Junqueras reclamarà a Santamaría incompliments de l'Estat que estima en 4.600 milions

Junqueras afronta la reunió amb Santamaría amb poques expectatives d'acord

El pessimisme sobre les possibilitats d'arribar a acords és la nota dominant en les hores prèvies a la reunió de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras. Aquesta trobada, que se celebrarà aquest dijous al matí a la Moncloa i es preveu de caràcter tècnic, servirà per intentar acostar postures sobre els temes més polèmics i que han enfangat les relacions entre ambdues institucions, després de la reunió mantinguda entre els presidents dels dos executius, Mariano Rajoy i Carles Puigdemont, amb la qual es va reprendre el contacte després de gairebé dos anys.

En el capítol econòmic, el vicepresident Junqueras reclamarà davant Santamaría incompliments de l'Estat amb Catalunya, alguns d'ells saltant-se sentències dels tribunals, que el Govern valora en fins a 4.600 milions. D'ells, 3.800 milions corresponen a l'incompliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut d'autonomia durant els darrers 5 anys, que segons calcula el departament d'Economia hauria acumulat una falta d'inversió de l'Estat a raó de 760 milions per any. La resta, gairebé 800 milions, correspondrien a impagaments de l'Estat a la Generalitat en matèries com les beques universitàries, el finançament dels Mossos, que es calcula mitjançant dades desfasades, el retorn del 0,7% social de l'IRPF o les taxes judicials.

A més d'aquestes xifres, la Generalitat també retreu al govern de Rajoy haver impugnat diversos tributs propis de la Generalitat, amb els quals aquesta calcula que podia haver recaptat fins a 850 milions anuals. Bona mostra d'aquest tipus de paralitzacions de tributs des de l'Estat s'ha donat aquest mateix dimecres, quan el Constitucional ha anunciat l'anul·lació de l'impost català a l'energia nuclear, que hagués proveït de 50 milions anuals les arques de la Generalitat.

La tornada a la normalitat institucional, almenys en les formes, no ha portat però un canvi en l'actuació del Govern central a l'hora d'impugnar legislació via recurs al Constitucional. Divendres passat, només dos dies després de la reunió entre presidents a la Moncloa, el Consell de Ministres va decidir portar davant l'Alt Tribunal tres lleis més, la d'habitatges buits, dels governs locals i d'igualtat entre dona i home, sumant ja 30 recorregudes en el que va de legislatura. "És part de l'exercici normal de l'Administració", justificava la seva actuació el ministre de Justícia, Rafael Catalá.

El PP ha volgut exemplificar la seva voluntat de diàleg amb el Govern anunciant un dia abans de la reunió acords a la comissió bilateral sobre cinc matèries, que evitaran recursos davant el Constitucional en lleis relatives a la protecció de la infància, l'Institut Català de Finances i la gestió de l'Administració catalana. Poques hores després la Generalitat li treia importància a aquests acords assegurant que són reunions ordinàries i "merament jurídiques", malgrat les quals no esperen aconseguir grans pactes. "Anem amb tota la voluntat, però l'experiència ens ensenya que cal esperar poques expectatives", ha assegurat Junqueras.

Les impugnacions, no només de tributs sinó també de lleis de tota mena, són un dels capítols centrals del memorial de greuges de 46 punts que Puigdemont va esgrimir davant Rajoy i que guiaran les demandes de la Generalitat davant el l'executiu de Madrid. El vicepresident ha anunciat que una de les demandes principals davant Santamaría serà que el Govern no impugni la llei contra la pobresa energètica i els desnonaments, aprovada al Parlament gràcies a una ILP de la PAH. Aquest dimecres, Junqueras s'ha reunit amb portaveus de la plataforma antidesnonaments, que li han exigit que surti de la reunió a la Moncloa amb el compromís que el el govern espanyol no impugnarà la norma que ells van impulsar.

Etiquetas
Publicado el
28 de abril de 2016 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats