros entre 2012 i 2016, i estima que n0abonarà uns 384 milions aquest any.
La sortida al “dèficit de l'autonomia” que imposa el FLA, i, en conseqüència, la tornada als mercats de la Generalitat arribarà, segons Aragonès, amb un canvi polític de relacions entre Catalunya i Espanya, és a dir, la independència, o amb un nou model de finançament de les comunitats autònomes.
Tots els grups de l'oposició han censurat que el Govern no hagi aclarit quan vol tornar als mercats. El més contundent ha estat la CUP, soci parlamentari de Junts pel Sí. “Digui'ns què vol fer el Govern en comptes de mostrar dades que són públiques!”, ha afirmat el diputat de la CUP Benet Salellas.
13,1 milions per gestionar els impostos
La primera part de la comissió s'ha dedicat als impostos. El secretari d'Hisenda del Govern, Lluís Salvadó, ha xifrat en 13,1 milions d'euros el cost de l'e-Spriu, la nova plataforma informàtica de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) capaç de recaptar tots impostos, també els que ara estan en mans de l'Estat.
Salvadó ha explicat que el primer impost que gestionarà el nou sistema serà el de les begudes ensucrades a partir d'aquest juliol. A l'octubre s'incorporaran al nou sistema informàtic l'Impost de Patrimoni i la taxa turística, que ara es liquidarà semestralment.
Al febrer entrarà en el sistema la nova versió de l'Impost sobre grans establiments comercials, mentre que en el primer trimestre del 2018 també s'espera incorporar a l'e-Spriu l'impost sobre actius improductius i l'impost als vehicles contaminants.
