L'independentisme posa en marxa el pla per avançar cap a la confrontació institucional
Els grups independentistes de Junts pel Sí i la CUP continuen els passos marcats en el pla per portar la confrontació institucional al màxim. L'inici aquest dimecres dels tràmits per començar a elaborar les tres lleis contingudes en la declaració independentista del 9-N, anul·lada posteriorment pel Constitucional, avança en l'estratègia de provocar un xoc de legitimitats entre les institucions catalanes i espanyoles, creant les estructures d'Estat des del Parlament sense fer cas de les impugnacions que puguin arribar dels tribunals.
Un cop registrades les peticions per crear les ponències d'aquestes tres lleis, de procés constituent, Seguretat Social i Hisenda, correspon a la Mesa del Parlament acceptar-les o no. Aquesta decisió serà un pas important en els plans independentistes ja que l'òrgan de govern del Parlament estarà escollint entre el mandat emanat de la seva pròpia cambra en aprovar la declaració o l'anul·lació de la mateixa portada a terme pel Constitucional. A més bloquejaran o donaran llum verda a tres lleis que han estat descrites com “els pilars perquè la república catalana pugui existir”, en paraules del diputat de la CUP, Benet Salellas.
Les conseqüències de la decisió que prengui la Mesa poden anar més enllà del propi Parlament ja que, poc després de la anul·lació, el Constitucional va advertir als membres de la Mesa de que podrien enfrontar-se a conseqüències penals si no acataven la seva impugnació i no paralitzaven les iniciatives parlamentàries que emanessin de la declaració del 9-N. Aquestes advertències van arribar notificades per Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pels 21 mandataris catalans més alts: els membres de la Mesa del Parlament i els membres del Consell Executiu, president i consellers.
Malgrat les advertències legals, tot indica que la Mesa, on Junts pel Sí té majoria, ha de validar les ponències legislatives. En aquest moment es plantejarà el gran repte per a les institucions de l'Estat, en primer lloc per al Govern en funcions de Mariano Rajoy, que haurà de decidir si impugna la decisió del Parlament, i després per al TC, que haurà d'interpretar si hi ha hagut desobediència o altres delictes en l'actuació dels diputats.
El registre de les tres normes es produeix quan el Govern espanyol està en funcions i el líder del PSOE, Pedro Sánchez, comença les negociacions amb els grups per intentar la seva investidura, és a dir, en un moment en què l'Executiu està en període de transició. El Consell de Ministres ja va anunciar divendres passat la seva intenció d'impugnar davant l'Alt Tribunal la comissió d'estudi del procés constituent, encara que finalment la ponència de llei que corresponia a aquesta comissió es realitzarà a la de Governació, ja que les comissions d'estudi no poden elaborar lleis.
El xoc de legitimitats és un escenari que s'havia intentat esquivar per part de les institucions catalanes en la legislatura passada, adoptant decisions com rebaixar les garanties en la consulta del 9-N per poder vorejar els marges legals sense creuar-los. Però això ha canviat aquesta legislatura, en la qual l'independentisme entén que el 27-S dóna una legitimitat pròpia per seguir endavant amb el procés de “desconnexió legal”. Aquesta estratègia de confrontació institucional ha estat plantejada pels independentistes com “obediència exclusiva al Parlament”, segons Junts pel Sí, o de “desobediència a l'Estat” en paraules de la CUP, qui també va parlar d'un procés de “microruptures”.
