El Govern assegura que vol negociar però que no troba resposta de Rajoy
¿Estan el Govern central i la Generalitat mantenint reunions “discretes” i negociant? La resposta és que depèn a qui se li pregunti. El delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, va ser el primer a assegurar que era així, diumenge passat, però de seguida va ser rebatut pel seu company de partit, Xavier García Albiol. Mariano Rajoy va seguir la línia d'Albiol i va negar les trobades dilluns, però aquest dimarts el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, tornava a atiar el foc assegurant que “li consta” que hi ha hagut contactes entre Rajoy i Puigdemont.
Enmig d'aquest embull de declaracions contradictòries, el Govern de la Generalitat ha afegit un “tant de bo” en el seu desmentit d'aquestes trobades. Segons ha explicat la portaveu del Govern, Neus Munté, l'Executiu català té la màxima voluntat de seure “a negociar, a dialogar i a escoltar propostes”, però no troba resposta per part del Govern espanyol.
“No entenem que encara no hi hagi data per a la trobada”, ha assegurat Munté sobre l'esperada reunió entre Puigdemont i Rajoy, que es considerava imminent després del Nadal però que després es va ajornar. “Puc assegurar que per part nostra no hi ha cap problema d'agenda”, ha descarregat responsabilitats la consellera.
Tal com ja va aplacar Puigdemont, la Generalitat segueix considerant que l'oferta que anticipa el Govern espanyol són poc més que cants de sirenes. “Aquesta suposada voluntat no es correspon amb els fets ni amb les actuacions que s'han portat a terme fins al moment”, ha considerat la portaveu del Govern, després de recordar que Puigdemont ja va presentar davant Rajoy un document amb 46 peticions en les quals, de moment, no s'ha avançat.
Aquesta proposta de 46 apartats és precisament la base sobre la qual giren totes les travesses sobre la suposada oferta que Rajoy farà el Govern català. Malgrat això, Moncloa va deixar tancat que els únics àmbits en què hi hauria ofertes tindrien a veure amb les infraestructures, la inversió o els serveis socials que ha de finançar l'Estat, com ara la dependència.
Fora d'aquestes fronteres traçades pel Govern del PP queden altres peticions de Puigdemont, com el finançament, la devolució del 0,7% de l'IRPF social a les comunitats, les taxes judicials o la conflictivitat competencial. I, per descomptat, el referèndum, que la Generalitat segueix disposada a convocar malgrat les advertències del Tribunal Constitucional que aquest dimarts han arribat a la Mesa del Parlament i als membres del Govern.
“Diuen que volen parlar-nos de dependència, de finançament o de pensions... però fins ara no han estat diligents en cap d'aquests aspectes”, s'ha sorprès Munté, que ha assegurat que “no és que ja no es pugui parlar del referèndum, és que no s'ha pogut parlar de res”.